Eleccions generals espanyoles de 1896

Tipus	eleccions generals espanyoles
Data	5 abril 1896
← 1893 1898 →
Estat	Espanya
Jurisdicció	Espanya
Càrrec a elegir	diputat a Corts

Les eleccions generals espanyoles de 1896 foren convocades el 5 d'abril de 1896 sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 401 diputats, endemés dels 16 de Puerto Rico i 30 de Cuba.

Vencé per majoria el Partit Conservador, dirigit per Antonio Cánovas del Castillo, tot i que el sector Unió Conservadora dirigit per Francisco Silvela es presentà pel seu compte. Quan als republicans, el federals, centralistes i progressistes decidiren no presentar-se a eleccions. Només es presentaren els possibilistes dirigits per Emilio Castelar i obtingueren una representació minsa.

Fou elegit president del Congrés el conservador Alejandro Pidal y Mon, i com a president del Senat José Elduayen. El cap de govern fou Antonio Cánovas del Castillo fins al seu assassinat el 8 d'agost de 1897. La legislatura fou marcada pel llarg conflicte amb Cuba, que provocà nombroses protestes populars a causa de les lleves dels soldats, i l'assassinat de Cànovas a mans d'un jove anarquista que volia venjar als executats a causa del procés de Montjuïc, i que desfermà una forta lluita pel poder dins el Partit Conservador, cosa provocaria eleccions anticipades el març de 1898.

• Barcelona
  • Joaquim Badia i Andreu (Conservador)
  • Francesc de Paula de Borbó i Castellví
  • Bartomeu Bosch i Puig (Conservador)
  • Timoteo Bustillo López (liberal)
  • Joan Coll i Pujol (Conservador)
  • Josep Maria Cornet i Mas (Conservador)
  • Josep Elias i de Molins (Conservador)
  • Carles Godó i Pié (Liberal)
  • Eduard Maluquer i Tirrell (Liberal)
  • Joaquim Marin i Carbonell (Conservador)
  • Joan Baptista Orriols i Comas (Conservador)
  • Josep Maria Planas i Casals (Conservador)
  • Manuel Planas i Casals (Conservador)
  • Joan Puig i Saladrigas (Conservador)
  • Marià Puig i Valls (Conservador)
  • Josep Maria Rius i Badia (Conservador)
  • Joan Rosell i Rubert (Liberal)
  • Alfons Sala i Argemí, comte d'Égara (Conservador)
  • Domènec Sert i Badia (Conservador)
• Girona
  • José de la Cerda y Alvear, comte de Villar (Conservador)
  • Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba (Comunió Tradicionalista)
  • José Muro y Carratalá (Conservador)
  • Josep Pella i Forgas (Conservador)
  • Ferran Puig-Mauri i Gisbert (Conservador)
  • Pompeu de Quintana i Serra (Conservador)
  • Frederic Rahola i Trèmols (Conservador)
  • Mariano Vilallonga e Ibarra (Conservador)
• Lleida
  • Vicente Alonso-Martínez y Martín (Liberal)
  • Gustau Bofill i Capella (Conservador)
  • Rafael Cabezas Montemayor (Conservador)
  • Ramon Maria de Dalmau i d'Olivart (Conservador)
  • Ricardo García Trapero Veragua (Liberal)
  • Joan Maluquer i Viladot (Conservador)
  • Ramón Martínez Campos y Rivera (Liberal)
  • Ramon Soldevila i Claver (Conservador)
  • Emilio Vivanco Menchaca (Conservador)
• Tarragona
  • Joan Cañellas i Tomàs (Liberal)
  • Miquel Castellá i Borràs (Conservador)
  • Luciano López Dávila (Conservador)
  • Jerónimo Marín Luis (Conservador)
  • Salvador de Samà i Torrents (Liberal)
  • Josep de Suelves i Montagut (Comunió Tradicionalista)
  • Francesc Xavier Tort i Martorell (Conservador)
  • Pere Antoni Torres i Jordi (Liberal)

• Jorge Abrí-Dezcallar y Moisi (Conservador)
• Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador)
• Joan Massanet i Ochando (Conservador)
• Antoni Maura i Montaner (Conservador)
• Joan Orfila Pons
• Pasqual Ribot Pellicer (Liberal)
• Fernando de Velasco e Ibarrola (Conservador)

• Alacant
  • Federico Arrazola Guerrero
  • Enrique Arroyo y Rodríguez (Liberal)
  • José Canalejas i Méndez (Liberal)
  • Diego Fernández Arias (Conservador)
  • Juan Poveda García (Conservador)
  • Ramón Puchol y Ferrer (Conservador)
  • José de Rojas Galiano (Conservador)
  • Juan de Rojas y Pascual de Bonanza (Liberal)
  • José María Santonja y Almella (Conservador)
  • Trinitario Ruiz Capdepón (Liberal)
  • Trinitario Ruiz Valarino (Liberal)
  • Antonio Torres Orduña (Conservador)
• Castelló
  • Eduardo Cassola Sepúlveda (Conservador)
  • Esteban Crespí de Valldaura y Fortuny (Conservador)
  • Bernardo de Frau y Mesa (Conservador)
  • Pedro de Govantes y Azcárraga, comte d'Albay (Conservador)
  • Joaquín López-Dóriga y Ruiz de la Escalera (Conservador) tetuanista
  • Juan Muñoz Vargas (Liberal)
  • Juan Navarro Reverter (Conservador)
  • Vicente Navarro Reverter y Gomis (Liberal)
• València
  • Manuel Antón Ferrandiz (Conservador)
  • Eduardo Berenguer Vilanova (Conservador)
  • José Camaña Laymón (Conservador)
  • Antonio Espinós Julián (Conservador)
  • José María Gadea Orozco (Conservador)
  • Luis Ibáñez de Lara y Escoto (Conservador)
  • Antonio Lázaro Tensa (Conservador)
  • Rafael Martínez Agulló y López Vergés (Conservador)
  • José Manteca Oria (Liberal)
  • Vicente Noguera y Aquavera (Conservador)
  • Manuel Polo y Peyrolón (Comunió Tradicionalista)
  • Aracadio Roda Rivas (Conservador)
  • Rafael Sarthou Calvo (Liberal)
  • Vicente Tatay Mandingorra (Conservador)

• Resultats de les eleccions
• Relació de Diputats
• El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923) per José Varela Ortega, Carlos Dardé, Josep Armengol i Segú.