Llengües Paresí-Waurá
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 2.500 (2007 ) |
| Estat | Brasil i Bolívia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak | |
| Codis | |
| Glottolog | cent2226 |
Les llengües pareci-xingú o paresí-waurá (o també arawak central) constitueixen el grup central de llengües arawak parlades a la Amazònia boliviana i brasilera occidental.[1][2][3]
Llengües de la família
[modifica]Kaufman (1994) classifica aquestes llengües en dos subgrups:
- Subgrup Paresí
- Subgup Waurá
- Waurá-Mehinaku (també Wauja, Meinaku)
- Yawalapití (també Jaulapití)
- Custenau (també Kustenaú, †)
Ethnologue (edició 16a) afegeix l'Enawené-Nawé, anomenat Salumã per Kaufman, a aquest grup. A més en aquesta monografia l'agavotataguerra, que prèviament es considerava una llengua no classificada es considera relacionada amb el waurá-mehinaku i amb el yawalapití.
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals en diferents llengües paresí-waurá són:[4]
GLOSSA Paresí Mehinaku Waurá Yawalapitî PROTO-
PARESÍ-WAURÁ'1' hatita pawíʦa pawá pawa *paw-
*pati-'2' hinʲama mipiyáma mɛpĩyãwã purziñəməʔ *(mi)pĩyãmã '3' hanama kamayukúla kamakúla kəməyuxulə *kamayukúla '4' ðalakakʷa mipiyáma
wákamɛpĩyãwã
wákapuriñə̃m-ipɨku *2x2 '5' halakʷa kahe¹ pawíʦa wɨȿɨkũ² pawãžɨkũ pa-wiriku *1x5 '6' 5 + 1 1 + taputá 1+tapatanɨ 1+ikiruatá *1+5 '7' 5 + 2 2 + taputá 2+tapatanɨ 2+ikiruatá *2+5 '8' 5 + 3 3 + taputá 3+tapatanɨ 3+ikiruatá *3+5 '9' 5 + 4 4 + taputá 4+tapatanɨ 4+ikiruatá *4+5 '10' hinʲama kahe mamála wɨȿɨkũwí pawãžɨkũwakã papáiukaka-wíriku *2x5
- ¹ halakʷa kahe literalment és 'mà completa', per als números 6 a 9 s'usen expressions del tipus halakʷa kahe, ðane hamanija, hinʲama kahitihi hije takʷa, 'una mà completa i anant a l'altre costat posa dos dits' = '7'.
- ¹ pawíʦa wüxükũ significa 'una mà', els números '6' a '9' s'expressen mitjançant l'expressió taputá 'anar a [l'altra mà]'.
Referències
[modifica]- ↑ Ramirez, Henri, & França, Maria Cristina Victorino de. (2019). Línguas Arawak da Bolívia. LIAMES: Línguas Indígenas Americanas, 19, e019012. https://doi.org/10.20396/liames.v19i0.8655045
- ↑ Ramirez, Henri (2001). Línguas arawak da Amazônia Setentrional. Manaus: Universidade Federal do Amazonas. (PDF)
- ↑ Ramirez, Henri (2019). Enciclopédia das línguas arawak: acrescida de seis novas línguas e dois bancos de dados. (no prelo)
- ↑ «Arawakan Numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 21 juliol 2013].
Llengües arawak (Maipure) | ||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Septentrional |
|  | ||||||||||||||||
| Meridional |
| |||||||||||||||||
| No classificades | ||||||||||||||||||
| Macro-Arawakan | ||||||||||||||||||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
