Pueblo

Tipus	periòdic
Fitxa
Llengua	castellà
Data d'inici	17 juny 1940
Data de finalització	17 maig 1984
Propietat de	Organització Sindical Espanyola
Lloc de publicació	Madrid
Estat	Espanya
Identificadors
ISSN	2487-6127 i 9969-395X

Pueblo fou un diari vespertí madrileny editat durant el franquisme, propietat dels sindicats verticals del règim, on es van formar molts dels periodistes que portarien a terme la renovació de la premsa durant la Transició espanyola. El diari Pueblo va ser un dels tres més importants de l'època a Espanya.^[1]

La major part de la informació que donava eren successos i esports. Les pàgines d'opinió, malgrat ser un diari conservador, són considerades una pedrera de dissidents, ja que en elles s'introduïen dissimuladament idees contràries al règim. Entre 1952 i 1974 la direcció va estar a càrrec d'Emilio Romero, els articles del qual, il·lustrats amb un gall, es van fer popularment coneguts com els "gallitos". Pilar Narvión va ser designada corresponsal a Roma el 1956, després va anar a París i va arribar a ocupar el càrrec de Sotsdirectora. En el diari Pueblo van treballar altres periodistes com José María García, Arturo Pérez-Reverte, Forges, Rosa Montero, Rosa Villacastín, José María Carrascal, Jesús Hermida, Raúl del Pozo, Yale, Javier Reverte, Tico Medina, Mery Carvajal, Carmen Rigalt i Jesús María Amilibia, entre altres.

Es diu que, en el diari, no importava la ideologia política (mentre passés la censura); l'important era saber escriure bé, i estar disposat a realitzar jornades maratonianes de treball. Amb l'arribada de la Transició, el diari es va dissoldre, i molts dels seus periodistes, dirigits per Emilio Romero, van participar en el que semblava que seria el seu successor com a diari de referència, La Jaula. No obstant això, aquest projecte va fracassar, com ho faria el posterior intent de Romero de ressuscitar El Imparcial.

• Bardavío, Joaquín. Todo Franco. Franquismo y antifranquismo de la A a la Z. Barcelona: Plaza & Janés, 2000. 
• Bernardo, José. De Azorín a Umbral: Un siglo de periodismo literario español. Madrid: Netbiblo, 2009. 
• Bowen, Wayne H. Spaniards and Nazi Germany: Collaboration in the New Order. University of Missouri Press, 2000. 
• Crespo, Lucía; Villena, Rafael. Fotografía y patrimonio. Universidad de Castilla-La Mancha, 2007. 
• Comellas, José Luis. Estudios de historia moderna y contemporanea: homenaje a Federico Suarez Verdeguer. Madrid: Ed. RIALP, 1991. ISBN 978-84-321-2748-9. 
• Crespo de Lara, Pedro. Triunfó la libertad de prensa. Esfera de los Libros, 2014. 
• De las Heras Pedrosa, Carlos. La prensa del movimiento y su gestión publicitaria, 1936-1984. Universidad de Málaga, 2000. DOI 10.5281/zenodo.2603453. 
• García Galindo, Juan Antonio. La comunicación social durante el franquismo. Diputación Provincial de Málaga, 2002. 
• Juliá, Santos. La España del siglo XX. Marcial Pons Historia, 2007. 
• Pardo, Jesús. Autorretrato sin retoques. Barcelona: Anagrama, 2009. 
• Pareja Olcina, María. El periódico Mediterráneo durante la transición española (1975-1982). Castellón de la Plana: Universidad Jaime I, 2013. 
• Pozuelo, Eduardo Martín de; Ellakuría, Iñaki. La guerra ignorada: los espías españoles que combatieron a los nazis. Barcelona: Random House Mondadori, 2008. ISBN 978-84-8306-768-0. 
• Sánchez Rada, Juan. Prensa, del movimiento al socialismo: 60 años de dirigismo informático. Fragua, 1996. 
• Sevillano Calero, Francisco. Propaganda y medios de comunicación en el franquismo (1936-1951). Universidad de Alicante, 1998. 

• Naseiro Raimundo, Ana «El archivo del diario “Pueblo”. Un referente para la historia de la prensa en España durante el franquismo y la transición democrática». Documentación de las Ciencias de la Información. Universidad Complutense de Madrid, 36, 2013, pàg. 11-29. ISSN: 0210-4210.