Quítxua de Puno

punu qichwa simi
Tipus	llengua viva, dialecte i llengua
Ús
Parlants nadius	500.000  (2002 )
Autòcton de	Regió d'Arequipa, Departament de Cusco, Regió de Moquegua i Puno
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II quítxua meridional
Codis
ISO 639-3	qxp
Glottolog	puno1238
Ethnologue	qxp
IETF	qxp

Hi ha una edició en Quítxua meridional de la Viquipèdia

El quítxua de Puno (punu qhichwa simi) és una branca dialectal del quítxua-IIC parlada al Perú meridional, al departament de Puno. La seva parla és molt pròxima al qual es troba en el nord de La Paz a Bolívia.

Pertany al grup C o quítxua meridional del Quítxua II. És una subvariante del quítxua meridional. Incorpora les consonants oclusives aspirades i glotalitzades procedents de l'aimara.

Segons Ethnologue el 2002 tenia 500.000 parlants, d'ells 100.000 monolingües^[1] en les jurisdiccions de les províncies de:

• Azángaro
• Carabaya
• Melgar
• Lampa
• San Román
• San Antonio de Putina
• Sandia
• Puno (districtes de : Coata, Huatta, Capachica, Amantaní, Hatuncolla, Sant Antoni, Puno, Mañazo, Vilque, Tiqillaca i Paucarcolla)
• Huancané (districtes de: Huatasani, Pusi, Taraco, i Huancané)
• vila San Juan

Encara que el ministeri d'educació del Perú inclou al quítxua de Cusco i al quítxua de Pino en una sola macrovariant, en la pràctica el quítxua puneño presenta uns certs trets que el diferencien del primer, per exemple en variació del lèxic:

• Arenga a Bolivar (José Domingo Choquehuanca)
• Poemario (Gamaliel Churata)

• Antonio Cusihuamán (1976): Diccionario Quechua Cuzco-Collao [- Castellano y vice versa]. Ministerio de educación del Perú

Varietats de quítxua
Quítxua I	Quítxua central Ancash Huaylay Huánuco Huallaga Wanka Yauyos–Chincha Yaru Pacaraos Altra Quítxua I Pacaraos
Quítxua II	Peruà septentrional Cajamarca–Cañaris Cajamarca Lambayeque Quítxua septentrional Chachapoyas Kichwa Inga Lamas Quítxua meridional Protoquítxua Quítxua clàssic Ayacucho Cusco Cusco–Collao Nordbolivià Puno Santiagueño Sudbolivià

Llengües del Perú
Varietats castellanes	Amazònic Andí Costaner Equatorial (Tumbes) Loncco
Llengües indígenes	Arawak Campa Ashaninca Ashéninka Axininca Caquinte Machiguenga Nanti Nomatsiguenga Piro Iñapari Mashco Piro Yine Alt Amazones Resígaro Occidental Chamicuro Yanesha' Aimara Aimara Jaqaru Bora–Witoto Bora Minica huitoto Murui huitoto Nüpode huitoto Ocaina Cahuapanes Chayahuita Jebero Jívaro Aguaruna Huambisa Shiwiar Pano Amawaka Iskonawa Kashibo Kashinawa Matsés/Pisabo Shipibo Yaminawa Quítxua Cajamarca–Cañaris Cajamarca Lambayeque Central Ancash Huánuco (Huallaga) Pacaraos Wanka Yaru Yauyos–Chincha Terres Baixes Chachapoyas Lamas Kichwa Meridional Ayacucho Cusco Cusco–Collao Puno Tucanes Orejón Secoya Tupí Cocama Omagua Zaparoanes Arabela Cahuarano Iquito Aïllades i altres Candoshi-Shapra Culle Ese ejja (família tacana) Harákmbut Culina (família arawana) Maynas Mochica Munichi Omurano Puquina Taushiro Ticuna Urarina Yagua
Llengües de signes	Llengua de signes peruana Llengua de signes Inmaculada Llengua de signes Sivia