Corresponsal
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/be/Williamhowardrussell.jpg/220px-Williamhowardrussell.jpg)
Un corresponsal és un periodista que fa informacions per a un mitjà de comunicació des del lloc dels fets.[1]
A la fi del segle xviii, els corresponsals de The Times, eren agents a ambdós costats del Canal de la Mànega que feien arribar escrits sobre el que passava a París i Brussel·les. Dominar idiomes era un dels requisits bàsics.[2] El cost i la dificultat en les transmissions eren els principals problemes dels corresponsals en els mitjans on treballaven al segle xviii, i els mateixos que han arrossegat fins a principi del segle xxi.[3] Els corresponsals de guerra són els periodistes més perseguits. La majoria dels periodistes que són empresonats o assassinats en l'exercici de la seva feina pertanyen a aquest grup.[3] Per aquest motiu es va crear Reporters Sense Fronteres.
Amb la crisi econòmica occidental que va començar la primera dècada del segle xxi i el creixement d'internet l'existència dels corresponsals va començar a perillar,[4] i diversos mitjans van prescindir de la seva feina. Els corresponsals defensen que són "els ulls de la història"[5] i que el punt de vista que pot oferir un corresponsal no és substituïble de cap altra manera i que prescindir-ne empobreix els mitjans.[4]
Alguns dels corresponsals més destacats han estat Manuel Chaves Nogales, Eugeni Xammar i Puigventós, Francisco Eguiagaray, Manu Leguineche, Robert Capa, Donald McCullin, William Howard Russell, Ernie Pyle i Ryszard Kapuściński, segons publicà la periodista Cecilia Ballesteros.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Corresponsal». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Moreno Martín, 1992, p. 87.
- ↑ 3,0 3,1 Moreno Martín, 1992, p. 88.
- ↑ 4,0 4,1
- ↑ 5,0 5,1 Autores Varios. Queremos saber (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 18 octubre 2012. ISBN 978-84-9992-240-9.
Bibliografia
[modifica]- Moreno Martín, Florentino. La guerra: realidad y alternativas. Editorial Complutense, 1992. ISBN 978-84-7491-404-7.
Tòpics principals | |
---|---|
Mitjans de comunicació | Periòdic · Diari digital · Revista · Ràdio · Televisió · Cinema · Agència de notícies · Sindicat · Pòdcasting · Mitjans de massa · Contrainformació alternativa · Mitjans independents |
Llenguatge | Fotoperiodisme · Periodisme radiofònic · Noticiari televisiu · Radialisme · Periodisme digital · Documentari (periodisme cinematogràfic) |
Funcions i processos | Pauta · Reportatge · Poliment · Redacció · Redacció · Edició · Diagramació · Infografia · Fotografia · Càmera · Videoreportatge · Locució · Noticiari televisiu · Corresponsal (de Guerra) · Crítica · Editorial · Ombudsman · Cabinet de premsa · Freelance · Columnista · Anuncis · Impressió · Distribució · Quiosquer |
Especialització i estils | Internacional · Política · Economia · Local · Ciència · Cultura · Esports · Turisme · Medi Ambient · Educació · Comportament · Policíac · Investigatiu · Alternatiu · Jurídic · Legislatiu · Institucional · Empresarial · Sindical · Cívic · De proximitat · Comunitari · De Barris · De servei · Nou periodisme · Gonzo · Premsa groga · Llibre-reportatge · Metajornalisme |
Conceptes | Notícia · Premsa · Mitjans de Comunicació · Comunicació · Matèria · Article · Titular · Entrada · Cos · Cinc W · Primícia · Fonts · Entrevista · Conferència de premsa · Ètica · Frau · Sensacionalisme · Paparazzi · Successos · Valor-notícia · Piràmide invertida · Censura · Llibertat de premsa · Concentració dels Mèdia · Convergència tecnològica · Democratització de la comunicació · Fluxos d'informació · Imperialisme cultural · Inclusió digital · Societat de la Informació · Postmodernitat |
Formats | |
Vegeu també | Escola de periodisme · Tècnica de redacció · Op-Ed · Notícia d'última hora · Premi Pulitzer · RSF · Newsroom |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.