L'evangeli segons sant Mateu
Il Vangelo secondo Matteo  | |
|---|---|
 | |
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Pier Paolo Pasolini |
| Protagonistes | |
| Producció | Alfredo Bini |
| Dissenyador de producció | Luigi Scaccianoce |
| Guió | Pier Paolo Pasolini |
| Música | Luis Bacalov |
| Fotografia | Tonino Delli Colli |
| Muntatge | Nino Baragli |
| Vestuari | Danilo Donati |
| Distribuïdor | Titanus i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia i França |
| Estrena | 1964 |
| Durada | 131 min |
| Idioma original | italià |
| Rodatge | Basilicata, Catània, Crotona i Pulla |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Evangeli segons Mateu |
| Gènere | drama |
| Lloc de la narració | Jerusalem |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
          | |
L'evangeli segons sant Mateu (títol original en italià: Il vangelo secondo Matteo)[1] és una pel·lícula del 1964 dirigida per Pier Paolo Pasolini, amb un guió escrit per ell mateix. Narra la història de Jesucrist, des de la Nativitat fins a la Resurrecció, seguint al peu de la lletra l'Evangeli segons Mateu.
Pasolini va afirmar que “les imatges de la pel·lícula mai podrien arribar a l'altura poètica dels textos." Segons els informes, va escollir l'Evangeli de Mateu sobre els altres perquè opinava que “Joan era massa místic, Marc massa vulgar, i Lluc massa sentimental”.
Tractant de manera antidogmàtica un tema de caràcter religiós, l'obra va causar sensació i desencadenà un aspre confrontament intel·lectual en la premsa, i continuà la controvèrsia latent d'acusació de vilipendi contra la religió i la forta intervenció dels censors, que ja havien intentat suprimir l'episodi de Pasolini ''La ricotta'', inclòs en la pel·lícula Ro.Go.Pa.G.
Repartiment
[modifica]
|
|
|
Producció
[modifica]La pel·lícula va ser rodada a les zones rocoses de Chia (poble de Soriano nel Cimino, Viterbo) Barile, Castel Lagopesole, Ginosa, Cutro, Le Castella, Matera, Massafra i Gioia del Colle, amb actors no professionals i extres escollits entre la població local, la majoria camperols. Molts amics del director van participar en el rodatge, entre ells, alguns intel·lectuals ben coneguts, com Natalia Ginzburg, Alfonso Gatto i Enzo Siciliano, a més de l'habitual Ninetto Davoli. Com ja va fer en ''Teorema'' i ''Comizi d'amore'' (Trobades amoroses), Pasolini reserva un paper per a Susanna, la seva mare: el de Maria en la seva vellesa.
La figura de Jesucrist, la va interpretar el basc Enrique Irazoqui, un noi de dinou anys, lluitador antifranquista exiliat a Itàlia. La veu, en la versió italiana, era la d'Enrico Maria Salerno.
Premis
[modifica]Premis
[modifica]- Oscar a la millor direcció artística (Luigi Scaccianoce)
- Oscar al millor vestuari (Danilo Donati)
- Oscar a la millor banda sonora (Enriquez Bacalov)
Crítica
[modifica]- L'Osservatore Romano: “Fidel al text, però no a la inspiració de l'Evangeli.”
- l'Unità: “... el nostre cineasta ha compost la més bella pel·lícula sobre Crist que s'ha fet fins ara, i probablement la més sincera que es pugui concebre.”
Comentaris
[modifica]- És curiós que Pasolini, que es declarava ateu i comunista, fos tan fidel i respectuós amb el text de l'Evangeli.
- La pel·lícula és dedicada al Papa Joan XXIII.
- Quan Pasolini oferí el paper a Irazoqui, que es considerava agnòstic, en un principi l'envià “a pastar fang”, al·legant que tenia coses més importants a fer que interpretar Jesucrist.
Referències
[modifica]- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «The 39th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 15 setembre 2023].
Filmografia de Pier Paolo Pasolini | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Pel·lícules |
| ||||||
| Obres literàries |
| ||||||
| Obres relacionades |
| ||||||
| 1951–1968 |
|
|---|---|
| 1981–2000 |
|
| 2001–present |
|
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
