Eleccions generals espanyoles de 1886
| Tipus | eleccions generals espanyoles  | ||
|---|---|---|---|
| Data | 4 abril 1886 | ||
← 1884
1891 → | |||
| Estat | Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
| Càrrec a elegir | diputat a Corts | ||
Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari.La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.[1]
En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 15 de Puerto Rico i 24 de Cuba. Foren les primeres eleccions després de la mort del rei Alfons XII durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, en la que es va consagrar el sistema de torn polític de partits conservador i liberal. Fou la legislatura més llarga de la història d'Espanya (quatre anys i set mesos).[2]
Vencé per majoria el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. Pel que fa als republicans, es presentaren dividits entre progressistes, possibilistes i liberals, obtenint poc més de 20 escons tots plegats.
Fou elegit president del Congrés el progressista Cristino Martos Balbi,[3] i com a president del Senat José Gutiérrez de la Concha, marquès de l'Havana. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo.
Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.[4][5]
Composició de la Cambra
[modifica]| ← Eleccions generals espanyoles, 4 d'abril de 1886 → | ||||||
| Partit | Escons | Líder | ||||
| Partit Liberal | 268 | Práxedes Mateo Sagasta | ||||
| Partit Liberal Conservador | 83 | Antonio Cánovas del Castillo | ||||
| Partit Republicà Progressista | 12 | Manuel Ruiz Zorrilla i Nicolás Salmerón | ||||
| Partit Demòcrata Possibilista | 10 | Emilio Castelar | ||||
| Partit Liberal Reformista | 10 | Francisco Romero Robledo | ||||
| Izquierda Dinástica | 10 | José López Domínguez | ||||
| Partit Republicà Democràtic Federal | 1 | Francesc Pi i Margall | ||||
| Carlins independents | 1 | Baró de Sangarrén | ||||
Resultats per circumscripcions
[modifica]Catalunya
[modifica]- Barcelona
- Víctor Balaguer i Cirera (liberal)
- Francesc de Paula de Borbó i Castellví
- Josep Bosch i Serrahima
- Josep Collaso i Gil (liberal)
- Pere Cort i Gisbert (liberal)
- Ignasi Maria Despujol i Chaves, marquès de la Palmerola (Conservador)
- Camil Fabra i Fontanills, marquès d'Alella (liberal)
- Antoni Ferratges de Mesa i Ballester (liberal)
- Joaquim Ferratges de Mesa i Ballester (liberal)
- Josep Gassol i Martin
- Bartomeu Godó i Pié (liberal)
- Joan Maluquer i Viladot (Conservador)
- Frederic Marcet i Vidal (Conservador)
- Joaquim Marin i Carbonell (Conservador)
- Antonio López Muñoz (liberal)
- Frederic Nicolau i Condeminas (Conservador)
- Enrique de Orozco y de la Puente (liberal)
- Josep Ramoneda i Nonés (liberal)
- Ramon de Rocafort i Casamitjana (Conservador)
- Joan Rosell i Rubert (Liberal)
- Salvador de Samà i Torrents (Liberal)
- Lluís Soler i Pla (Liberal)
- Francisco Toda y Tortosa (Liberal)
- Josep Vilaseca i Mogas (Conservador)
- Girona
- José Álvarez Mariño (Conservador)
- Albert Camps i Armet (Conservador)
- Joaquim Escrivà de Romaní i Fernández de Córdoba, marquès de Monistrol (Conservador)
- Joan Fabra i Floreta (Liberal)
- Miguel de la Guardia y Corencia
- José Joaquín Herrero y Sánchez (Liberal)
- Fèlix Macià i Bonaplata (Liberal)
- Josep d'Oriola i Cortada (Conservador)
- Josep Maria Pallejà i de Bassa (Liberal)
- Albert de Quintana i Combis (Liberal)
- Tomàs Roger i Larrosa (Conservador)
- Pere Antoni Torres i Jordi (Liberal)
- Lleida
- Miquel Agelet i Besa (Liberal)
- Vicente Alonso-Martínez y Martín (Liberal)
- Manuel de Azcárraga Palmero (Liberal)
