For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Kurripako.

Kurripako

Infotaula de llenguaKurripako
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius4.000 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deEstat de l'Amazones, Guainía, Vaupés i Amazones Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil, Colòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües arawak Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3kpc Modifica el valor a Wikidata
Glottologcurr1243 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekpc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO300 Modifica el valor a Wikidata
IETFkpc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2466 Modifica el valor a Wikidata

El kurripako (kurri=no, páaku=parla; "Parlen amb no") (també anomenat wakwe, wa- 'nostra', kue 'llengua' i baniwa de Içana) és una llengua de la família arawak, parlada quotidianament pel 42% dels kurripakos i compresa pel 86,4% de les persones d'aquesta ètnia indígena.[1] El nombre de parlants oscil·la entre 3.000 i 4.000 persones.[2]

Origen

[modifica]

Aquest idioma va tenir el seu origen fa uns 3 mil anys, quan es va produir la segona migració de parlants proto-maipure cap a l'alt riu Negro, fins a les conques dels rius Isana, Guainía i Atabapo i l'alt Orinoco.[3][4]

Distribució

[modifica]

Els parlants de kurripako habiten actualment en les conques dels rius Isana i Guainía, així com del baix Inírida, l'Atabapo i l'alt Orinoco al departament colombià de Guainía; entre el riu Guaviare i l'Orinoco, en el Vichada, Colòmbia; en l'estat veneçolà d'Amazones i a l'Ayarí i São Gabriel da Cachoeira, estat de l'Amazones (Brasil).

Dialectes

[modifica]

Es coneixen 6 dialecte d'aquest idioma:[5]

  • aja kurri: riu Guainía
  • oju karro: rius Isana, Cuyarí, Querarí i Ayarí; Brasil
  • éje khenim: Tonina; Veneçuela
  • ojo ñame
  • uju: Riu Inírida
  • ñiame: Alt Isana

Fonologia

[modifica]

Vocals

[modifica]

Registra 4 vocals breus i les corresponents 4 llargues.[5]

Anteriors Centrals Posteriors
Tancades i i:
Mitjanes e e: o o:
Obertes a a:

La posterior o, que alguns lingüistes prefereixen representar com o,[6] es realitza com semitancada [o] a l'interior de la paraula i com la gairebé tancada semiposterior ʊ al final de la paraula.

La a es realitza com la gairebé oberta central ɐ quan antecedeix a una consonant nasal o a vegades quan antecedeix la fricativa glotal; en canvi es realitza com mitjana central ə al final de la paraula.[6]

Consonants

[modifica]

Presenta 16 fonemes consonàntics:[6]

labial dental alveolar palatales retroflexa velar glotal
Oclusives sordas p t̪ t k
sonores (b) d
nasale m n ɲ
Fricatives sordes h
sonores ʐ
Africades sordas ʦ
sonores (ʣ)
vibrants ɾ
aproximant w j

Quan antecedeixen a la fricativa glotal /h/, les consonants sonores s'uneixen en un sol fono amb la fricativa glotal a la qual assimilen i es realitzen com a sonores:[6] /ɾ/ com r̥ antecedida de les vocals /a/, /o/; i com ʂ (ʃɾ) antecedit de /i/, /i; /ʐ/ com ʂ; /m/ com m̥, que varia ocasionalment amb ɸ; /n/ com n̥, que varia lliurement amb h; /ɲ/ com  ɲ̥, que varia lliurement amb ç; /w/ com ʍ (ʰw), que varia amb ɸ segons el dialecte; /j/ com ʃ i en alguns dialectes com ç.

Les oclusives que antecedeixen a la fricativa glotal /h/ es realitzen conjuntament amb aquesta assimilant-la, com a oclusives aspirades pʰ, t̪ʰ, tʰ, kʰ.[6]

L'africada alveolar sorda /ʦ/ quan antecedeix la /h/ es realitza conjuntament amb aquesta assimilant-la com l'aspirada ʦʰ; en qualsevol altre context en alguns dialectes pot variar lliurement o ser sustituidapor ʧ; però, sempre i en tots els dialectes es realitza com africada postalveolar sorda ʧ abans de la vocal /i/.[6]

L'africada alveolar sonora /ʣ/ no es presenta en alguns dialectes, en els quals és substituït per la /j/.[6] En altres dialectes ocorre com a palatal ʝ.[5] Abans de la vocal /i es realitza com la postalveolar ʤ, que en els dialectes on va desaparèixer el fonema africat sonor és substituïda per /d/.[6]

L'oclusiu bilabial sonora /b/, és un fonema que ocorre en molt poques paraules, encara que aquesta present en els diversos dialectes.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ministerio de Cultura (2011) "Kurripako". Autodiagnósticos Sociolingüísticos. Bogotá.
  2. ↑ Aikhenvald 1996, p. 108, note 3.
  3. ↑ Noble, Gladwyn Kingsley (1965) Proto-Arawakan and its descendants. International Journal of American Linguistics 31(3). Indiana University.
  4. ↑ Lathrap, D. (1973). "La antigüedad e importancia de las relaciones de intercambio a larga distancia en los trópicos húmedos de la Sudamérica Precolombina"; Amazonia Peruana IV (7): 79-97.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Ortiz Ovalle, Maribel (1998) "[Enllaç no actiu]"; Forma y Función 11: 55-75. Bogotá:Departamento de Lingüística, Universidad Nacional de Colombia.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Souza, Erick Marcelo Lima de (1986) "Estudo Fonológico da Língua Baniwa-Kuripako". Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Estudos da Linguagem.

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès) Aikhenvald, Alexandra Y., Areal Diffusion in Northwest Amazonia: The Case of Tariana, Anthropological Linguistics, 38:1, 73-116, 1996.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
This page is based on a Wikipedia article written by contributors (read/edit).
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license. Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license. Credit: (see original file).
Kurripako
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

✕
This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?