L'herber^[1] o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general. Marques comercials d'herbero són Licors Sinc i Pastor, d'Alcoi, l'Herberet (Juan Lorenzo Ferrero), a Beneixama o Herbero Rufo, a Banyeres de Mariola.

Per a preparar-lo calen almenys quatre de les següents herbes: sàlvia, camamil·la, poliol blanc o poliol menta, marialluïsa, arrel de panical, menta piperita, rabet de gat, fenoll, anís, melissa, herba de la sang, sajolida, timó reial, farigola, i romaní.^[2] Cal posar les herbes en aiguardent, pròpiament aiguardent semisec; modernament s'ha estés la denominació de cassalla, que prové de l'aiguardent elaborat a la població sevillana de Cazalla.

La seua elaboració està regulada com a Denominació Geogràfica, amb el nom d'Herbero de la Serra de Mariola, controlada pel consell regulador de les «denominacions específiques de begudes espirituoses tradicionals d'Alacant» juntament amb l'anís paloma, el cantueso i l'aperitiu cafè d'Alcoi.^[3]

Dins d'una ampolla o alfàbia s'introdueixen tots els ingredients i es deixa macerar entre una i sis setmanes, depenent de la intensitat del sabor i del color que es desitge. Una volta acabada la maceració, es passa el beuratge a una nova botella on, habitualment, es deixen algunes que altres herbes per decorar i donar-li un sabor més fort.

• "Menjar i Gaudir, a la Vall d'Albaida" - Volum 2; Agueda Ureña i Isabel Guerrero
• Herbero Alcoià

Gastronomia dels territoris catalanoparlants
Plats Botifarra amb mongetes Calçotada Canelons Caragol Cebollada Coca salada (coca de recapte, coca de xulla, coca de pa, etc.) Escudella o Putxero i pilota Espardenyà Esqueixada, esgarrat i pericana Faves ofegades o sacsades Fideuada Fideus rossejats Fricandó Frit Oliaigu Ollada, bullit o putxero Pa amb tomàquet o oli Paella d'arròs, arròs al forn, arròs a banda, arròs a la cassola, arròs amb crosta, arròs a la bruta, arròs de la terra, rossejat, llandeta i més Panada o pastisset Perol Putxero Sarsuela de peix i caldereta de llagosta Suquet de peix o bullinada Terregada Tombet Trinxat
Companatges i condiments Embotits Andito Botifarra Botifarra traïdora Botifarró negre Bringuera Bull o paltruc Bull de cap Bull de donja Bull de fetge Carn-i-xulla Figatell Fuet Girella Llonganissa Mandonguilles Sobrassada Xolís Xoriç Làctics Formatge de Maó Formatge serrat Formatge de tovalló Formatge de tupí Llenguat Mantega i formatge d'Urgell Mató, brull o brossat Picadeta Cacaus Olives Samorra Seitons o anxoves Taretes Tramussos Altres Albergínia bonica All de Banyoles All de Belltall Farcellets de col Marisc
Salses i mulladors Allioli Allioli de codony Allipebre Anxovada Balandra Escalivada o espencat Picada Romesco Salsa de Nadal Salvitxada Salsa de calçots Samfaina, xanfaina, tomacat o mullador Sofregit Xató
Pa, postres i dolços Arnadí Arrop o mostillo Bisbalenc Braç de gitano Bunyol Carquinyoli o rosegó Casqueta, pastisset o rubiol Catània Coca dolça (coca de llanda, coca de Sant Joan, etc.) Congret o congrets Crema cremada Crespells Crespellet o crespellina Cristines de Sant Blai Ensaïmada Espartero Fartó Faviola Flaó Gelat d'Alacant i Xixona Jaleo Magdalena Mel i mató Menjar blanc Mona Neules Orelletes o bunyetes Pa de pagès Panellet Pasta seca Pastisset o flor Pestinyo Postres de músic Tonya, pa socarrat o fogassa Torró Tortell o Torta de Reis Ulleres Xuixo
Begudes Aigua de València Aromes de Montserrat Café-licor Cassalla Cava Garnatxa de l'Empordà Gin de Menorca Herbero Herbes Mistela Orxata Palo Piment Ratafia Vermut Xocolatada Vi:  · Vi de Catalunya  · Vi del Rosselló  · Vi del País Valencià  · Vi de les Illes Balears