Baptisme
El baptisme, bateig, batejament[1] (o batiament) o batiar[2] és el primer dels sagraments del cristianisme. El seu nom significa "immersió" i es realitza per a simbolitzar l'entrada de la persona a l'Església, amb l'aigua que el renta del pecat anterior. Es va instaurar per a imitar la vida de Crist, que abans d'anar a predicar es va fer batejar per Joan Baptista.[3][4]
El baptisme catòlic
[modifica]El baptisme catòlic incorpora el cristià en el cos de Crist, com a cèl·lula viva. Això, implica que neteja del pecat original i, com que forma part de Crist, es fa en ell fill de Déu.
Normalment, el baptisme es duu a terme en l'infant per dues raons. En primer lloc, per a encetar l'educació del nou cristià de bon primer. En segon lloc, i segons la doctrina de la fe cristiana, és impossible de salvar-se sense el bateig. Generalment, es considera que el més segur és de batejar el més aviat millor la persona. Tanmateix, l'Església catòlica no afirma que els cristians no puguin ser condemnats a mort.
En el moment del baptisme hi ha un padrí i una padrina, aquests són triats prèviament pels pares. Els padrins tenen la funció d'ajudar els pares a educar l'infant i seran tutors legals si calgués.[5]
El ritual essencial consisteix a llençar aigua tres vegades consecutives sobre el cap del nen. A més a més, en el ritual ordinari del bateig, també es fa la unció de l'infant amb oli, dit crisma, hom li lliura un ciri que té com a significat la llum de la fe i es vesteix el batejat de blanc que és un símbol de la purificació de l'ànima.[6]
El baptisme protestant
[modifica]La major part de les branques protestants creuen que el baptisme s'ha de fer quan la persona és prou adulta per a triar si vol ser cristiana o no. Substitueix així, el sagrament de la confirmació catòlica. Ultra això, algunes esglésies neguen la doctrina del pecat original, per tant no cal avançar el baptisme a la infantesa, quan el nen o nena no ha pogut pecar, ja que, per a pecar cal fer-ho conscientment.
Es pot batejar amb aigua sobre el front del nou cristià o per immersió total (sobretot entre els anabaptistes).
Referències
[modifica]- ↑ DCVB
- ↑ Joan Coromines DECLC, v. I: 726, a l'Alguer i a Eivissa s'usa en lloc de bateig el substantivat un batià(r).
- ↑ «Baptisme». Parròquia de Manlleu. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «Baptisme». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «Baptisme». Monestir de Sant Joan de les Abadesses. [Consulta: 2 desembre 2014].
- ↑ «Baptisme». Bisbat de Vic. Arxivat de l'original el 2017-12-06. [Consulta: 2 desembre 2014].
Vegeu també
[modifica]
| Jesús de Natzaret |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Història | |||||
| Teologia cristiana | |||||
| Escriptures | |||||
| Divisions | |||||
| Ritus i costums | |||||
| Cultura i societat |
| ||||
| Infància |  | |
|---|---|---|
| Ministeri | Baptisme · Temptació · Recerca dels apòstols · Sermó de la muntanya · Miracles · Paràboles · Rebuig · Transfiguració | |
| Passió | Diumenge de Rams (Entrada triomfal a Jerusalem) · Expulsió dels mercaders del temple · Predicció de la segona vinguda · Unció · Últim sopar (Anunci de l'Esperit Sant) · Oració a l'hort de Getsemaní (Traïció de Judes, Detenció) · Judici del Sanedrí · Burles · Cort d'Herodes · Cort de Pilat (Flagel·lació · Corona d'espines · Via Dolorosa) · Crucifixió (Davallament de la Creu) · Enterrament | |
| Resurrecció | Tomba buida · Aparicions (Aparició a Maria Magdalena, Aparició al camí d'Emaús, Comissió als apòstols, Ascensió) | |
| Després de l'Ascensió | Aparició a Pau · Aparició a Joan | |
| Temes relacionats | ||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
