Un escenari és l'espai físic destinat a la interpretació de produccions d'arts escèniques. L'escenari acull els intèrprets mentre fan l'espectacle i fa de punt focal per al públic.^[1]

L'espai escènic pot utilitzar-se d'una manera més o menys clàssica o innovadora, i entès com a espai artístic pot referir-se a un terme propi de l'art d'avantguarda que supera en dimensions físiques i conceptuals a l'escenari tradicional, vulnerant el principi clàssic de separació amb el públic o quarta paret.

Hi ha quatre tipus d'escenaris que varien quant al seu ús i en relació amb el públic. La forma més comuna a Occident és l'escenari tipus prosceni, en el que el públic es localitza a un costat de l'escenari i la resta dels costats queden ocults. Els escenaris centrals són similars als tipus prosceni, però amb una plataforma o àrea d'interpretació que s'estén cap al públic de manera que aquest se situa en tres costats. En un escenari dit "rodó" el públic es localitza en els quatre costats de l'escenari. Un quart tipus d'escenari és aquell que es construïx específicament per a una representació o que involucra un espai preexistent (per exemple la coberta d'un vaixell) i l'adaptat com a escenari.

Al començament de la història del teatre, els escenaris sovint eren simplement àrees triades per a interpretacions dintre d'un poble. Com el teatre deriva dels ritus i cerimònies religioses, aquestes àrees van tenir especial significació per a la tribu. Els primers escenaris elaborats van ser els de l'antiga Grècia on els escenaris eren originalment sòls, que van desenvolupar fins a grans amfiteatres a l'aire lliure amb escenaris permanents. El mateix tipus de teatres va ser adoptats pels romans que els van difondre per tota Europa.

Petits escenaris portàtils eren normals en l'edat mitjana i s'usaven per a interpretar misteris i miracles en les catedrals així com en l'exterior pels pobles. Escenaris semblants van ser usats per la Comèdia de l'art a Itàlia, que es van difondre per tot el continent en els segles següents.

• Teatre (edifici)
• Teatre
• Escena
• Reraescena

• Gillette, J. Michael. Theatrical Design and Production, 3rd Ed. Mountain View, California: Mayfield, 1997. ISBN 1-55934-701-5.
• Wilson, Edwin. The Theater Experience, 7.ª Ed. Nova York: McGraw-Hill, 1998. ISBN 0-07-913202-2.

• Scenography - The Theatre Design Website Diagrama i imatges de diversos tipus d'escenari.

Viccionari

Teatre
Història	Grècia Roma Edat Mitjana Commedia dell'arte Renaixement anglès Barroc Segle d'Or espanyol Il·lustració Restauració Drama Augustà Weimar Romanticisme Victorià Naturalista Realista Modernista Burlesc (Burlesc victorià, Burlesc estatunidenc) Avantguardista Postmodernista Segle XIX Segle XX Cronologia
Cultures teatrals	Orient Persa Indi Indonesi Japonès Xinès Coreà Països Teatre espanyol Teatre letó Teatre rus Teatre turc Estats Units (Teatre de Broadway) Regne Unit (West End)
Teatre / àmbit catalanoparlant	Història del teatre català Teatre de la Renaixença Teatre Líric Català Teatre noucentista Teatre infantil i juvenil Teatre independent Persones Actors catalans Actors valencians Directors catalans Directors balears Directors valencians Dramaturgs catalans Dramaturgs balears Dramaturgs valencians Comediògrafs catalans Companyies catalanes Escenògrafs catalans Crítics catalans Obres Obres de teatre en català Obres de teatre per escriptor Obres d'Ambrosi Carrion Obres d'Àngel Guimerà Obres d'Ignasi Iglésias Obres de Joan Puig i Ferreter Obres de Josep Pous i Pagès Obres de Santiago Rusiñol Obres de Josep Maria de Sagarra Obres de Frederic Soler Obres d'Eduard Vidal i de Valenciano Teatres Teatres balears Teatres catalans Teatres valencians Festivals i premis Festivals catalans: (Festival Grec, FiraTàrrega, Temporada Alta) Premis catalans: (Premi Nacional de Teatre, Premis FAD Sebastià Gasch, Premis de la Crítica de les Arts Escèniques, Premi Memorial Margarida Xirgu Institucions Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques Institut del Teatre Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual Teatre Nacional de Catalunya Balears (Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears) Teatre popular, religiós Ball del Sant Crist de Salomó Cant de la Sibil·la Cavallets Consuetes mallorquines Festa dels Enfarinats Retaule de Sant Ermengol Misteri d'Elx La Passió Pastorada Pastorets Pessebre vivent Tirisiti
Gèneres	Clàssics Drama Comèdia Tragèdia Estils Melodrama Tragicomèdia Farsa Forma Dansa-teatre Improvisació Lectura dramatitzada Monòleg Performance Teatre d'avantguarda Teatre de carrer Teatre de l'absurd Titelles Músical Ball parlat Ballet Musicals Òpera Operetes Revista Sarsuela
Tecnologia / Escenografia	Assaig Assaig tècnic Avis Camerino Construcció d'escenari Disseny il·luminació Disseny de so Escena Escenari Presentació Quarta paret Rereescena Setmana tècnica Sortida a l'escenari Supersticions Text teatral Utillatge teatral Vestuari
Oficis	Gestió Director tècnic Director de producció Guionista Gestor d'entrades Gestor de viatges Regidor Tècnics Ajudant d'escena Apuntador A2 Assistent de vestuari Attrezzista Electricista Enginyer d'àudio Equip tècnic Equip tramoista Fuster Maquillador Operador de llums Pirotècnic Supervisor de vestuari Tècnic d'il·luminació Tècnic teatral Tramoista Disseny Dissenyador de vestuari Dissenyador d'il·luminació Dissenyador d'escenografia Eninyer de so Enginyer d'àudio Enginyer de vídeo Musics Grup de música Orquestra Orquestra assistent
Llistes	Amfiteatres romans Teatres d'Òpera
Categoria Commons