Obertura festiva

Forma musical	obra de composició musical
Tonalitat	la major
Compositor	Dmitri Xostakóvitx
Data de publicació	1954
Opus	96
Instrumentació	orquestra

L'Obertura festiva (en rus: Праздничная увертюра, romanitzat: Prazdnichnaya uvertyura), op. 96, és una obra orquestral composta per Dmitri Xostakóvitx el 1954. Va ser un encàrrec per a la celebració del 37è aniversari de la Revolució d'Octubre del Teatre Bolxoi, la partitura s'ha convertit des de llavors en una de les partitures ocasionals més perdurables de Xostakóvitx.^[1]

En el moment en què va compondre l'Obertura festiva, Xostakóvitx estava compromès amb el Teatre Bolxoi com a consultor musical.^[2] Segons Lev Lebedinski, l'encàrrec va ser el resultat d'una visita improvisada a l'apartament del compositor per part de Vassili Nebolsin, que va venir a expressar la necessitat urgent del Bolxoi d'una obra de celebració amb poca antelació.^[3] Amb només tres dies per complir el termini, Xostakóvitx va acceptar oferir una obra adequada i de seguida va començar a compondre l'Obertura festiva.^[4] Al cap d'una hora, Nebolsin va començar a enviar missatgers a l'apartament del compositor per recollir la partitura pàgina per pàgina completada, que després les va portar als copistes de música del Bolxoi per tal de preparar les parts per a la interpretació.^[5] L'estrena de la partitura va tenir lloc el 6 de novembre de 1954 al Bolxoi, amb l'orquestra de la casa dirigida per Aleksandr Melik-Paixaiev.^[6]

Xostakóvitx va escriure l'obertura per a un flautí, dues flautes, tres oboès, tres clarinets en la, dos fagots, un contrafagot; quatre trompes en fa, tres trompetes en si ♭, dos trombons, un trombó baix, una tuba; una secció de percussió amb timbales, triangle, plats, bombo i caixa; i cordes. Xostakóvitx també inclou un complement addicional de metall que consta de quatre trompes en fa, tres trompetes en si ♭, dos trombons i un trombó baix.

L'Obertura festiva comença amb una fanfàrria de llautó que després reapareix abans de la coda de l'obra. Va ser reciclat a partir del moviment "Aniversari" del Quadern infantil, op. 69.^[7] Gerard McBurney ha observat que la semblança de l'obra amb l'obertura de Mikhail Glinka a la seva òpera Ruslan i Liudmila és una prova del seu ús com a model per a Xostakóvitx. En total, l'Obertura festiva dura aproximadament 6 minuts.^[8]

El mateix Xostakóvitx va descriure l'Obertura festiva com "només una obra breu, d'esperit festiu o celebrador".^[9]

Lebedinski va assistir als assajos generals de l'Obertura festiva i més tard va recordar les seves primeres impressions sobre l'obra: "Vaig escoltar aquesta obra efervescent brillant, amb la seva energia viva que es desbordava com un xampany sense tap".^[5] Sofia Khentova va escriure que en aquesta partitura Xostakóvitx "amb la seva sensibilitat habitual, va entendre l'actualitat i la necessitat de l'obertura com a gènere democràtic de masses", lloant el seu "espectacular flaix d'expressivitat, brillantor festiu, i brillantor de l'orquestració". L'obra es va fer molt popular i sovint es representava durant esdeveniments commemoratius de les festes soviètiques.^[10]

L'Obertura festiva, juntament amb el Concert per a violoncel núm. 1, va ser una de les dues úniques obres que Xostakóvitx va dirigir ell mateix. Aquesta actuació va tenir lloc en un festival dedicat a la seva música a Gorki el 12 de novembre de 1962.^[11]

Cinc anys després de la mort de Xostakóvitx, l'Obertura festiva va ser escollida com a tema musical característic dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 a Moscou.^[12]