Candoshi-shapra

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	1.120  (2017 )
Autòcton de	Departament de Loreto i Candoshi
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua natural llengua aïllada Llengües candoshi-chirino
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
ISO 639-3	cbu
Glottolog	cand1248
Ethnologue	cbu
UNESCO	579
IETF	cbu
Endangered languages	1958

El candoshi-shapra (també coneguda com candoshi, candoxi, kandoshi o murato) és una llengua aïllada indígena americana parlada per alguns milers de persones a l'oest d'Amèrica del Sud al llarg del Chapuli, Huitoyacu, Pastaza i les valls del riu Morona. Hi ha dos dialectes, el chapara (també escrit shapra) i el kandoashi. És una llengua oficial del Perú, com altres llengües natives de les zones on es parlen i la llengua predominant en ús dels candoshi. Al voltant del 88,5 per cent dels parlants són bilingües amb castellà. La taxa d’alfabetització en candoshi-shapra és del 10 al 30 per cent i del 15 al 25 per cent en la segona llengua. Hi ha un diccionari candoshi-shapra i s’han codificat les regles gramaticals.

El candoshi no està estretament relacionat amb cap llengua viva. Pot estar relacionat amb el llenguatge extingit i poc certificat chirino (llengües candoshi-chirino). Quatre paraules de chirino s’esmenten a Relación de la tierra de Jaén (1586), i s’assemblen a les paraules candoshi modernes. Es dona una llista de paraules una mica més llarga en el mateix document pel rabona, a través de la frontera entre el Perú i Equador i inclou alguns noms de plantes que s’assemblen al candoshi, però aquestes paraules podrien ser fàcilment un préstec lingüístic.

Entre les llengües modernes, Loukotka (1968),^[1] seguit per Tovar (1984), connecta el candoshi amb el taushiro (Pinche). Kaufman (1994) va proposar provisionalment una família lingüística Kandoshi–Omurano–Taushiro, amb candoshi com el més llunyà del trio. No obstant això, Kaufman (2007) va situar omurano i taushiro però no el candoshi en saparo–yawan.

David Payne (1981) proposa que el candoshi és relacionat amb el jívaro, que Payne anomena Shuar. Junts, shuar i candoshi formen una suposada família shuar-candoshi, per a la qual Payne (1981) proporciona una reconstrucció provisional de proto-shuar-candoshi.

Jolkesky (2016) classifica el candoshi-shapra com una llengua macroarawak.^[2]

Jolkesky (2016) assenyala que hi ha semblances lèxiques amb les famílies lingüístiques cholon-hibito, jivaro, cahuapana, quítxua, kunza, mochika i pano a causa del contacte.^[3]

• Alain Fabre. 2005. Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: CANDOSHI[1]
• Jolkesky, Marcelo. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Brasilia: UnB. PhD Dissertation. Available here.
• Payne, David Lawrence. 1981. "Bosquejo fonológico del Proto-Shuar-Candoshi: evidencias para una relación genética." Revista del Museo Nacional 45. 323-377.

• Tuggy, J. C. (1966). Vocabulario candoshi de Loreto. (Serie Lingüística Peruana, 2). Yarinacocha: Summer Institute of Linguistics.

• ELAR Collection: Documentation of Kandozi and Chapra (Candoshi-Shapra) in Loreto, Peru deposited by Simon Overall

Llengües del Perú
Varietats castellanes	Amazònic Andí Costaner Equatorial (Tumbes) Loncco
Llengües indígenes	Arawak Campa Ashaninca Ashéninka Axininca Caquinte Machiguenga Nanti Nomatsiguenga Piro Iñapari Mashco Piro Yine Alt Amazones Resígaro Occidental Chamicuro Yanesha' Aimara Aimara Jaqaru Bora–Witoto Bora Minica huitoto Murui huitoto Nüpode huitoto Ocaina Cahuapanes Chayahuita Jebero Jívaro Aguaruna Huambisa Shiwiar Pano Amawaka Iskonawa Kashibo Kashinawa Matsés/Pisabo Shipibo Yaminawa Quítxua Cajamarca–Cañaris Cajamarca Lambayeque Central Ancash Huánuco (Huallaga) Pacaraos Wanka Yaru Yauyos–Chincha Terres Baixes Chachapoyas Lamas Kichwa Meridional Ayacucho Cusco Cusco–Collao Puno Tucanes Orejón Secoya Tupí Cocama Omagua Zaparoanes Arabela Cahuarano Iquito Aïllades i altres Candoshi-Shapra Culle Ese ejja (família tacana) Harákmbut Culina (família arawana) Maynas Mochica Munichi Omurano Puquina Taushiro Ticuna Urarina Yagua
Llengües de signes	Llengua de signes peruana Llengua de signes Inmaculada Llengua de signes Sivia

Llengües arawak (Maipure)
Septentrional	Carib Lokono Caquetío Garifuna Kalhíphona Paraujano Shebaya Taïno Wayuunaiki Palikurrà Marawan Palikur Pidjana Aroaqui Atorada Mawayana Mapidian (?) Parawana Wapishana Alt Amazones Nawiki occidental Achawa Amarizana Anauyá Cabiyarí (?) Cabre (?) Guarú Kawishana Mandawaca Mariaté Pasé Piapoco Resígaro (?) Warekena Waraikú (?) Wainumá Wiriná (?) Yabaâna (?) Yucuna Yumana Nawiki oriental Baniwa Kurripako Tariana Central Alt Amazones Baré Abane Guinau Maipure Marawá Yavitero Manao Kariaí Manao Shiriana (?)
Meridional	Occidental Chamicuro Morique Yanesha' Paresí-Waurá Agavotaguerra (?) Custenau Enawené-Nawé Paresí Saraveca Waurá–Mehinaku Yawalapití Piro Apurinã Cararí Iñapari Mashco Piro yine Kanamaré Paraná-Mamoré Baure Chané Enawené-Nawé (?) Lapachu Moxo Pauna Terêna Campa Ashaninca Ashéninka Axininca Caquinte Machiguenga Nomatsiguenga Pucapucari
No classificades	Morique Irantxe
Macro-Arawakan	Arauán Guahiban Candoshi-Shapra Munichi Puquina
Enciclopédia das línguas Arawak * Henri Ramirez