Ponç Pilat
  | |
| Nom original | (la) Pontius Pilatus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | p. desembre 12 aC Abruços (Imperi Romà) |
| Mort | Després de 38 dC valor desconegut () |
| Governador romà Judea romana | |
| 26 dC – 36 dC ← Valeri Grat | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, alt càrrec |
| Període | Alt Imperi Romà |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit romà |
| Rang militar | legat |
| Festivitat | 25 de juny |
| Família | |
| Cònjuge | Clàudia Pròcula |
| Cronologia | |
| 7 abril 30 dC | judici de Pilat
|
  | |
.jpg)
Ponç Pilat (en llatí Pontius Pilatus) va ser un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat. És conegut per ser l'home, que segons els Evangelis condemnà Jesús a morir a la creu per les demandes dels grans sacerdots del temple, després de rentar-se'n les mans. Molts dels detalls de la seva vida ens són desconeguts i han estat suplerts per nombroses llegendes. L'Església Ortodoxa Etíop el venera com a sant, ja que creu que es va convertir al cristianisme.
En la seva etapa com a governador de Judea intentà romanitzar la província el que li ocasionà enfrontaments amb els dirigents jueus. En són mostres d'això, la introducció a la ciutat de Jerusalem d'imatges de culte al Cèsar o l'intent de construir un aqüeducte amb els tresors del temple. Per causa de la seva suposada tirania, es va produir una revolta a Jerusalem i disturbis a Samària la repressió dels quals va causar moltes morts. Els samaritans es van queixar al governador de Síria, Luci Vitel·li, que el va destituir (36) i el va enviar a Roma a respondre davant l'emperador.
Va arribar a Roma poc després de la mort de Tiberi (que va ser el 15 de març del 37). Eusebi diu que es va suïcidar al començament del regnat de Calígula, el successor de Tiberi, probablement el mateix any 37.[1]
Unes suposades cartes i les Actes de Pilat són documents apòcrifs escrits pels primers cristians cap a l'any 150, coneguts també com a Evangeli de Nicodem.
Referències
[modifica]- ↑ Piñero, Antonio. La verdadera Historia de la Pasión según la Investigación y el Estudio Histórico.. Madrid: EDAF, 2008, p. 145. ISBN 9788441420175.
Vegeu també
[modifica]
- Clàudia Pròcula, suposat nom de l'esposa de Pilat, esmentada (sense nomenar-la) a l'Evangeli de Mateu
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
