Un assaig és una prova en principi a porta tancada que es fa abans de la presentació final d'un espectacle als espectadors. Els assajos es fan a totes les arts escèniques, incloent concerts musicals, teatre, dansa, circ, castells, etc. i de vegades també a les arts audiovisuals. No són només repeticions sinó que inclouen la creació de l'espectacle, intents i avaluació de quins elements funcionen i quins no, improvisacions, innovacions, millores, proves artístiques i tècniques.^[1]

Els assajos poden ser parcials, quan es fan només d'un tros de la peça total final o bé quan es fan d'alguns elements; i generals quan de tota la peça, amb totes les persones que hi participen i tots els elements (decorat, objectes, vestuari, llum, so, etc.), és a dir en les condicions més semblants possibles a com es presentarà al públic. L'assaig general de vegades pot tenir públic.

En teatre i altres disciplines escèniques els assajos comprenen totes les sessions de creació de la peça, des de l'inici fins al resultat final i incloent tècniques creatives com el laboratori i la improvisació, per exemple. Solen començar amb un escalfament, corporal i vocal, i diverses tècniques de relaxació i concentració. Els intèrprets i directors porten cada dia llibretes a les quals prenen apunts, i sovint hi ha també gravacions senzilles per a recordar diàlegs i moviments per a propers assajos. Altre mètode per a registrar els moviments havia estat el Laban, per exemple. Es van provant i fixant estil, escenografia, objectes, text, cançons, músiques i tota mena d'actituds, accions, interaccions, moviments i desplaçaments. És possible que la peça inclogui parts més o menys obertes, o amb improvisacions, que també s'assagen. A mesura que es va creant la peça, o antigament al final de tot, es fan proves o assajos de vestuari, perruqueria i maquillatge.

També cal fer el que se sol anomenar assaig tècnic, en el qual es van provant els efectes audiovisuals, de so, de llum o de canvis a l'escenografia (tramoia). Es poden fer per separat al començament i com a mínim caldria fer un al que s'assagi tot alhora, com per exemple a l'assaig general. Aquests assajos també són necessaris cada vegada que l'espectacle es presenta en un nou espai.

Alguns directors poden incloure algun assaig a l'alemanya, que consisteix a marcar els desplaçaments, moviments i accions dels actors, si cal amb part del text, per a recordar-los ràpidament i donar seguretat als intèrprets. De fet aquest tipus d'assaig també és útil quan un espectacle està de gira, o té un bolo fora del seu espai habitual, per a adaptar-lo al nou espai, que segurament tindrà altres dimensions (pot ser més allargat, més petit, inclinat o no...), potser tindrà o mancaran certs elements, etc.

Igualment, quan hi ha text de vegades es pot fer un assaig a la italiana per a repassar ràpidament el text, que consisteix a només dir el text el més ràpid possible, sense pauses i sense entonació. Es pot fer abans d'un assaig més complet o poc abans de presentar la peça, per a donar seguretat als intèrprets.

Els castells són un tipus d'arts escèniques populars de carrer, que també requereixen assajos per agafar pràctica i confiança, i per provar els llocs per les persones que en cada actuació poden assistir. Aquests es fan dos, tres o més dies a la setmana segons la colla, habitualment a cobert i les colles disposen de mitjans (com espatlleres o xarxes amb forats) que permeten practicar amb un risc reduït de prendre mal.^[2]

Habitualment els pilars s'assagen per separat dels castells, i aquests per trams; muntatge de pinya, tronc, pom de dalt i canalla; o combinacions parcials de trams. Abans i després de cada assaig és prudent una sessió d'escalfament i estiraments per preparar els músculs i evitar lesions per l'esforç.

Els assaigs als concerts es fan per tal que les peces surtin ben ajustades entre els músics, i també entre músics i cantant o cantants.

1. Per veure si hi ha exactitud en les còpies
2. Perquè els músics puguin entrar amb oportunitat, sabent que el precedeix i qui li passa
3. Perquè, sentint abans la peça, puguin, els que hagin d'executar-la, fer-se càrrec de l'esperit de la composició i de la intenció del compositor per a executar fidelment tot el que aquest hagi escrit. Els assajos també serveixen per al mateix compositor doncs escoltant la seva pròpia obra pot jutjar millor de l'efecte d'ella i fer les correccions i variacions que consideri necessàries.

