Santa Cena
| ||||
| ||||
| Tipus | història bíblica tema artístic banquet  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | vida de Jesús al Nou Testament i misteris lluminosos | |||
| Localització | Cenacle (Israel) | |||
| Participant | ||||
| Religió | cristianisme | |||
_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg)
La Santa Cena o Última Cena[1] és el darrer àpat que Jesús de Natzaret va compartir amb els seus deixebles abans de ser crucificat. L'Església Catòlica considera que és el moment en què s'institueix l'Eucaristia. La història apareix als Evangelis i a diverses cartes dels apòstols. Es commemora a cada missa i especialment el Dijous Sant.
La Santa Cena ha estat el tema de nombroses pintures, i potser l'obra de Leonardo da Vinci La Santa Cena és la més coneguda de totes.
La narració
[modifica]Jesús era a prop de Jerusalem per a celebrar la Pasqua (no s'especifica exactament la localització) i va manar als seus deixebles que preparessin un àpat en una casa cedida per un seguidor. Abans de menjar, els va rentar els peus com a signe de servei i va beneir el pa i el vi (símbol de l'Eucaristia d'aleshores ençà), que va repartir entre els dotze apòstols.
Mentre sopaven, els va donar un Nou manament, que era una reformulació de la regla d'or ètica: estimar els altres com Ell els ha estimat. Després va predir exactament el que passaria, incloent-hi la traïció de Judes i les negacions de Pere.
Influència
[modifica]La influència de la Santa Cena des del punt de vista de la teologia és fonamental, atès que s'hi crea el sagrament essencial del cristianisme i es recorda la Passió de Jesús. Ocupa també un paper molt important en la iconografia de la història de l'art, car és un motiu recurrent en la pintura, especialment la del Renaixement i el barroc. El calze on es va repartir el vi va esdevenir un símbol molt poderós: el Sant Greal medieval.
La Santa Cena ha esdevingut un tema comú en l'art, essent l'escena més comuna la taula parada amb tots els apòstols i Jesús al centre beneint el pa i el vi. Es representa Judes sense corona o apartat, com a símbol de la seva traïció.
Referències
[modifica]- Brown, Raymond E. An Introduction to the New Testament Doubleday 1997 ISBN 0-385-24767-2
- Brown, Raymond E. et al. The New Jerome Biblical Commentary Prentice Hall 1990 ISBN 0-13-614934-0
- Bultmann, Rudolf The Gospel of John Blackwell 1971
- Kilgallen, John J. A Brief Commentary on the Gospel of Mark Paulist Press 1989 ISBN 0-8091-3059-9
- Linders, Barnabus The Gospel of John Marshal Morgan and Scott 1972
- ↑ «cena». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
«cena» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «cena». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
Enllaços externs
[modifica]
- Joan Campàs i Monaner i Anna Gonzàlez Rueda (2010). Iconografia de la Santa Cena. Creative Commons. 140 pàgs.
| Infància |  | |
|---|---|---|
| Ministeri | Baptisme · Temptació · Recerca dels apòstols · Sermó de la muntanya · Miracles · Paràboles · Rebuig · Transfiguració | |
| Passió | Diumenge de Rams (Entrada triomfal a Jerusalem) · Expulsió dels mercaders del temple · Predicció de la segona vinguda · Unció · Últim sopar (Anunci de l'Esperit Sant) · Oració a l'hort de Getsemaní (Traïció de Judes, Detenció) · Judici del Sanedrí · Burles · Cort d'Herodes · Cort de Pilat (Flagel·lació · Corona d'espines · Via Dolorosa) · Crucifixió (Davallament de la Creu) · Enterrament | |
| Resurrecció | Tomba buida · Aparicions (Aparició a Maria Magdalena, Aparició al camí d'Emaús, Comissió als apòstols, Ascensió) | |
| Després de l'Ascensió | Aparició a Pau · Aparició a Joan | |
| Temes relacionats | ||
| Jesús de Natzaret |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Història | |||||
| Teologia cristiana | |||||
| Escriptures | |||||
| Divisions | |||||
| Ritus i costums | |||||
| Cultura i societat |
| ||||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
