La teoria microbiana de la malaltia o teoria germinal de les malalties infeccioses és una teoria científica que proposa que els microorganismes (del grec μικρο, «micro», diminut, petit i βιος, «bio», vida, lit. 'ésser viu diminut') són la causa d'una àmplia gamma de malalties. El coneixement actual sobre aquestes malalties és que els microbis provoquen una reacció en el cos de l'ésser que infecten, i aquesta reacció és el que s'anomena "malaltia". Aquests petits organismes, gairebé tots massa petits per veure'ls a ull nu, envaeixen els humans, animals i altres hostes vius. El seu creixement i reproducció dins del portador pot produir una malaltia. El mot "germen" o microbi pot referir-se a un virus, bacteri, protist, fong o prió. Els microorganismes causants de malalties són anomenats patògens i les malalties que causen són anomenades malalties infeccioses.^[1]

Tot i que el patogen és la principal causa d'una malaltia infecciosa, factors personals com l'herència genètica, nutrició, fortalesa o debilitat del sistema immunitari, ambient i hàbits higiènics sovint influencien la severitat de la malaltia i la probabilitat que un individu en particular s'infecti després de ser exposat al patogen.

La teoria germinal va ser un descobriment científic realitzat a la segona meitat del segle xix per Louis Pasteur, i va reemplaçar anteriors explicacions per la malaltia, com ara la teoria miasmàtica o la teoria dels humors. Tot i que va ser molt controvertida quan es va proposar, és ara fonamental en la medicina moderna i la microbiologia clínica, i conduí a innovacions tan importants com el desenvolupament de les vacunes, els antibiòtics, l'esterilització i la higiene com a mètodes efectius contra la propagació de malalties contagioses.

Abans que Louis Pasteur desenvolupés la seva teoria dels gèrmens, Girolamo Fracastoro, Friedrich Henle i d'altres havien suggerit aquesta teoria, però no fou fins a Louis Pasteur que es demostrà que la teoria era correcta.^[2] Va exposar brous bullits i airejats en vasos que contenien filtres per impedir l'accés a totes les partícules i fins i tot vasos sense cap filtre, però admetia aire que passava via un tub llarg i tortuós que no permetria passar la pols de les partícules. Res creixia als brous. Per tant, va demostrar que el procés de fermentació és causat pel creixement de microorganismes, i que el creixement de microorganismes en brous de nutrient no és causat per la generació espontània.

La recerca de Pasteur també mostrà que alguns microorganismes contaminaven les begudes que fermentaven. Amb això, inventà un procés en el qual els líquids com la llet s'escalfaven per matar tots els bacteris i les floridures ja presents dins d'ells. Ell i Claude Bernard completen la primera prova el 20 d'abril del 1862. Aquest procés fou després conegut com a pasteurització.

El 1865, una malaltia anomenada muscardina estava matant un gran nombre de cucs de seda. Pasteur va treballar uns quants anys per demostrar que era un microbi que atacava els ous dels cucs de seda el que provocava la malaltia, i que eliminant aquest microbi dins dels criadors de cucs de seda erradicarien la malaltia.

Pasteur també descobriria que alguns microorganismes anaeròbics es poden desenvolupar i viure sense aire o oxigen.

Robert Koch va aconseguir provar la teoria germinal de les malalties infeccioses després de les seves investigacions en tuberculosi, i per aquest motiu fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, l'any 1905. Va establir el que s'ha denominat des de llavors els postulats de Koch, mitjançant els quals s'estandarditzaven una sèrie de criteris experimentals per demostrar si un organisme era o no el causant d'una determinada malaltia. Aquests postulats se segueixen utilitzant avui en dia.

• Introducció a la microbiologia, Volum 1 per John L. Ingraham, Catherine A. Ingraham ISBN 8429118691 ISBN 9788429118698
• Cent Anys de la Mort de Lluís Pasteur Conferència llegida en el ple de l'Institut d'Estudis Catalans, per Ramon Parés. ISBN 8472832953 ISBN 9788472832954
• Origen de la vida, Louis Pasteur, Universitat de València

• Què és la teoria microbiana de la malaltia?

Salut pública
General	Auxología Risc biològic Chief medical officer Competències Desviació Salut ambiental Eutènica Genòmica Globalització i malaltia Economia sanitària Alfabetització sanitària Política sanitària Sistema d'assistència sanitària Reforma del sistema de salut Dret de salut pública Política de salut Salut materna Antropologia mèdica Sociologia mèdica Salut mental Política farmacèutica Intervenció en la salut Laboratori de salut Salut sexual Psicologia social Sociologia de la sanitat
Medicina preventiva	Canvi de comportament Teories Planificació familiar Promoció de la salut Nutrició humana Dieta sana Nutrició preventiva Higiene Higiene alimentària Higiene de mans Control d'infeccions Higiene bucodental Seguretat i salut laboral Ergonomia Higiene Prevenció d'accidents Medicina Infermeria Seguretat del pacient Organitzacions Farmacovigilància Sexe segur Sanejament Emergència Transmissió Fecal–oral Defecació a l'aire lliure Clavegueram sanitari Malalties d'origen hídric Higiene escolar Deixar de fumar Vacunació Control de vectors
Salut de la població	Bioestadística Mortalitat infantil Salut comunitària Epidemiologia Salut global Avaluacio de l'impacte en salut Sistema sanitari Mortalitat infantil Programari de salut en obert Informàtica de salut pública Determinants socials de salut Equitat en salut Raça i salut Medicina social
Estadística biològica i epidemiològica	Estudi de casos i controls Prova controlada aleatòria Risc relatiu Contrast d'hipòtesi Anàlisi de la variància Anàlisi de la regressió Corba ROC Prova t de Student Test Z Programari estadístic
Prevenció d'infeccions i epidemiologia	Portador asimptomàtic Epidèmia Llista Malaltia de declaració obligatòria Llista Vigilància de salut pública Vigilància epidemiològica Control de malalites Quarantena Malaltia de transmissió sexual Distanciament social Malaltia tropical Assaig de vacunació
Higiene i seguretat dels aliments	Aliments Additius Química Enginyeria Microbiologia Processament Higiene dels aliments Escàndols alimentaris Aliment transgènic Bones pràctiques agràries Bones Pràctiques de Manufactura HACCP ISO 22000
Ciències del comportament en salut	Difusió d'innovacions Health belief model Communicació en salut Psicologia de la salut Desviació positiva Model PRECEDE-PROCEED Teoria social cognitiva Aproximació social normativa Teoria del comportament planificat Model transteòric de canvi
Organizacions, educació i història	Organitzacions internacionals Carib Agència de Salut Publica del Carib Xina Centre Xinès de Control i Prevenció de Malalties Europa Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties Comissió del medi ambient, de la salut pública i de la seguretat alimentària India Ministeri de Benestar i Salut familiar Estats Units Centres per al Control i Prevenció de Malalties Departaments de Salut USA Council on Education for Public Health Public Health Service Organització Mundial de la Salut Organització Mundial del Vater Organitzacions catalanes Agència Catalana de Seguretat Alimentària Agència de Protecció de la Salut Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya Consorci Sanitari Integral Dipsalut Institut Català de la Salut Servei Català de la Salut Xarxa d'Hospitals d'Utilització Pública Educació Educació per a la salut Educació superior Grau en salut pública Doctorat en salut pública Màsters Escoles Història Sara Josephine Baker Samuel Jay Crumbine Carl Rogers Darnall Joseph Lister Margaret Sanger John Snow Mary Mallon Les noies del radi Teoria microbiana de la malaltia Higienisme
Categoria Commons