For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Pastorada.

Pastorada

Sant Medard, sant a qui es dirigeixen homenatges recitant les pastores en Benavarri (Baixa Ribargorça, Osca)

Una pastorada és una representació teatral popular de la província d'Osca que es caracteritza per un diàleg en vers que s'estableix entre els dos personatges principals, que representen a dos pastors transhumants (de la manera més comuna un mairal i un rapatán) de la muntanya altoaragonesa.

En els municipis de la Foia d'Osca, l'Alt Gállego, la Ribargorça, la Llitera, el Somontano de Barbastre, el Cinca Mitjà, el Baix Cinca i els Monegres. Encara que fins a la Guerra Civil, hi eren comunes, actualment només es representa regularment en la població de Benavarri, en la Baixa Ribargorça, on es va recuperar en 1953 després d'estar prohibits tota la postguerra, i constitueix un dels els actes centrals de les festes i Yebra de Basa, en l'Alt Gállego, que té el 25 de juny un grup de Santa Oròsia.[1]

Orígens

[modifica]

Les pastorades tenen un origen religiós; en elles es recita l'evangeli per homenatjar a un sant, que pot ser un sant comú o el patró d'un lloc. Per aquest motiu són un esdeveniment relacionat amb festes patronals i generalment es representen coincidint amb la celebració del sant.

D'acord amb el folclorista Ricardo del Arco (1888-1955), que va estudiar profundament la pastoral de Benavarri, aquest origen votiu determina que les parts immòbils d'una pastorada (per a la introducció i acomiadat) són fixes, ja que són les úniques que van específicament dirigides i són recitades al sant.

En la seva forma clàssica, les pastorades es representen en presència de les autoritats eclesiàstiques i civils, clàssicament el rector i l'alcalde. Segons algunes fonts, les primeres pastorades podrien haver estat desenvolupades al segle xvi o més probablement al llarg del segle xvii, però no hi ha exemples documentats de la pastoral de Besiáns, publicada en 1738, o text d'una pastorada més antiga documental a Aragó. Les pastorades podrien tenir parts de dansa, o haver estat recitades de forma tradicional en esdeveniments actualment desapareguts. Les pastores podrien ser l'arrel de moltes de les danses tradicionals actuals d'aquestes comarques.

Referències

[modifica]
  1. «Pastorada» en la Gran Enciclopedia Aragonesa, Zaragoza, 1981.
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Pastorada
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?