Llengües jicaque

Tipus	llengua
Distribució geogràfica	Hondures (Departaments de Francisco Morazán i Yoro)
Parlat a	Hondures
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes
Subdivisions
Jicaque oriental Jicaque occidental
Distribució geogràfica
Localitzacions documentades de les llengües jicaque-tol (blau)
Codis
Codi Glottolog	jica1245

Les llengües jicaque o llengües jicaque-tol formen una família de llengües ameríndies parlades a Hondures pels tolupans i anteriorment també pels jicaques del Palmar. El 1997 tenien uns 397 parlants.^[1]

La família jicaque- està formada per almenys dues llengües documentades:

• jicaque occidental o jicaque del Palmar, que s'havia parlat a El Palmar (Departament de Cortés, Hondures) actualment extint i conegut només per un vocabulari breu publicat per Membreño al segle XIX^[2] i reeditat per Lehmann a principis del segle xx,^[3]
• jicaque oriental o jicaque de la Montaña del Flor, també anomenat tol o tolupán, és parlat encara per uns 250-300 tolupans en una reserva oficial a La Montaña de la Flor, departament de Francisco Morazán, Hondures. També era parlat per alguns ancians al departament de Yoro el 1974. Antigament es parlava des del riu Ulúa a l'oest fins a l'actual Trujillo a l'est, i al riu Sulaco al sud cap a l'interior. Aquesta àrea inclou les zones que envolten El Progreso (Yoro), La Ceiba, i possiblement també San Pedro Sula. La majoria de tolupans havia marxat de les regions costaneres a principis de 1800 fugint dels espanyols. Els parlants jicaque de La Montaña de la Flor havien fugit de la vall de Yoro en 1865 per evitar ser reclutats per a treballs forçats pel governador local.^[4][5][6] Els parlants es refereixen a si mateixos com a Tolpán, però són anomenats jicaques o turrupanes pels ladinos.

Les dues llengües jicaque encara que emparentades guarden una certa distància, les estimacions glotocronológiques donen entre 10 i 16 segles de separació.

Aquestes llengües jicaque estan emparentades amb les llengües tequistlateques parlades a l'estat mexicà d'Oaxaca formant la família tequistlateco-jicaque.^[7] També s'ha conjecturat molt especulativament en aquest últim grup podria estar relacionat amb el hoka.^[8]

L'inventari fonològic del proto-jicaque va ser reconstruït per L. Campbell i Oltrogge:^[9][10]

Els signes /c, c', c^h/ són notacions usades convencionalment pels americanistes per a /ʦ, ʦ^ʔ, ʦ^h/. Les vocals reconstruïdes pels mateixos autors inclouen endemés de /*i, *e, *a, *o, *u/ la vocal tancada central /*ɨ/.

Algunes correspondències fonètiques regulars entre el jicaque oriental i l'occidental són les següents:

• Campbell, Lyle (1979): "Middle American Languages" en The languages of native America: Historical and comparative assessment, Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.), Austin: University of Texas Press, pp. 902–999.
• Campbell, Lyle, and David Oltrogge (1980): "Proto-Tol (Jicaque)", International Journal of American Linguistics, Vol. 46, No. 3 (Jul., 1980), pp. 205–223.
• Holt, Dennis. (1999). Tol (Jicaque). Languages of the World/Materials 170. Múnic: LincomEuropa.
• Consulta el portal dedicat al Diccionario de las Lenguas de Honduras DLH i al de Hondureñismos de l'Academia Hondureña de la Lengua AHL, coeditat amb el Centro Cultural d'Espanya en Tegucigalpa