Broadsheet, mot anglès per a full ample, és el més gran dels formats dels diaris. Es caracteritza per grans fulls verticals (actualment 43 × 63 o 39 × 57,8 cm).^[1] El primer periòdic de plec solt es publicà el 1618 als Països Baixos: Courante uyt Italien, Duytslandt, &c.^[2] A la península Ibèrica, no hi ha cap diari de format ample. Altres formats utilitzats són el berliner, el compacte o el tabloide.

El format era molt utilitzat en països anglosaxons. Fins recentment broadsheet hi era sinònim de premsa seriosa, al contrari dels diaris de format tabloide, més populistes i sensacionalistes.^[3] A la fi del 2003, el venerable The Times (Londres) va decidir que el lector podia triar el format que li agradi més i va editar en ambdós formats (full ample i tabloide), cosa que es va considerar com una revolució d'una tradició venerable de 216 anys. L'1 de novembre del 2004 optà per un sol format, el tabloide.^[4] Seguia així una tendència vers formats més petits que s'observa a tot arreu al món. Es considera com una reacció contra la competència dels diaris gratuïts compactes distribuïts a les estacions i altres llocs d'alta freqüència.^[5] Sembla que el lector prefereix formats que són més pràctics per a llegir quan no té una taula ampla, com passa en el transport en general, en bars i cafès, en pisos urbans compactes...^[6]