Maties o
Macià

Talla del segle xv a la Malling Kirke de Jylland (Dinamarca)
Biografia
Naixement	segle I dC Judea romana (Antiga Roma)
Mort	80 dC Jerusalem
Causa de mort	homicidi pena de mort, lapidació crucifixió
Sepultura	Abadia de Sant Maties (Trèveris, Alemanya); algunes relíquies a la Basílica de Santa Justina (Pàdua, Itàlia) a Santa Maria la Major (Roma) i a Montblanc (Conca de Barberà)
Apòstol
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Religió	Cristianisme i judaisme
Es coneix per	segons una tradició, predicà i morí a Etiòpia
Activitat
Ocupació	missioner
Professors	Jesús de Natzaret
apòstol i màrtir
Celebració	tota la cristiandat
Canonització	antiga
Pelegrinatge	Trèveris, Pàdua
Festivitat	14 de maig (a les esglésies catòlica i anglicana); 9 d'agost (Església Ortodoxa); 24 de febrer (esglésies episcopalianes, luteranes i algunes tradicionalistes catòliques)
Iconografia	amb barba; amb una destral gran; amb un garrot o unes pedres; llibre
Patró de	Montblanc (des de 1687); bastaixos; confiters; marxants de roba

Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

L'elecció de Macià com a apòstol es va esdevenir, segons les Actes dels Apòstols, a la sort (Actes 1,15–26). Va substituir en Judes, que s'havia llevat la vida pres de la desesperació per haver traït Jesús (Actes 1,23-26). Al Nou Testament no hi ha més referències a aquest apòstol. El seu nom significa «Present de Jahvè» (de Déu) (en hebreu מַתִּתְיָהוּ).

Segons Eusebi de Cesarea,^[1] poc després de la mort de Jesucrist i uns dies abans de la seva Ascensió al cel, Sant Pere va reunir tota la comunitat cristiana (unes 120 persones) per determinar un substitut de Judes Iscariot.

D'entre tots els presents, es van proposar dues persones:

• Josep Barsaba
• Macià

L'elecció final es va considerar cosa divina, per això es va fer per sorteig i l'escollit fou Maties.

• 
  Estàtua del segle xv a Blaubeuren, Chorraum
• 
  Estàtua del segle xviii al Marienmünster de Dießen am Ammersee (Alemanya)

El text apòcrif Fets d'Andreu^[2] explica que Macià va ser enviat a predicar entre els caníbals. Tot just arribar a la ciutat fou posat a la presó amb la resta d'estrangers arribats al país, on havia d'estar-s'hi trenta dies fins que fos devorat per la gent d'allà. L'últim dia arriben Andreu i alguns deixebles seus i l'alliberen miraculosament. Després, Andreu converteix al cristianisme tota la població.

Segons Nicèfor Cal·list Xantòpul,^[3] Macià predicà a Etiòpia i després fou martiritzat a la creu.

A l'inici del segle iv, les restes mortals foren traslladades, per encàrrec de Santa Helena (mare de l'emperador romà Constantí), a Trèveris (Alemanya) on hi fundà un monestir. Més tard, algunes relíquies foren portades a Roma i a Pàdua.

Se'l commemora els dies:

• 24 de febrer segons l'Església Catòlica Romana fins al Concili Vaticà II
• 14 de maig segons l'Església Catòlica Romana a partir del Concili Vaticà II
• 9 d'agost segons l'Església Ortodoxa Grega

El dia de Sant Macià tradicionalment era el 24 de febrer. Aquest fet el feia coincidir amb l'inici de la primavera a molts d'indrets dels Països Catalans ("Per Sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va").

En algunes contrades, és el patró dels carnissers, bastaixos, pastissers i confiters, sastres i marxants de roba, així com dels arquitectes i paletes. Al contrari que a Alemanya,^[4] als territoris de llengua catalana no és un sant amb gaire devoció popular.

Una curiositat entorn d'aquest sant és que també és el patró dels jugadors de jocs d'atzar a causa de la forma com va esdevenir apòstol ("Sant Macià, feu-me guanyar i un ciri us faré cremar").

És invocat contra el catarro o cucurutxa, la verola o pigota. També contra l'eixorquesa i el primer dia d'escola perquè els infants el passin bé.

Se li atribueixen diversos textos, avui dia desapareguts:

• Evangeli de Macià, referit per Orígenes (segle iii)
• Tradicions de Macià, referit per Climent d'Alexandria (segle ii)