Yuhupdeh
| Tipus | grup humà i pobles indígenes  |
|---|---|
| Població total |  Brasil 754 (2010)[1] Colòmbia 250 (2000)[2] |
| Llengua | Yuhup i Macú |
| Geografia | |
| Estat | Brasil i Colòmbia |
Els yuhupdeh són una ètnia indígena originària de la conca del baix Apaporis. Actualment habita de manera dispersa entre el baix Apaporis i el riu Tiquié, afluent del Vaupés, a la regió fronterera entre Colòmbia i el Brasil.
Territorialitat
[modifica]Immemorialment van desenvolupar una forma de vida nòmada basada en la caça i recol·lecció, la pesca i l'horticultura itinerant a l'interior del bosc. Es mantenien relativament distants i independents dels tucanos i desanos, sent menys influenciats per ells que els hupda. Vivien en petits grups, transitant per l'interior de la selva, acampant transitòriament, sense assentaments permanents.[3] A partir de 1940, el segon cicle d'explotació de cautxú i posteriorment, la presència de comerciants de pells de jaguar van causar successives epidèmies que van delmar a la població i van provocar migracions i reagrupaments dels supervivents, els qui van començar a construir poblats.[4]
Durant les últimes dècades les pressions territorials de la colonització, les bases milités, les missions religioses, la mineria del or i els conflictes entre empreses mineres, garimpeiros i indígenes han fet que cada vegada més els Yuhupdeh tendeixin a canviar el seu patró de vida nòmada i autònom per l'establiment de comunitats en poblats (yãm), l'increment de les activitats agrícoles i un procés de sedentarització, alhora que mantenen les activitats tradicionals de subsistència.[5]
Els Yuhupdeh habiten en forma dispersa i seminòmada entre el Apaporis (Palla’) i el Tiquié (Dëh-Poh). Al Brasil, set de les seves comunitats estan entre els igarapés del marge dret del Tiquié, Terra Indígena Alt Riu Negro i, a més una altra comunitat a San José del Apaporis, Terra Indígena del Riu Apaporis, prop de la desembocadura d'aquest al riu Caquetá. A Colòmbia, al Resguard Yaigojé-Apaporis hi ha una comunitat en el riu Traira (Bööy-El meu) i altres en el Jotabeya i l'Ugá, afluents de l'Apaporis.[3]
Els topònims que marquen cada territori comuniquen la disponibilitat de recursos yademás serveixen per a poder recórrer-ho amb el pensament i la paraula. El coneixement i l'enunciació de la toponímia per part del xaman garanteixen l'èxit dels rituals preventius o curatius. De la mateixa manera, el coneixement dels topònims és un mitjà mnemotècnic de perpetuació de coneixements mitològics, rituals i històrics.[4]
Organització social
[modifica]Els clans yuhup són patrillinatges que observen una exogàmia efectiva. Tenen com a model ideal el matrimoni entre clans diferents, donant preferência a les unions de cosins creuats bilaterals. L'exogàmia clánica té com a contrapartida una endogàmia funcional de les comunitats i grups locals. Els yuhupdeh són molt gelosos de la seva identitat i insisteixen en les seves diferències amb els hupda, amb els qui només en les comunitats de Samaúma e Canuri del Riu Tiquié existeix un enllaç matrimonial. Els tucanos, desanos, tuyuca i macuna, amb els quals algunes comunitats s'interrelacionen regionalment, són designats com Wóh, un terme pejoratiu que té significat de nadius opressors, a causa de les relacions asimètriques que van tractar d'imposar. Els no indígenes són Kariwa, paraula regional presa del nheengatu, sinònim de "patró", amb significat d'explotació de mà d'obra i esquemes d' "endeutament".[6]
Cosmologia
[modifica]El cosmos Yuhupdeh wag té tres plans: la terra ((yuhup-bö-saah) on viu la gent atualmente; el territori subterrani del riu Umarí (péj-dëh-saah), un paradís on el menjar abunda; i la casa del tro (pẽy mõi) en el món de dalt i a més, el camí del sol (weró-tíw), d'orient a occident.[7] Dääwä-wág és la vida de l'univers, la força vital que permet existir a la selva, als rius i a cada ésser viu. Els humans la captem amb el cor, que mentre mantingui el hãg-wägö manté viva a la persona.[3]
Llengua
[modifica]Els Yuhupdeh parlen una llengua makú, diferent,[3] però estretament relacionada amb el hup, pertanyent al grup de llengües nadahup, del qual també fan part el dâw i el nadëb.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Silva, Cácio (2010) Levantamento sócio-demográfico do povo Yuhupdeh da área do Rio Tiquié. São Gabriel da Cachoeira: Pró-Amazônia/AECIPY – Associação das Escolas e Comunidades Indígenas do Povo Yuhupdeh; pag. 3.
- ↑ Mahecha, Daniela; Carlos Franky y Gabriel Cabrera (2000) "Nukak, kakua, yuhup y hupdu (Makú). Cazadores nómadas de la Amazonía colombiana"; Geografía humana de Colombia. Amazonía Amerindia. Territorio de diversidad cultural VII(II) Bogotá: Instituto Colombiano de Antropología e Historia, png. 129-211 (195).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Silva, Cácio; Elisângela Silva. A língua dos yuhupdeh : introdução etnolinguística, dicionário yuhup-português e glossário semântico-gramatical. Pró-Amazônia - ACEYIP. ISBN 978-85-63662-15-6 [Consulta: ·30 setembre 2020].
- ↑ 4,0 4,1 Ospina Bozzi, Ana María «Claves para la comprensión de las relaciones entre la lengua, la cultura y la sociedad yuhup: una perspectiva etnolingüística». Forma y Función, 21, 2008, pàg. 89-226. ISSN: 0120-338X [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ Federação das Organizações Indígenas do Rio Negro (FOIRN). Recomendações para Gestão Territorial e Ambiental da Terra Indígena Rio Apapóris e Entorno – Região do Rio Traíra. Instituto Socioambiental, 2020 [Consulta: ·30 setembre 2020].
- ↑ Silva, Cácio «Agnatismo Minimalista: A Organização Social Yuhupdeh em Seu Contexto Alto Rio-Negrino». Antropos, 5, 2012, pàg. 1-31 [Consulta: ·30 setembre 2021].
- ↑ «Yuhupdeh». [Consulta: ·30 setembre 2021].
- ↑ Epps, Patience; Katherine Bolaños «Reconsidering the “Makú” Language Family of Northwest Amazonia». International Journal of American Linguistics, 83, 3, 2017, pàg. 467–507. DOI: 10.1086/691586.
| Indígenes |
|
|---|---|
| No indígenes |
|
| |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
