La teologia cristiana pot ser definida com les veritats fonamentals de la Bíblia i d'altres fonts reconegudes com divinament inspirades presentades de forma sistemàtica, o fins i tot, la filosofia que tracta del coneixement de Déu i de la que aquest manté amb l'Home, comprenent així tot el que es relaciona amb Déu, la Bíblia i els propòsits divins.

Es troba expressada, bàsicament, en quatre grans seccions: teologia sistemàtica, teologia bíblica/teologia exegètica, teologia pràctica i teologia històrica. Els teòlegs cristians usen l'exegesi, l'anàlisi racional i els arguments per comprendre, explicar, provar, criticar i defensar el cristianisme.

La teologia també es pot utilitzar per certificar la veracitat del cristianisme, comparar-lo amb altres tradicions o religions, defensar-la de les crítiques, corroborar reformes, propagar la fe o una varietat d'altres raons. La teologia cristiana va tenir molta influència a l'Europa occidental fins a l'època moderna.

L'Església catòlica defensa l'ús de la teologia com una ciència o estudi racional, però sempre basada en l'obediència a la fe, que estudia sistemàticament i amb mètode la Revelació divina en la seva totalitat, que està compilada en l'anomenada Tradició. La Tradició té una part oral i una part escrita que està centrada en la Bíblia. Les conclusions de la teologia fan evolucionar la comprensió i definició de la doctrina catòlica.

Els mètodes usats, els tòpics estudiats i les seves disciplines són semblants a les altres teologies de les principals confessions cristianes, cosa que té molt a veure amb la seva base comuna. Però la seva interpretació de les veritats revelades i posterior definició de les doctrines presenten diferències en relació als seus congèneres cristians, especialment en la qüestió de la veneració dels sants i de la Mare de Déu, de la justificació, de la infal·libilitat i primacia del Papa, de la noció de 'veritable església de Crist', de la composició dels cànons de la Bíblia i de la validesa de la Tradició oral.

Moltes vegades, les variades disciplines teològiques i les seves respectives subdisciplines s'associen i s'engloben les unes amb les altres, interrelacionant-se, i sovint un tema o fins i tot un locus (àrea específica d'estudi i reflexió) pot ser tractat en conjunt per diverses disciplines i subdisciplines. Per aquesta raó, entre elles hi ha una gran permeabilitat, intercanvi i interdisciplinarietat.

D'una manera resumida i general, la relació entre les disciplines teològiques es dona de la següent manera:

• La teologia exegètica, usant la tècnica de l'exegesi, analitza profundament la Bíblia, els principis d'interpretació són estudiats per l'hermenèutica bíblica.
• La teologia bíblica usa i organitza els resultats de la teologia exegètica i estudia també l'evolució i el desenvolupament de la Revelació progressiva de Déu a la humanitat, passant òbviament per l'Antic Testament i el Nou Testament.
• Amb la trobada i el coneixement de les veritats revelades en la Bíblia i, en el cas catòlic, en altres fonts vàlides de la tradició, tota aquesta veritat bíblica és estudiada, reflectida, debatuda, explicada i posteriorment reunida en un gran sistema explicatiu unificat. Aquest treball està reservat a la teologia sistemàtica.
• Les veritats, els principis i els dogmes explicats i estudiats per la teologia sistemàtica seran després defensats per l'apologètica per davant de la societat, les heretgies, els ateus i les altres religions.
• Després de l'estudi purament teòric, la teologia pràctica pretén aplicar les conclusions teològiques al quotidià i també estudiar la manera com l'Església comunica la seva fe i la seva veritat, així com les diferents accions de santificació o d'una altra naturalesa de l'Església al món. En aquest context, la teologia moral té simultàniament aspectes sistemàtics i pràctics.
• Finalment, l'evolució de la teologia al llarg dels temps i la història del cristianisme són estudiades per la teologia històrica, que dona especial importància a la recepció i comprensió de les veritats revelades i a l'evolució en la formulació de la doctrina al llarg de la història. Aquesta teologia estudia també, per exemple, la patrística, l'escolàstica i altres corrents i moviments teològics.

