For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Lengue indoeuropee.

Lengue indoeuropee

Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Qella vox qì la g'ha miga dei fonts o inn trop poqe. Per piexer, jonta dei fonts a la vos. Insì de haver-g un'idea dei oltre vos senza fonts, vardee qì insì.

I lengue indoeuropee i ciapen denter una fameia de plussee de cent lengue imparentade intra de lor. Qella fameia qì la ciapa denter squas tute i lengue d'Europa, el nord del continent indian (Asia del Sud), el plató iranian (Asia del Sud-ovest), e un bell poo de l'Asia centrala. La fameia indoeuropea la g'ha el numer plussee grand de parlants de tute i fameie lenguistege recognossude, e i lengue derivade de l'indoeuropee, a inn parlade plu e manc de tri miliards de persone.

I Pais in verd scur i enn quei indove se parla principalment lengue Indo-Europee

I Grup Principai

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dent' ind la fameia lenguistega indoeuropea se pœden individuar diferents grup :

Grup Neolatin o Romanz

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al ciapa denter l'area dei paes qe parlen una lengua qe la vegn del latin volgar ( lengove romanze ); a inn situade soratut ind l'Europa del sud, fœra qe la Romania e la Moldavia. I grande lengue neolatine a inn l' italian, ol spagnœl ( castelian ), ol frances, ol portoges e ol rumen. I lengue neolatine a i enn parlade ind qei paes qì, plu un quai toc de olter stats: ol Belgii meridional ( ciamad anca Vallonia ), un quai comun ind la penisola de l' Istria in Croazia, i canton Grixon e Texin in Svizra e un quai sit in Ungaria indove se parla ol rumen.
In banda a lor g'è dei lengue qe i g'hann no ol status de lengue ofiçai, ma a inn nomà lengue rejonai :

Grup Jermaneg

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Qell grup qì al tegn dent' tuta l'Europa de nordovest e un toc de quella central. Ol gross de l'Europa jermanega l'è de relijon protestanta, anca se ind el sud de la rejon ( Baviera, Austria, Svizra ) se professa la relijon catolega.
L'area jermanega la quata la Jermania, la Denimarca, la Svezia, la Norvegia, la Finlandia (domé i comun qe i parlen ol svedes), l'Islanda, i isole Farœr, i Paes Bass, un toc del Belgii (la rejon dei Fiander), l'Austria, la Svizra todesca, i do isole britanege.
Ind i secoi indree un badaluc de todesc a inn andaits a viver ind la Russia e in del Qazaqistan: adess a formen ol grup dei todesc del Volga; ol todesc l'è parlad anca dei abitants del Sud Tirœl, ind l'Italia del nord.
Dei dialets de orijen jermanega a inn parlads ind una quai banda de la França ( Alsazia, rejon de la Mosella, Lorenna ), ind el Lussemburg (lezeburjeesh); una quai comunitaa jermanofona la g'è anca in Italia, ind i Dolomit e in sul pian de Asiag. Oltre lengue rejonai jermanege a enn doperade in Jermania ( l'alemann, ol volt todesc, ol frison ).
Una lengua curiosa, ind el mond jermaneg, a l'è l' yiddish : l'è una derivazion del volt todesc, doprada dei judee de l'Europa de l'est ; la se scriv cont l'alfabet judeic.

Bilenguism polones-cassubian.

I lengue de orijen slava a inn spantegade ind tuta l'Europa oriental e i se pœden spartir ind tri broqe :

  • lengue slave meridionai : ol serb, ol croat, ol sloven, ol macedon, ol bulger; serb, macedon e bulgar a doperen l'alfabet cirilleg, vista la cultura ortodossa, inveci ol croat e ol sloven, paes catoleg, a i doperen l'alfabet latin;
  • lengue slave ocidentai : ol polones, ol ceg, ol slovac, qe drœven l'alfabet latin ;
  • lengue slave orientai : ol russ ( ciamad anca russ grand ), ol bieluruss ( russ bianc ), l'ucrain ( ciamad russ picinin ); vista la cultura cristiana ortodossa de tuts e tri i paes, a inn scrivuds cont l'alfabet cirilleg.

In banda a qei lengue ofiçai qì, recognossude a nivell nazional, se pœden incontrar anca dei lengue rejonai, miga ofiçai, comé ol cassubian (parlad ind la rejon de la Pomerania in Polonia) e ol sorab, parlad ind un quai canton de la Jermania de l'est.

Al tegn dent' i do lengue ofiçai de la Lituania e de la Letonia.

Ge fann part un poo de lengue, parlade ind la zona dei isole britanege; qei lengue qì g'hann miga ol status de lengue ofiçai. I lengue celtege a inn i lengue Gaelege (parlade in Irlanda, Scozia, Galless, isole del Canal, Cornovaia) e ul breton (parlad in França, ind la rejon de la Bretagna).

Olter grup minor

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Semper ind la fameia indoeuropea a g'inn dei broqe minore, representade de domà una lengua:

  • grec, parlad in Grecia, a Ciper e ind un quai sit in Italia meridional ;
  • albanes, parlad in Albania e, anca quell, ind un quai comun de l'Italia del sud;
  • armen, parlad ind el stat de l'Armenia e ind tuts i sits indove a inn emigrads i armeen ind la so storia ( diaspora armena ).
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Lengue indoeuropee
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?