Quítxua de Cusco

Tipus	llengua i llengua viva
Dialecte de	quítxua meridional
Ús
Parlants nadius	1.500.000  (1989 )
Autòcton de	Regió d'Apurímac, Regió d'Arequipa, Departament de Cusco, Departament de Madre de Dios, Regió de Moquegua i Puno
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies quítxua quítxua II quítxua meridional
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-3	quz
Glottolog	cusc1236
Ethnologue	quz
UNESCO	1013
IETF	quz
Endangered languages	8128

Hi ha una edició en Quítxua meridional de la Viquipèdia

El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL. Pertany al grup C o quítxua meridional del quítxua II i és la variant quítxua preferida i empleada per la Acadèmia Major de la Llengua Quítxua.^[1]

Encara es debat si el quítxua de Cusco té cinc vocals /a, e, i, o, u/ o tres: /a, i, u/.^[2]

Igual que tota la família quítxua, el quítxua de Cusco posseeix sufixos que es van agregant a l'arrel per a modificar-la i agregar-li significats.

El quítxua de Cusco comparteix amb els seus parells meridionals d'Ayacucho, Puno i fins a Bolívia bastant de la seva gramàtica bàsica i la mútua comunicació és perfectament possible donada la seva proximitat.

El quítxua de Cusco posseeix 7 pronoms:^[3]

La conjugació verbal en quítxua de Cusco distingeix 7 pronoms i bàsicament 2 temps verbals. Així, la conjugació de present serveix moltes vegades també per a accions passades, mentre que per a tota acció futura per pròxima que sigui utilitza sempre conjugació de futur. En cas d'ambigüitat sobre el temps passat, el quítxua posseeix el sufix -rqa (Exemple: purirqani) per a indicar el passat de manera inequívoca.

Per exemple, en la frase "Qayna wata tusuqmi hamun" (Va venir un ballarí l'any passat), no hi ha necessitat d'usar el sufix -rqa perquè ja "qayna" indica el passat. Igualment en la frase "Chaymanta, sapachallaypi purikapuni" (Després, em vaig retirar sòlit) la conjugació en no-futur ens deixa amb una interpretació en passat com a millor elecció.

Finalment en la frase "Papata wayk'ukunki" (Et vas cuinar/cuines/cuinaras papa) només el context pot ajudar a saber com de les opcions és la correcta. En cas aquest no sigui suficient, aquí és recomanable usar -rqa o algun adverbi per a evitar l'ambigüitat. Així "Papata wayk'ukurqanki" (Et vas cuinar papa) no deixa dubte que es refereix al passat.

• Simi Taqe: Diccionario de Quechua Cusqueño contemporáneo Diccionario Qheswa - Español - Qheswa del idioma Quechua de la Academia Mayor de la Lengua Quechua
• Vocabulario dela lengva general de todo el Perv llamada lengva Qquichva o del Inca, Quechva Cortesano del Ccuzco, 1608 Diccionario Qquichva-Castellano-Qquichva del Quechua Incaico. La lengua Quechua Cuzqueño antiguo del incanato.
• Gramática y arte nueva dela lengva general de todo el Perv, llamada lengva Qquichva, o Lengva del Inca, 1607 Gramática del Quechua clásico incaico del tiempo colonial. El Quechua del Cuzco como hablaban los Incas cortesanos, por Fray Diego González Holguín.
• Diccionario trilingüe/ Quechua de Cusco/ Qhiswq, English, Castellano por Esteban Hornberger S.and Nancy H. Hornberger ISBN 978-612-4121-09-8

• Gramática del Quechua Qosqo-Puno-Qollaw Curso de escritura quechua cusqueño para Quechuahablantes, Ricardo Cahuana (2007).
• Ortografía del Quechua Cusqueño comtemporáneo Arxivat 2020-08-12 a Wayback Machine. Explicació de l'alfabet de l'Academia Mayor de la lengua Quechua.
• Spoken Cusco Quechua, language course Curso de quechua cusqueño, angls. Donald F. Solá.
• Diccionario del 'Vocabulario del Qquichva del Ccuzco de Holguín' Diccionario electrónico del Quechua cusqueño antiguo por Lenguandina.org
• Las nuevas letras de la orthografia, sciencia de escrebir bien, Diego Gonçalez Holguin Arxivat 2021-05-16 a Wayback Machine. Ortografía del Quechua incaico de la colonia, hecho por Fray Diego González Holguín.

Varietats de quítxua
Quítxua I	Quítxua central Ancash Huaylay Huánuco Huallaga Wanka Yauyos–Chincha Yaru Pacaraos Altra Quítxua I Pacaraos
Quítxua II	Peruà septentrional Cajamarca–Cañaris Cajamarca Lambayeque Quítxua septentrional Chachapoyas Kichwa Inga Lamas Quítxua meridional Protoquítxua Quítxua clàssic Ayacucho Cusco Cusco–Collao Nordbolivià Puno Santiagueño Sudbolivià

Llengües del Perú
Varietats castellanes	Amazònic Andí Costaner Equatorial (Tumbes) Loncco
Llengües indígenes	Arawak Campa Ashaninca Ashéninka Axininca Caquinte Machiguenga Nanti Nomatsiguenga Piro Iñapari Mashco Piro Yine Alt Amazones Resígaro Occidental Chamicuro Yanesha' Aimara Aimara Jaqaru Bora–Witoto Bora Minica huitoto Murui huitoto Nüpode huitoto Ocaina Cahuapanes Chayahuita Jebero Jívaro Aguaruna Huambisa Shiwiar Pano Amawaka Iskonawa Kashibo Kashinawa Matsés/Pisabo Shipibo Yaminawa Quítxua Cajamarca–Cañaris Cajamarca Lambayeque Central Ancash Huánuco (Huallaga) Pacaraos Wanka Yaru Yauyos–Chincha Terres Baixes Chachapoyas Lamas Kichwa Meridional Ayacucho Cusco Cusco–Collao Puno Tucanes Orejón Secoya Tupí Cocama Omagua Zaparoanes Arabela Cahuarano Iquito Aïllades i altres Candoshi-Shapra Culle Ese ejja (família tacana) Harákmbut Culina (família arawana) Maynas Mochica Munichi Omurano Puquina Taushiro Ticuna Urarina Yagua
Llengües de signes	Llengua de signes peruana Llengua de signes Inmaculada Llengua de signes Sivia