Cristino Martos Balbi
 Retrat de Cristino Martos publicat a La Ilustración Española y Americana el 8 de febrer de 1893. | |||||||||||||||||||||||||||
| Nom original | (es) Cristino Martos y Balbí  | ||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | 13 setembre 1830 Granada (Espanya) | ||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 17 gener 1893 (62 anys) Madrid | ||||||||||||||||||||||||||
| Sepultura | cementiri de San Isidro 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 34″ O / 40.401664°N,3.726103°O | ||||||||||||||||||||||||||
 Ministre d'Estat | |||||||||||||||||||||||||||
| 1 de novembre de 1869 – 9 de gener de 1870 | |||||||||||||||||||||||||||
| 4 de gener de 1871 – 24 de juliol de 1871 | |||||||||||||||||||||||||||
| 13 de juny de 1872 – 12 de febrer de 1873 | |||||||||||||||||||||||||||
 Ministre de Gràcia i Justícia | |||||||||||||||||||||||||||
| 4 de gener de 1874 – 13 de maig de 1874 | |||||||||||||||||||||||||||
| Congrés dels Diputats | |||||||||||||||||||||||||||
| 28 d'abril de 1879 – 29 de desembre de 1890 | |||||||||||||||||||||||||||
| Circumscripció | València | ||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
| Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | diplomàtic, polític, periodista | ||||||||||||||||||||||||||
| Partit | Partit Radical | ||||||||||||||||||||||||||
| Membre de | |||||||||||||||||||||||||||
| Fills | Cristino Martos y Llobell | ||||||||||||||||||||||||||
Llista
| |||||||||||||||||||||||||||
Cristino Martos Balbi (Granada, 13 de setembre de 1830 - Madrid, 17 de gener de 1893)[1] fou un advocat i polític espanyol, va ser president del Congrés dels Diputats i ministre d'Estat durant la regència del general Serrano i durant el regnat d'Amadeu I i ministre de Gràcia i Justícia durant la I República.
Biografia
[modifica]Després d'estudiar a Granada Toledo i Madrid es va llicenciar en Dret. Va participar activament en la Revolució de 1854 que donaria origen al Bienni Progressista i en l'intent de cop d'Estat que en 1866 va encapçalar Joan Prim i que li va suposar una condemna a mort que li va ser commutada per la de bandejament. La Revolució de 1868 li va permetre tornar a Espanya iniciant la seva carrera política com a president de la Diputació Provincial de Madrid. Diputat per Toledo en les Corts Constituents de 1869, tornaria a obtenir escó a les eleccions de 1872 per Madrid i per València en els comicis celebrats entre 1879 i 1886 per a finalment tornar a ser escollit per Toledo el 1891.[2] Va ser ministre d'Estat entre l'1 de novembre de 1869 i el 9 de gener de 1870 en un govern presidit per Joan Prim tornant a ocupar aquesta cartera ministerial, ja durant el regnat d'Amadeu I, en dues ocasions: entre el 4 de gener i el 24 de juliol de 1871 en un gabinet que va presidir el general Serrano, i entre el 13 de juny de 1872 i el 12 de febrer de 1873 en un govern presidit per Manuel Ruiz Zorrilla.[3] Amb la I Republica tornaria a ser ministre a l'ocupar la cartera de Gràcia i Justícia entre el 4 de gener i el 13 de maig de 1874 en el govern que successivament haurien de presidir Francisco Serrano Bedoya i Juan Zavala de la Puente.
Referències
[modifica]- ↑ «Cristino Martos y Balbi (1830-1893)». Base documental d'Història Contemporània de Catalunya.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ «Ministros y miembros de organismos de gobierno. Regencias, Juntas de Gobierno, etc (1808-2000)». Centro de Ciencias Humanas y Sociales (CCHS) del CSIC. Arxivat de l'original el 2018-10-05. [Consulta: 3 octubre 2015].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Silvela Le Vielleuze |
Ministre d'Estat 1869-1870 |
Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta |
| Precedit per: Juan Bautista Topete y Carballo |
Ministre d'Estat 1871 |
Succeït per: Fernando Fernández de Córdova |
| Precedit per: Augusto Ulloa y Castañón |
Ministre d'Estat 1872-1873 |
Succeït per: Emilio Castelar y Ripoll |
| Precedit per: Eugenio García Ruiz |
Ministre de Gràcia i Justícia 1874 |
Succeït per: Manuel Alonso Martínez |
| Precedit per: Alejandro Groizard y Gómez de la Serna |
 Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1878 |
Succeït per: Manuel Silvela y de Le Vielleuze |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Antonio Benavides y Fernández de Navarrete |
 Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira C 1893 |
Succeït per: Miguel Colmeiro y Penido |
.svg){kind=small}
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
