Enawené-Nawé
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 570 (2014 ) |
| Autòcton de | Mato Grosso |
| Estat | Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak llengües Paresí-Waurá | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | unk |
| Glottolog | enaw1238 |
| Ethnologue | unk |
| UNESCO | 1820 |
| IETF | unk |
| Endangered languages | 2054 |
L'Enawené-Nawé (també Enawenê-Nawê, Eneuene-Mare), també coneguda com a Salumã, és una llengua arawak del Brasil[1] similar al paresí parlada per aproximadament 570 persones del poble homònim, que viuen a la zona de la conca del riu Juruena, i més concretament al llarg del riu Iquê a l'estat de Mato Grosso.
Aikhenvald (1999) classifica Enawene Nawe com a llengua Arawak del Sud juntament amb el terêna, lapachu i moxo.[2] Tanmateix, treballs més recents tant de Fabre (2005) com de Brandão & Facundes (2007) consideren que la llengua forma un subgrup amb el Paresí a la branca Paresi-Xingu de les llengües arawak.
Característiques
[modifica]A la llengua enawenê-nawê no hi ha clústers de consonants[3] i l'estructura sil·làbica bàsica és vocal, o vocal-consonant. No hi ha cap síl·laba travada, del tipus consonant-vocal-consonant. L'interrogació està marcada per l'entonació i la partícula "la" al final de la paraula.[4] Un nom femení s'indica amb el sufix -lo, i el nom masculí s'indica amb el sufix -re.[5]
Fonètica
[modifica]Consonants
[modifica]Els sons de la llengua enawenê-nawê són els següents:[6]
| Labials | Alveolo-dentals | Alveolo-palatals | Palatals | Velare | Velars labialitzades | Glotals | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sordes | Sonores | Sordes | Sonores | Sordes | Sonores | Sordes | Sonores | Sordes | Sonores | Sordes | Sonores | Sorda | |
| Oclusives | b | t | d | d | Ky | K | Kw | ||||||
| Africades | b | d | d | ||||||||||
| Nasals | m | n | ñ | ||||||||||
| Semivocal | w | ||||||||||||
| Vibrants | ~i | ||||||||||||
| Laterals | l | ||||||||||||
| Fricatives | s | x | h | ||||||||||
Vocals
[modifica]L'Enawené-Nawé és descrita per Zorthêa (2006) amb quatre vocals orals i quatre vocals nasals.[3]
|
| ||||||||||||||||||||||
Variacions
[modifica]En la llengua enawenê-nawê, es nota l’aparició de variants generacionals (el dialecte dels joves i els vells) i de variació lliure, és a dir, la substitució d’un telèfon per un altre sense pèrdua de significat.[7] Ex:
- t ~ d: atana = adana (tro)
- k ~ g: agositi = akositi (vagina)
- l ~ r: awitaliti = awitariti (adolescent)
- d ~ l: datowa = latowa (demà)
- w ~ b: wera = bera (jirau)
Referències
[modifica]- ↑ Zorthêa 2006, pàg. 48
- ↑ Brandão, Ana Paula Barros. «A reference grammar of Paresi-Haliti (Arawak)» p. 6-7, 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Zorthêa 2006, pàg. 51
- ↑ Zorthêa 2006, pàg. 54
- ↑ Zorthêa 2006, pàg. 40
- ↑ Zorthêa 2006, pàg. 50
- ↑ Zorthêa 2006, pàg. 53
Bibliografia
[modifica]- Zorthêa, Kátia Silene. Daraiti Ahã: Escrita alfabética entre os Enawene Nawe. Cuiabá: UFMT/IE, 2006, p. 123.
- Rezende, Ubiray Maria Nogueira (2003). Fonética e fonologia da língua Enanewe-Nawe (Aruak): Uma primeira abordagem. Dissertação de Mestrado em Lingüística. Rio de Janeiro: UFRJ.
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||
| Llengua oficial |
| ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües |
| ||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes |
| ||||||||||||||||||||||||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
