Te (kana)
 Te | |
|---|---|
  | |
| Caràcter | て (hiragana) Unicode: 3066 テ (katakana) Unicode: 30C6 ﾃ (katakana, kana d'ample meitat) Unicode: FF83 ㋢ (katakana) Unicode: 32E2 |
| Tipus | caràcter hiragana i caràcter Unicode |
| Part de | hiragana, gojūon i kana |
| Entitat HTML | て i て |
En l'escriptura japonesa, els caràcters て (hiragana) i テ (katakana)[1] són dues mores o kanes, que ocupen la 19a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre つ i と; i el 35è en el poema iroha, entre l'え i l'あ.[2] En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la quarta columna (た行,«columna TA») i la quarta fila (え段,«fila E»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[3]
Tant て com テ provenen del kanji 天. Poden dur l'accent dakuten: で, デ. Existeix una versió hentaigana de て, que prové del kanji 帝.
Romanització
[modifica]Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:
- て, テ es romanitzen com a«te».
- で, デ es romanitzen com a«de».
Escriptura
[modifica]
|
El caràcter て s'escriu amb un traç, que consisteix en una línia horitzontal encara que lleugerament ascendent seguida d'una corba en forma de C. |
|
El caràcter テ s'escriu amb tres traços:
Els caràcters テ i デ poden anar acompanyats de la versió petita del caràcter イ (ィ) o dels caràcters amb y (ャ, ュ, ョ) per formar les síl·labes ti, di, tya, …, dyo per transcriure paraules preses d'altres idiomes. Per exemple, デュアル (dyuaru, transcripció de l'anglès dual, que es pronuncia diúal) |
Altres representacions
[modifica]| て / テ in braille japonès:[5] | |||
|---|---|---|---|
| て / テ
te |
で / デ
de |
てい / テー
tē/tei |
でい / デー
dē/dei |
|
|
|
|
- Alfabet fonètic: 「手紙のテ」 (»el te de tegami», on tegami vol dir carta)
- Codi Morse: ・－・－－[6]
Referències
[modifica]- ↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
- ↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
- ↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), octubre 2016.
- ↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), agost 2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].
Bibliografia
[modifica]- López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
- Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.
|
|
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
