Torcuato Fernández Miranda Hevia
Torcuato Fernández-Miranda Hevia (Gijón, 10 de novembre de 1915 - Londres, 19 de juny de 1980) fou un polític espanyol durant la dictadura franquista i la transició.
Biografia
[modifica]Va estudiar Dret, i es doctorà en Dret polític.
Va començar a iniciar-se amb política, sent nomenat Secretari General del Movimiento Nacional. Franco li tenia confiança, i per això, se li encomanà que formés part de l'equip que havia d'educar el príncep Joan Carles de Borbó, que posteriorment (1969) seria nomenat successor de Franco com a Cap d'estat quan aquest morís.
Quan Luis Carrero Blanco va ser president del govern (9 de juny de 1973 - 20 de desembre de 1973), ell va ser nomenat Vicepresident del govern, quan va ser nomenat president, el mateix 20 de desembre, va conservar el títol de Vicepresident.
Va ser President del govern (20 de desembre de 1973 - 31 de desembre de 1973), va cobrir com a vicepresident que era la interinitat que marcava la Llei Orgànica de l'estat fins que es va nomenar per part de Franco prèvia terna de 3 noms del Consell del Regne a Carlos Arias Navarro.
Ell era un dels favorits per succeir a Carrero Blanco (sense ser provisional), però Carlos Arias Navarro, havia estat batlle de Madrid des de 1965 a 1973, i tenia més bones relacions amb Franco. Així deixà la presidència a Carlos Arias Navarro i la Vicepresidència a José García Hernández, el 31 de desembre de 1974.
Va ser nomenat pel Rei President de les Corts i del Consell del Regne] (1975-1977), quan Carlos Arias Navarro encara era President del Govern i va impulsar des de la seva posició l'inici de la Transició quan va crear a Les Corts procediments interns que possibilitarien posteriorment l'aprovació de la Llei per a la Reforma Política. Quan el Rei va aconseguir forçar la dimissió de Carlos Arias Navarro, va aconseguir contra tot pronòstic des del Consell del Regne, entregar al Rei una terna de 3 noms en la que apareixia un semi desconegut Adolfo Suárez González, després va redactar la base del que seria la Llei per a la Reforma Política que el Govern Suárez va desenvolupar. Va dimitir del càrrec per desacords amb el nou govern d'Adolfo Suárez González, just va dimitir abans que se celebraren les primeres eleccions postfranquistes de 1977.
Va morir en un viatge a Londres el 19 de juny de 1980, als 64 anys.
Obres
[modifica]- "El pecado como concepto fundamental en el problema justificativo del Derecho y el Estado. (El pensamiento agustiniano y el problema deontológico del Derecho)", Madrid 1943
- "La justificación del Estado", Madrid 1946 (Die Rechtfertigung des Staates)
- "El hombre y la sociedad", 1961
- Plantilla:BBKL (Albert Camus und das Zeugnis der Christen")
- "El problema político" (Das politische Problem)
- "Estado y constitución" (Staat und Verfassung)
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del Senat
- Biografia a biografias y vidas.
- Biografia a rulers.org
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: José Solís Ruiz |
Ministre Secretari General del Moviment 1969-1974 |
Succeït per: José Utrera Molina |
Precedit per: Luis Carrero Blanco |
President del Govern d'Espanya 20 de desembre de 1973–- 3 de gener de 1974 |
Succeït per: Carlos Arias Navarro |
Precedit per: Luis Carrero Blanco |
Vicepresident del Govern d'Espanya 9 de juny de 1973–- 3 de gener de 1974 |
Succeït per: José García Hernández |
Cap de l'Estat | ||
---|---|---|
Vicepresident del Govern | ||
Ministres | Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO) |
Cap de l'Estat | ||
---|---|---|
President del Govern | ||
Vicepresident de govern | Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • | |
Ministres | Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO) |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.