Tico Medina
_Premios_%C2%A1Bravo!_2018.jpg) (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Escolástico Medina García 11 setembre 1934 Píñar (Província de Granada) |
| Mort | 5 juliol 2021 (86 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | presentador de televisió, periodista, guionista |
Premis
| |
    | |
Escolástico Medina García (Píñar, Granada, 11 de setembre de 1934 - 5 de juliol de 2021) fou un periodista espanyol, considerat un dels mestres del periodisme a l'Estat en la dècada de 1950.[1][2][3] Va ser fundador de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya.[4]
Biografia
[modifica]Conegut familiarment com a Tico, va néixer en Píñar, petit poble de Los Montes de Granada. Es va especialitzar en entrevistes. La seva carrera va començar a Granada,[5] a Radio Granada i a Diario Ideal.
El 1956 també escrivia al diari Informaciones i més endavant al diari Pueblo fins al 1968. En premsa escrita, va ser redactor en cap de la revista ¡Hola!,[5] corresponsal de guerra i enviat especial en una bona part del món. El 1971 va entrar a treballar al diari ABC a cap de reporters i entre 1975 i 1977 va ser responsable de reportatges especials.[5] Hi va tornar en una segona etapa del 1979 al 1984, i després el 1988.[5]
Present en televisió des dels seus inicis a Espanya, en els anys 50, es va fer popular en posar-se al capdavant del primer programa d'entrevistes de Televisió Espanyola, anomenat Tele-Madrid (1957), al costat de Yale. En anys successius va mantenir una presència constant en la pantalla petita, que es va prolongar fins a la dècada de 2000. Va ser corresponsal a Mèxic entre 1977 i 1978. Fou col·laborador habitual en el programa de Juan y Medio a Canal Sur, i el 2015 va col·laborar en el programa Herrera en COPE. També col·laboraria amb Antena 3 i Telemadrid.[5]
També fou puntualment guionista de cinema,[4] destacant-ne les pel·lícules Aprendiendo a morir (1962) de Pedro Lazaga o La niña de luto (1964) de Manuel Summers. També va publicar més de vint llibres,[4] alguns dels quals centrats en la vida de personatges com Cayetana Fitz-James Stuart, Julio Iglesias i Lola Flores.[5]
Va entrevistar personatges com Salvador Dalí, Fidel Castro, Richard Nixon, Saddam Hussein, Che Guevara o Pablo Neruda.[4] Entre els seus premis s'inclouen dos Premis Ondas i una Antena de Oro. Fou acadèmic honorari de la Academia de Buenas Letras de Granada.
Va morir el 5 de juliol de 2021 als 86 anys.[1]
Premis
[modifica]- Premi Ondas. (1961)
- Medalla d'Andalusia. (2008)[1]
- Medalla al Mèrit en el Treball. (2017)[6][1]
Trajectòria a televisió
[modifica]- Tele-Madrid (1957)
- Plaza de España (1957)
- Sierra, mar o nada (1958)
- Cuarta dimensión (1960-1961)
- Tercer grado (1963)
- A toda plana (1965)
- Buenas tardes (1970-1971)
- España en directo (1971)
- 24 horas (1972-1973)
- Todo es posible en domingo (1974)
- Revistero (1975-1976)[7]
- Hoy por hoy (1976)
- Gente del sábado (1977)
- Las buenas noticias 1978)
- 300 millones (1978-1983)
- A toda página (1995-1997)
- Extra Rosa (1997)[8]
- Mayores sin reparos (1997)[9]
- Las mañanas de Rosa (1999)
- Con T de tarde (2001-2003)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mor el periodista Tico Medina als 86 anys». NacióDigital, 05-07-2021. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ Tico Medina, un campesino ilustrado, La Vanguardia, 19 d'octubre de 2014
- ↑ Tico Medina Arxivat 2013-02-12 a Wayback Machine. a Granadinos del Siglo XX
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «El polifacètic Tico Medina mor als 86 anys». El Punt Avui. Girona, 06-07-2021, p. 34.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Tico Medina, pioner de la televisió, mor als 86 anys». Ara, p. 36.
- ↑ «CEOE, María Teresa Campos, Pau Gasol y Teresa Perales, medallas de Oro al Mérito en el Trabajo». El Mundo, 09-06-2017.
- ↑ «Revistero, de lunes a viernes». Diari ABC, 03-10-1975.
- ↑ «Antena 3 tiñe de verano la sobremesa con "Extra Rosa"». Diario ABC, 05-07-1997.
- ↑ «Mayores sin reparos». Diario ABC, 01-12-1997.
Enllaços externs
[modifica]- Notícies sobre Tico Medina a El País
- El Bloc de tico Medina Arxivat 2019-03-30 a Wayback Machine. a la revista Hola.
| Televisió |
|
|---|---|
| Ràdio |
|
| Extraordinaris |
|
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
