Àcid selenhídric és el nom de les dissolucions aquoses del selenur d’hidrogen H₂Se, les quals tenen propietats àcides. Aquestes dissolucions són tèrmicament inestables i altament tòxiques, per la qual cosa no tenen aplicacions. Se simbolitzen com H₂Se(aq).^[1]

En dissolució aquosa el selenur d'hidrogen reacciona amb l'aigua segons la teoria àcid-base de Brønsted-Lowry i s'estableixen els següents equilibris amb formació dels anions hidrogenselenur HSe^– i selenur Se^2– i el catió oxoni H₃O⁺ característic de les dissolucions d'àcids:^[2]$${\displaystyle {\ce {H2Se(g) + H2O(l) <=> HSe^{-}(aq) + H3O+(aq)))}$$$${\displaystyle {\ce {HSe^{-}(aq) + H2O(l) <=> Se^{2-}(aq) + H3O+(aq)))}$$El primer equilibri és el més desplaçat cap a la dreta i té un pK_a1 = 3,73 (constant d'equilibri K_a1 = 10^–3,73 = 1,86 × 10^–4),^[3] entre els corresponents als àcids sulfhídric (7,05) i tel·luhídric (2,64),^[1] que són els hidràcids dels elements del mateix grup de la taula periòdica.^[3] Aquest valor indica que l'àcid tel·lurhídric és un àcid més fort que l'àcid sulfhídric i menys fort que l'àcid tel·lurhídric, cosa que és deguda al fet que l'anió HSe^– té un radi iònic major que els de l'anió HS^– i inferior al del HTe^–. En davallar a la taula periòdica els àtoms augmenten el seu volum a causa de l'augment de capes d'electrons, i la força que cal rompre per separar els ions és la força de Coulomb que és inversament proporcional a la separació entre els nuclis dels ions.^[2] Pel segon equilibri pK_a2 = 10,0 (constant d'equilibri K_a2 = 10^–10), per tant, molt menys desplaçat cap a la formació de Se^2–.^[3]