Titus, o Tet

Biografia
Naixement	dècada del 10 dC Creta (Grècia)
Mort	dècada del 100 (84/103 anys) Gortina (Grècia)
Sepultura	Basílica de Sant Titus (Gortina, Creta); crani a Sant Marc (Venècia)
Bisbe
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	sacerdot, missioner
Període	Imperi Romà
bisbe i confessor
Celebració	Tota la cristiandat
Canonització	Antiga
Festivitat	26 de gener (catòlics i luterans, amb Timoteu); 22 de gener (orient); 24 de gener (catòlics tradicionalistes; catòlics fins al 1962)
Iconografia	amb barba; llibre, amb casulla i bàcul
Patró de	A Catalunya: gent menuda i desnarida

Titus o Tet^[1] (mort després del 69) fou un company i deixeble de Pau de Tars i bisbe de Gortina (Creta). És venerat com a sant per les diverses confessions cristianes.

D'origen grec pagà, va convertir-se al cristianisme, probablement per obra de Pau de Tars, a qui aquest qualificava de «veritable fill en la fe comuna» (Epístola a Titus, 1,4). No és esmentat als Fets dels apòstols, però a partir de referències a les epístoles es pot pensar que acompanyà Pau en els seus viatges. Cap a l'any 50 acompanyà Bernabé apòstol i Pau al concili de Jerusalem per discutir amb els apòstols la llibertat d'adhesió a les lleis judaiques dels nous conversos d'origen pagà (Carta als Gàlates, 2, 9).

Per l'Epístola a Titus escrita per Pau cap al 63, sabem que Titus era el cap de la comunitat cristiana de Creta. Anà a l'Epir, Nicòpolis^[2] i a Dalmàcia.^[3]

És celebrat a tota la cristiandat. A Orient, se'n fa la festivitat el 25 d'agost; els catòlics la feien el 4 de gener, però Pius IX va traslladar la festa al 6 de febrer. El 1969, es va passar la festa al 26 de gener, juntament amb la de Timoteu d'Efes. Enterrat a Gortina, el seu crani va ser dut a Venècia arran de la invasió musulmana de 823; es venera a la Basílica de Sant Marc.

Diu Joan Amades^[4] que a Catalunya, Titus era patró dels menuts i desnerits. Era tan petit que vivia sota una cadira, resultant l'espai que n'hi havia entre les quatre potes prou gran per a ell, com indicava la dita:

Era invocat per menuts i desnerits perquè els protegís de les burles de l'altra gent. Probablement, aquesta advocació prové de l'assimilació de Titus o Tet al sufix emprat per als diminutius.

• Biografia a www.laparola.net