Bykovaïta
Fórmula química	(Ba,Na,K)₂(Na,Ti,Mn)₄(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(H₂O,F,OH)₂·3,5H₂O
Epònim	Alexandra Vasilyevna Bykova
Localitat tipus	Pegmatita Shkatulka, Mina Umbozero, Mont Al·luaiv, Massís de Lovozero, óblast de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.55
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.50
Dana	56.2.10.7
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,552Å; b = 7,179Å; c = 50,94Å; β = 91,1°
Grup espacial	grup espacial 9
Color	blanc crema
Exfoliació	perfecta en {001}, bona en {100}
Duresa	3
Lluïssor	sedosa
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,98 g/cm³ (mesurada);
Impureses comunes	Al, Ca, Fe, K, Mn, Sr
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2003-044
Símbol	Byv
Referències	[1]

La bykovaïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor d'Alexandra Vasilyevna Bykova (1917-2001), mineralogista i químic russa, qui amb el seu treball va predir l'existència d'un anàleg hidratat natural de la bornemanita.

La bykovaïta és un silicat de fórmula química (Ba,Na,K)₂(Na,Ti,Mn)₄(Ti,Nb)₂(Si₂O₇)₂O₂(H₂O,F,OH)₂·3,5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bykovaïta pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Va ser descoberta a la pegmatita Shkatulka de la mina Umbozero, situada al mont Al·luaiv del massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Districte Federal del Nord-oest, Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.