- Isidre Boixader i Solana (Liberal)
- Rafael Cabezas Montemayor (Conservador)
- Adolfo Calzado y Sanjurjo (Partit Demòcrata Possibilista)
- Luis de León y Cataumber, duc de Dénia (Liberal)
- Enrique de Luque y Alcalde (Liberal)
- Francisco Martínez Brau (Liberal)
- Tarragona
Illes Balears
[modifica]- Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
- Joaquim Fiol i Pujol (Partit Demòcrata Possibilista)
- Cipriano Garijo y Aljama (Liberal)
- Antoni Maura i Montaner, comte de Sallent (Conservador)
- Rafael Prieto i Caules (Republicà)
- Pasqual Ribot Pellicer (Liberal)
- Miquel Socias Caimari (Liberal)
País Valencià
[modifica]- Alacant
- Federico Arredondo y Ramírez de Arellano (Liberal)
- Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
- Federico Bas Moró (Conservador)
- Justo Tomás Delgado Bayo (Liberal)
- Enrique Bushell y Laussat (Liberal)
- Mariano González Dueñas (Liberal)
- José de Granda González (Liberal)
- Eleuterio Maisonnave Cutayar (Partit Republicà Possibilista)
- Eduardo Romero Paz (Liberal)
- Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal)
- Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
- Adrián Viudes Girón, marquès de Río Florido (Liberal)
- Castelló
- València
- Ciril Amorós i Pastor (Conservador)
- Eduardo Atard Llobell (Conservador)
- Rosario Camilleri Claver (Conservador)
- Vicente Chapa Olmos (Liberal)
- Máximo Chulvi Ruiz y Belvis (Conservador)
- Manuel Danvila y Collado (Conservador)
- Pasqual Dasí i Puigmoltó, comte de Bétera (Conservador)
- Amalio Gimeno Cabañas (Liberal)
- Marcial González de la Fuente (Liberal)
- Sinibaldo Gutiérrez Mas (Liberal)
- José Iranzo Presencia (Liberal)
- Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador)
- Julián López Chávarri (Liberal)
- José Manteca Oria (Liberal)
- Cristino Martos Balbi (Liberal)
- Luis Meliana Garrigues
- Francisco de Asís Pacheco Montoro (Liberal)
- Cayetano Pineda Santa Cruz (Liberal)
- Julián Settier Aguilar
- Carlos Testor Pascual (Liberal)
Referències
[modifica]- ↑ Villarejo Sánchez, Nadia «Práxedes Mateo Sagasta y Escolar. Estudio y análisis de las características extrínsecas e intrínsecas halladas en la documentación electoral sagastina (1854-1901) ubicada en el Archivo Histórico del Congreso de los Diputados de España». Revista general de información y documentación, 15, 1, 2005, pàg. 69–85. ISSN: 1132-1873.
- ↑ García Encabo, Carmelo; Frías Corredor, Carmen «Sufragio universal masculino y politización campesina en la España de la Restauración (1875-1923)». Historia agraria: Revista de agricultura e historia rural, 38, 2006, pàg. 27–46. ISSN: 1139-1472.
- ↑ Paliza Monduate, María Teresa «Contribución al estudio del escultor Eugenio Duque. En torno a un nuevo retrato de Miguel Sainz Indo, obra inédita del artista». Liño: Revista anual de historia del arte, 29, 2023, pàg. 141–156. ISSN: 2341-1139.
- ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6.
- ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9.
Enllaços externs
[modifica]- Resultats de les eleccions
- Diputats electes
- El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.
1810 · 1813 · 1820 · 1822 · 1869 · 1871 · 1872 (abril) · 1872 (agost) · 1873 · 1876 · 1879 · 1881 · 1884 · 1886 · 1891 · 1893 · 1896 · 1898 · 1899 · 1901 · 1903 · 1905 · 1907 · 1910 · 1914 · 1916 · 1918 · 1919 · 1920 · 1923 · 1931 · 1933 · 1936 · 1977 · 1979 · 1982 · 1986 · 1989 · 1993 · 1996 · 2000 · 2004 · 2008 · 2011 · 2015 · 2016 · 2019 (abr) · 2019 (nov) · 2023 |  | |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
