Fernando de Liñán y Zofio
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 abril 1930  Madrid |
| Mort | 27 abril 2011 (81 anys) Madrid |
| Ministeri d'Informació i Turisme | |
| 11 juny 1973 – 3 gener 1974 ← Alfredo Sánchez Bella – Pío Cabanillas Gallas → | |
 Procurador a Corts | |
| 11 novembre 1971 – 30 juny 1977 ← Alfredo Sánchez Bella – Pío Cabanillas Gallas → Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 24 juliol 1970 – 12 novembre 1971 ← Alejandro Fernández Sordo – Manuel Valdés Larrañaga → Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes | |
| Ministre d'Informació i Turisme | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | economista, polític |
| Família | |
| Cònjuge | Teresa de Amusátegui de la Cierva |
Premis
| |
Fernando de Liñán y Zofio (Madrid, 19 d'abril de 1930 - 27 d'abril de 2011) fou un polític espanyol, ministre durant els darrers anys del franquisme.
Biografia
[modifica]Llicenciat en Ciències Exactes i en Ciències Econòmiques. El 1959 treballà com a professor a l'Escola Nacional d'Administració Pública i en la secretaria general tècnic de la Presidència del Govern. Posteriorment fou subsecretari general de la Comissaria del Plan de Desarrollo, i el 1965 en fou nomenat director general.[1] El 1967 fou nomenat procurador en Corts com a Consejero Nacional.[2] Fou nomenat Director general de Política Interior i Assistència Social en 1969. En juny de 1973 Luis Carrero Blanco el va incorporar al seu gabinet com a ministre d'Informació i Turisme, tot i que d'antuvi tenia pensat donar-li la cartera de Governació.[3] Després de la mort de Carrero Blanco és destituït i passaria a ocupar la presidència d'Aviaco.[4] Després va exercir la seva activitat a l'empresa privada.
Havia estat nomenat Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem i havia rebut la Creu de Carles III.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Biografías de altos cargos extret de l'ABC, 08/11/1969, dins l'Arxiu Linz de la Transició Espanyola
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ 35 años sin Franco Arxivat 2017-09-22 a Wayback Machine. a elsiglodeeuropa.es
- ↑ Fernando Liñán Zofio a El País, 1976
- ↑ Necrològica a l'ABC
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Alfredo Sánchez Bella |
Ministeri d'Informació i Turisme 1973- 1974 |
Succeït per: Pío Cabanillas Gallas |
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresident de govern | Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • | |
| Ministres | Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals) | |
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO) | ||
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
