Àcid sulfhídric és el nom de les dissolucions aquoses del sulfur d’hidrogen H₂S, les quals tenen propietats àcides. Aquestes dissolucions són tòxiques. Tenen aplicació com a agent precipitant de cations d’abast molt general. Se simbolitzen com H₂S(aq).^[1]

En dissolució aquosa el sulfur d'hidrogen reacciona amb l'aigua segons la teoria àcid-base de Brønsted-Lowry i s'estableixen els següents equilibris amb formació dels anions hidrogensulfur HS^– i sulfur S^2– i el catió oxoni H₃O⁺ característic de les dissolucions d'àcids:^[2]$${\displaystyle {\ce {H2S(g) + H2O(l) <=> HS^{-}(aq) + H3O+(aq)))}$$$${\displaystyle {\ce {HS^{-}(aq) + H2O(l) <=> S^{2-}(aq) + H3O+(aq)))}$$El primer equilibri és el més desplaçat cap a la dreta i té un pK_a1 = 7 (constant d'equilibri K_a1 = 10^–7),^[3] superior als corresponents als àcids selenhídric (3,73) i tel·luhídric (2,64),^[1] que són els hidràcids dels elements del mateix grup de la taula periòdica.^[3] Aquest valor indica que l'àcid sulfhídric és un àcid més feble que els altres dos, cosa que és deguda al fet que l'anió HS^– té un radi iònic menor que els de l'anió HSe^– i inferior al del HTe^–. En davallar a la taula periòdica els àtoms augmenten el seu volum a causa de l'augment de capes d'electrons, i la força que cal rompre per separar els ions és la força de Coulomb que és inversament proporcional a la separació entre els nuclis dels ions.^[2] Pel segon equilibri pK_a2 = 15 (constant d'equilibri K_a2 = 10^–15), per tant, molt menys desplaçat cap a la formació de Se^2–.^[3]