L'ascensió de Jesús és una expressió de les primeres comunitats cristianes, que fa referència a la glorificació que segons la Bíblia va rebre Jesús de Natzaret després de la seva mort, de mans de Déu Pare.^[1] La tradició jueva, mantenia el símbol que el cel era com la morada de Déu, simbologia que fou adoptada pel cristianisme. L'ascensió al cel és el símbol que Jesús és investit de la divinitat de Déu.

Dins l'Antic Testament, tenim els exemples del patriarca Henoc i el profeta Elies.

Gènesi 5:23,24 : Henoc visqué en total tres-cents seixanta-cinc anys. Henoc vivia amb Déu, i desaparegué, perquè Déu se'l va endur.

L'Evangeli segons Lluc ens descriu l'ascensió de Jesús:

"Després se'ls endugué fins a prop de Betània i, tot alçant les mans, els beneí. I mentre els beneïa, se separà d'ells, i era endut cap al cel". Lluc 24:50-51.

Els Fets dels Apòstols ens descriu l'ascensió de la següent manera:

Un cop hagué dit això, a la vista d'ells, s'enlairà i un núvol el sostragué als seus ulls. S'estaven mirant encara fixament al cel, mentre ell se n'anava, que se'ls presentaren dos homes amb vestidures blanques, i els digueren: «Galileus, ¿Per què us esteu mirant el cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà de la mateixa manera que l'heu contemplat anant-se'n cap al cel» Fets dels Apòstols 1:9-11

Els evangelis són contradictoris a l'hora d'especificar el lloc de l'ascensió de Jesús.

1. Segons Mateu (28:16-20), Jesús deixa als seus deixebles a Galilea, en la muntanya. I no es parla de cap ascensió.
2. Per Marc (16:6-20) hi ha una ascensió però no diu a on.
3. Segons Lluc (24,50-53), hi ha una ascensió però aquest cop a Betània (Judea), a prop de Jerusalem.
4. Per Joan (21:1-5) Jesús deixa els seus deixebles a Galilea, però no en una muntanya sinó a la vora del llac de Tiberíades i no hi ha cap ascensió.
5. Segons el Fets dels Apòstols (1:9 i 12) Jesús deixa els seus deixebles a la muntanya de les Oliveres a prop de Jerusalem.

Referent als dies en què Jesús va estar a la terra després de la seva resurrecció en el sepulcre, Lluc, deixeble de Pau que redactà el llibre dels Fets dels Apòstols (1,1-11), ens parla que Jesús va estar quaranta dies en companyia dels seus deixebles.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascensió de Jesús

• Ascensió, celebració litúrgica

Vida de Jesús
Infància	Anunciació (Visitació)  · Nativitat (Naixement virginal, Adoració dels pastors, Adoració dels Reis Mags)  · Circumcisió  · Presentació al temple  · Fugida a Egipte (Massacre dels innocents)  · Retorn a Natzaret  · Jesús al temple amb els doctors
Ministeri	Baptisme  · Temptació  · Recerca dels apòstols  · Sermó de la muntanya  · Miracles  · Paràboles  · Rebuig  · Transfiguració
Passió	Diumenge de Rams (Entrada triomfal a Jerusalem)  · Expulsió dels mercaders del temple  · Predicció de la segona vinguda  · Unció  · Últim sopar (Anunci de l'Esperit Sant)  · Oració a l'hort de Getsemaní (Traïció de Judes, Detenció)  · Judici del Sanedrí  · Burles  · Cort d'Herodes  · Cort de Pilat (Flagel·lació  · Corona d'espines  · Via Dolorosa)  · Crucifixió (Davallament de la Creu)  · Enterrament
Resurrecció	Tomba buida  · Aparicions (Aparició a Maria Magdalena, Aparició al camí d'Emaús, Comissió als apòstols, Ascensió)
Després de l'Ascensió	Aparició a Pau  · Aparició a Joan
Temes relacionats	Cristologia  · Jesús al Nou Testament  · Jesús a l'islam  · Jesús en el judaisme  · Mite de Jesús  · Jesús històric  · relíquies · denominacions