Tres danses fantàstiques

Forma musical	obra de composició musical
Compositor	Dmitri Xostakóvitx
Data de publicació	1922
Instrumentació	piano

Les Tres danses fantàstiques (en rus: Три фантастических танца), op. 5^[2] són un conjunt de tres peces per a piano compostes per Dmitri Xostakóvitx mentre era estudiant al Conservatori de Petrograd. Estan dedicats a Iossif Xvarts, un amic i company de la classe de piano de Leonid Nikolàiev. És la composició per a piano més primerenca de Xostakóvitx, escrita el 1922 quan tenia setze anys.^[3]

1. Marxa – Allegretto
2. Vals – Andantino
3. Polca – Allegretto

Xostakóvitx va completar la primera de les Tres danses fantàstiques el 4 de desembre de 1920,^[4] i les dues restants es van completar el 1922. Va dedicar l'obra al seu amic Iossif Xvarts, un company i alumne de la classe de piano de Leonid Nikolàiev, que el considerava com un dels seus millors alumnes. El mateix Xostakóvitx admirava la interpretació de Xvarts i va dir que estava "fascinat pel seu acabat refinat, la seva meticulosa comprensió dels desitjos del compositor i la seva excel·lent tècnica".^[5]

Les fonts no coincideixen sobre quan i on es va estrenar les Tres danses fantàstiques. Hans Sikorski Musikverlage, que publica la música de Xostakóvitx, indica el 20 de març de 1923 a la Sala Petita del Conservatori de Petrograd com a data i lloc d'estrena. Andrei Kryukov va escriure que, segons els registres del conservatori, l'estrena va tenir lloc el 31 de juliol de 1922, com a part d'una sèrie de concerts de música nova de dilluns a la nit presentats a l'Institut Estatal d'Història de l'Art a Petrograd.^[6]

Segons Iuri Yiulin, les Tres danses fantàstiques "va sorprendre [els companys d'estudis de Xostakóvitx] amb la seva frescor, originalitat i domini madur".^[7] Més tard, l'any 1923, Xostakóvitx va col·laborar en un tractament coreogràfic de la música amb Maria Ponna, una campiona de natació convertida en ballarina, i Kassian Goleizovski. Aquesta es va realitzar a la Sala Principal de l'Oficina de Pesos i Mesures. La mare de Xostakóvitx, que va assistir a l'actuació, va quedar escandalitzada.^[8] Segons Sofia Khentova, Xostakóvitx va aprofitar l'experiència amb Ponna i Goleizovski mentre componia el seu primer ballet, L'edat d'or.^[9]

Xostakóvitx va incloure les Tres danses fantàstiques en el seu debut a Moscou com a compositor i pianista el 20 de març de 1925. El programa incloïa una selecció de les seves obres vocals, de cambra i piano solista, així com música del seu amic Vissarion Xebalín.^[10]

Escrits seguint els estils de ball tradicionals, aquests treballs es mantenen tonals, però ja presenten interessants característiques harmòniques i poc ortodoxes, pròpies de Xostakóvitx.

• Digonskaya, Ol'ga. «Mitya Shostakovich's first opus (dating the Scherzo op. 1)». A: Fairclough. Shostakovich Studies 2. Cambridge: Cambridge University Press, 2010. ISBN 978-0521111188. 
• Khentova, Sofia. Молодые годы Шостаковича, Т. 1. (en russian). Moscow: Советский композитор, 1975. 
• Khentova, Sofia. Шостакович. Жизнь и творчество, Т. 1. (en russian). Moscow: Советский композитор, 1985. 
• Miller, Larisa. «Первые издания». A: Kovnatskaya. Шостакович в Ленинградской консерватории: 1919-1930, Т. 2 (en russian). Saint Petersburg: Композитор, 2013. ISBN 978-5-7379-0726-6. 
• Moshevich, Sofia. «Chapter 1: Roots, 1906–1923». A: Dmitri Shostakovich, Pianist. Montreal: McGill-Queen's University Press, 2004. ISBN 0773525815. 
• Moshevich, Sofia. Shostakovich's Music for Piano Solo: Interpretation and Performance. Bloomington/Indianapolis: Indiana University Press, 2015. ISBN 978-0-253-01422-1.