Fosfoinnelita
Fórmula química	Na₃Ba₄Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄,SO₄)₂O₂F
Epònim	fosfat i innelita
Localitat tipus	Mina de flogopita de Kovdor, Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.40
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,38 Å; b = 7,1 Å; c = 14,76 Å; α = 99°; β = 94,94°; γ = 90,14°
Color	marró
Exfoliació	perfecta en {010}, bona en {100}
Duresa	4,5 a 5
Lluïssor	vítria
Densitat	3,82 g/cm³ (mesurada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2005-022
Any d'aprovació	2005
Símbol	Pinn
Referències	[1]

La fosfoinnelita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lamprofil·lita. Rep el nom pel seu contingut en fosfat i la seva relació amb la innelita.

La fosfoinnelita és un silicat de fórmula química Na₃Ba₄Ti₃(Si₂O₇)₂(PO₄,SO₄)₂O₂F. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fosfoinnelita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Va ser descoberta a la mina de flogopita de Kovdor, situada al massís de Kovdor, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.