D'una manera més concreta, la teologia cristiana es pot dividir en diverses disciplines i subdisciplines, que poden ser classificades i ordenades de manera diferent a la d'aquesta llista:

• Estudis bíblics:
  • Teologia exegètica.
  • Hermenèutica bíblica.
  • Teologia bíblica.
• Teologia sistemàtica, que, almenys en la perspectiva catòlica, pot ser dividida en dues branques principals: la teologia dogmàtica, que estudia sistemàticament el conjunt dels dogmes i de les veritats fonamentals revelades per Déu, a les quals es deu, en primer lloc, o assentiment de la fe, i la teologia moral, que s'ocupa de l'estudi sistemàtic dels principis èticomorals subjacents a les veritats revelades per Déu, així com a la seva aplicació posterior en la vida quotidiana del creient i de l'Església. Sovint, la teologia moral està íntimament associada a la teologia pràctica. Aquesta teologia engloba diverses àrees d'estudi, com ara:
  • Prolegòmens, que introdueix els principis primaris, bàsics i fonamentals de la teologia.
  • Teontologia, que tracta de l'estudi de Déu i, específicament, de la noció de Déu Pare.
  • Cristologia, que estudia la vida, la missió, la naturalesa i relació de Crist amb Déu i la humanitat.
  • Pneumatologia, que estudia l'Esperit Sant.
  • Antropologia teològica, que estudia la realitat de l'ésser humà des del punt de vista teològic.
  • Soteriologia, que estudia la salvació, especialment la noció de justificació i de santedat.
  • Eclesiologia, que estudia els múltiples aspectes i facetes de l'Església. De vegades, l'eclesiologia està també associada a la teologia pràctica.
  • Escatologia, que estudia la fi del món i el destí de l'Home.
  • Teologia dels sagraments (o teologia sacramental), que estudia els sagraments.
  • Hamartologia (del grec hamartia: pecat), que estudia les nocions de 'pecat' i 'mal'.
  • Angeologia, que estudia els àngels i la seva missió.
  • Demonologia, que estudia els dimonis, particularment Satanàs.
  • Mariologia, que és l'estudi teològic sobre la Mare de Déu.
• Teologia especulativa, que intenta penetrar més encara en el misteri contingut en les veritats revelades, però no desitjant anar més enllà d'elles. Pretén mostrar " la seva intel·ligibilitat i la connexió entre elles, amb l'ajuda de les ciències dites profanes o naturals ".
• Teologia pràctica, que pot dividir-se en:
  • Teologia litúrgica, que estudia els múltiples ritus o actes d'adoració i culte de l'Església en les seves diferents expressions - la litúrgia; ^{[Nota 1]}
  • Teologia de Dret Canònic, que estudia el poder de l'Església de legislar com a societat jerarquitzada i instituïda per Jesús (dret canònic); la teologia de Dret Canònic està més relacionada amb l'església catòlica, que és una de les Esglésies cristianes més jerarquitzades.
  • teologia pastoral, que té cura de l'aplicació i pràctica dels ensenyaments teològics en l'acció pastoral de l'Església i a la vida quotidiana de cada creient, inclosa la seva formació.
  • Teologia espiritual, que estudia el camí de configuració de la personalitat humana fins a aconseguir la santedat i, fins i tot, la perfecció. Aquesta teologia engloba la teologia ascètica i la teologia mística. La teologia espiritual és de vegades associada amb la teologia especulativa i fins i tot amb la teologia sistemàtica.
• Apologètica, que s'associa de vegades amb la teologia sistemàtica.
• Teologia històrica.

• Teologia de l'alliberament

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teologia cristiana

Cristianisme
Jesús de Natzaret	Cristologia Jesús al Nou Testament Jesús històric mite de Jesús denominacions de Jesús
Història	Apòstols Església primitiva Pares de l'Església concilis ecumènics heretgies Gran Cisma d'Orient missions croades inquisició Reforma Protestant Contrareforma Concili del Vaticà II
Teologia cristiana	Trinitat Decàleg benaurances sagrament pecat salvació Sants màrtirs Mare de Déu
Escriptures	Rotlles de Qumran La Bíblia (cànon) Antic Testament Nou Testament (Evangelis, fets dels Apòstols, epístoles, Apocalipsi) Llibres apòcrifs
Divisions	Església Assíria Oriental catolicisme (romà, oriental) cristianisme ortodox (oriental, grec) protestantisme (anabaptisme, anglicanisme, luteranisme) restauracionisme
Ritus i costums	Parenostre baptisme eucaristia homilia devocions cristianes Advent Nadal Quaresma Setmana Santa Pasqua Ascensió Pentecosta Corpus Assumpció
Cultura i societat	Art paleocristià, romà d'Orient, romànic, gòtic música arquitectura Altres nocions Església símbols del cristianisme any litúrgic ecumenisme clergat ordes religiosos filosofia cristiana