For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Ocellots i ocellets.

Ocellots i ocellets

Infotaula de pel·lículaOcellots i ocellets
Uccellacci e uccellini

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióPier Paolo Pasolini
Protagonistes
Totò
Ninetto Davoli
Director artísticLuigi Scaccianoce
ProduccióAlfredo Bini
Dissenyador de produccióLuigi Scaccianoce Modifica el valor a Wikidata
GuióPier Paolo Pasolini
MúsicaEnnio Morricone
FotografiaMario Bernardo
Tonino Delli Colli
MuntatgeNino Baragli
VestuariLuigi Scaccianoce
ProductoraVanguard Films
DistribuïdorCIDIF
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estrena1966
Durada89 minuts
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0061132 Filmaffinity: 252390 Allocine: 4877 Rottentomatoes: m/the_hawks_and_the_sparrows_1965 Letterboxd: the-hawks-and-the-sparrows Allmovie: v21736 TCM: 490101 TV.com: movies/the-hawks-and-the-sparrows TMDB.org: 33954 Modifica el valor a Wikidata

Ocellots i ocellets (títol original en italià: Uccellacci e uccellini) és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini, estrenada el 1966. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]
Francesc d'Assis predicant als ocells (adaptació de les Fioretti) per Giotto

Totò i el seu fill Ninetto erren per la perifèria i els camps que envolten Roma. Fent camí, troben un corb. La pel·lícula precisa en un subtítol: «Per qui tingui dubtes o ha estat distret, recordem que el corb és un intel·lectual d'esquerra, diguem-ho així, d'abans de la mort de Palmiro Togliatti. » El corb els conta el relat de germà Ciccillo i de germà Ninetto (també interpretats per Totò i Ninetto Davoli), dos frares franciscans a qui Sant Francesc ordena d'evangelitzar els falcons (els rics) i els moixons (els pobres). Tot i que els dos monjos aconsegueixen evangelitzar les dues «classes» d'ocells, fracassen a posar fi a la seva rivalitat, els falcons continuen matant els moixons: sant Francesc els explica la guerra en una perspectiva marxista i els convida a reprendre la seva evangelització.

Tancat el parèntesi del relat del corb, el viatge de Totò i Ninetto continua. El corb els segueix i continua perorant. Els personatges troben de manera successiva: terratinents en el camp que cacen; una família que viu en la misèria i a qui Totò ordena pagar o marxar de casa; un grup d'actors ambulants a bord d'un Cadillac; un congrés de «dentistes dantescos»; un propietari que, aquesta vegada, deu diners a Totò. Finalment, es troben al funeral del dirigent comunista Togliatti i hi troben una prostituta.

Al final de la pel·lícula, els dos, cansats de la xerrameca del corb, el maten i se'l mengen.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Totò: Innocenti Totò / Germà Cicillo
  • Ninetto Davoli: Innocenti Ninetto / Germà Ninetto
  • Femi Benussi: Luna
  • Umberto Bevilacqua: Incensurato
  • Renato Capogna
  • Alfredo Leggi
  • Renato Montalbano
  • Flaminia Siciliano
  • Giovanni Tarallo: pagès afamat
  • Vittorio Vittori: Ciro Lococo
  • Gabriele Baldini: dentista de Dante
  • Lina D'Amico
  • Pietro Davoli
  • Rossana Di Rocco: companya de Ninetto
  • Cesare Gelli :
  • Vittorio La Paglia :
  • Francesco Leonetti: corb (veu)
  • Domenico Modugno: el cantant de balades (veu)
  • Rosina Moroni: pagès
  • Mario Pennisi :
  • Ricardo Redi: enginyer
  • Fides Stagni :

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]
  • 1966: Menció especial al Festival de Canes per la seva interpretació: Totò
  • 1967: Ruban d'argent Millor actor principal per Totò
  • 1967: Ruban d'argent Millor guió original per Pier Paolo Pasolini

Nominacions

[modifica]

El film ha estat classificat entre els 100 films italians a salvar, creat per destacar «les 100 pel·lícules que han canviat la memòria col·lectiva del país entre 1942 i 1978».[3]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

Els genèrics de començament i de fi de la pel·lícula tenen la particularitat interessant de ser cantats.

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Ocellots i ocellets. esadir.cat. 
  2. «Uccellacci e uccellini». The New York Times.
  3. «Uccellacci e uccellini» (en anglès). Retedeglispettatori.it.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Ocellots i ocellets
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?