For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Su (kana).

Su (kana)

Infotaula de grafemaSu

Modifica el valor a Wikidata
Caràcterす (hiragana)
Unicode: 3059

ス (katakana)
Unicode: 30B9

ス (kana d'ample meitat)
Unicode: FF7D

㋜ (katakana)
Unicode: 32DC
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscaràcter hiragana Modifica el valor a Wikidata
Part dehiragana, gojūon i kana Modifica el valor a Wikidata

En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters (hiragana) i (katakana)[2] són dues mores o kanes que ocupen la tretzena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre i ; i el 47è i últim en el poema iroha, després de . En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, «columna SA») i la tercera fila (う段, «fila U»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[3]

El caràcter さ prové del kanji 寸, mentre que ス prové de 須. Poden dur l'accent dakuten: ず, ズ.

Romanització

[modifica]

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

  • す, ス es romanitzen com a «su»
  • ず, ズ es romanitzen com a «zu».

Escriptura

[modifica]
El caràcter す s'escriu amb dos traços:
  1. Traç horitzontal.
  2. Traç vertical que talla el primer traç, forma un bucle a l'esquerra i al final es corba cap a l'esquerra.
El caràcter ス s'escriu amb dos traços:
  1. Traç compost per una línia horitzontal i una corba que va cap avall a l'esquerra, semblant al caràcter .
  2. Traç diagonal cap avall a la dreta.

Altres representacions

[modifica]
●●
-●
-●

Referències

[modifica]
  1. «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1. 
  3. «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
  5. «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
  6. Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

[modifica]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Su (kana)
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?