Als assaigs musicals es considera que són parcials quan es fan pel director entre les veus amb acompanyament de piano i generals quan es fan amb totes les veus i instruments que entren en l'òpera al que s'afegeix tot l'aparell escènic com si s'executara ja en presència del públic

• Diccionari enciclopèdic de música , Carlos José Melcior, 1859

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assaig

Viccionari

Teatre
Història	Grècia Roma Edat Mitjana Commedia dell'arte Renaixement anglès Barroc Segle d'Or espanyol Il·lustració Restauració Drama Augustà Weimar Romanticisme Victorià Naturalista Realista Modernista Burlesc (Burlesc victorià, Burlesc estatunidenc) Avantguardista Postmodernista Segle XIX Segle XX Cronologia
Cultures teatrals	Orient Persa Indi Indonesi Japonès Xinès Coreà Països Teatre espanyol Teatre letó Teatre rus Teatre turc Estats Units (Teatre de Broadway) Regne Unit (West End)
Teatre / àmbit catalanoparlant	Història del teatre català Teatre de la Renaixença Teatre Líric Català Teatre noucentista Teatre infantil i juvenil Teatre independent Persones Actors catalans Actors valencians Directors catalans Directors balears Directors valencians Dramaturgs catalans Dramaturgs balears Dramaturgs valencians Comediògrafs catalans Companyies catalanes Escenògrafs catalans Crítics catalans Obres Obres de teatre en català Obres de teatre per escriptor Obres d'Ambrosi Carrion Obres d'Àngel Guimerà Obres d'Ignasi Iglésias Obres de Joan Puig i Ferreter Obres de Josep Pous i Pagès Obres de Santiago Rusiñol Obres de Josep Maria de Sagarra Obres de Frederic Soler Obres d'Eduard Vidal i de Valenciano Teatres Teatres balears Teatres catalans Teatres valencians Festivals i premis Festivals catalans: (Festival Grec, FiraTàrrega, Temporada Alta) Premis catalans: (Premi Nacional de Teatre, Premis FAD Sebastià Gasch, Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, Premi Memorial Margarida Xirgu Institucions Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Institut del Teatre Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual Teatre Nacional de Catalunya Balears (Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears) Teatre popular, religiós Ball del Sant Crist de Salomó Cant de la Sibil·la Cavallets Consuetes mallorquines Festa dels Enfarinats Retaule de Sant Ermengol Misteri d'Elx La Passió Pastorada Pastorets Pessebre vivent Tirisiti
Gèneres	Clàssics Drama Comèdia Tragèdia Estils Melodrama Tragicomèdia Farsa Forma Dansa-teatre Improvisació Lectura dramatitzada Monòleg Performance Teatre d'avantguarda Teatre de carrer Teatre de l'absurd Titelles Músical Ball parlat Ballet Musicals Òpera Operetes Revista Sarsuela
Tecnologia / Escenografia	Assaig Assaig tècnic Avis Camerino Construcció d'escenari Disseny il·luminació Disseny de so Escena Escenari Presentació Quarta paret Rereescena Setmana tècnica Sortida a l'escenari Supersticions Text teatral Utillatge teatral Vestuari
Oficis	Gestió Director tècnic Director de producció Guionista Gestor d'entrades Gestor de viatges Regidor Tècnics Ajudant d'escena Apuntador A2 Assistent de vestuari Attrezzista Electricista Enginyer d'àudio Equip tècnic Equip tramoista Fuster Maquillador Operador de llums Pirotècnic Supervisor de vestuari Tècnic d'il·luminació Tècnic teatral Tramoista Disseny Dissenyador de vestuari Dissenyador d'il·luminació Dissenyador d'escenografia Eninyer de so Enginyer d'àudio Enginyer de vídeo Musics Grup de música Orquestra Orquestra assistent
Llistes	Amfiteatres romans Teatres d'Òpera
Categoria Commons