Síndrome mielodisplàstica

Tipus	neoplàsia mieloproliferativa, síndrome neoplàstic i malaltia
Especialitat	hematologia
Clínica-tractament
Medicació vorinostat (en) , desferroxamina, epoetin alfa (en) , deferiprona, filgrastim (en) , nivolumab (en) , lenalidomida, ciclosporina, decitabina, citarabina, romiplostim (en) , azacitidina, eltrombopag, ruxolitinib, ipilimumab, deferasirox, venetoclax (en) i talidomida
Patogènesi
Associació genètica	ASXL1 (en) , SETBP1 (en) , TET2, GATA2 (en) i DNMT3A (en)
Causa de	eritropoesi ineficaç
Classificació
CIM-11	XH7PK9
CIM-10	D46
CIM-9	238.72 a 238.75
CIM-O	9980/0-M9989/3
Recursos externs
OMIM	614286
DiseasesDB	8604
MedlinePlus	007716
eMedicine	988024
MeSH	D009190
Orphanet	52688
UMLS CUI	C0026986, C0026985, C3463824, C2713368, C3463824 i C1851971
DOID	DOID:0050908

Les síndromes mielodisplàstiques (SMD, abans coneguda com a "pre-leucèmia") són un conjunt divers de trastorns hematològics (relacionats amb la sang) que inclouen la producció ineficaç (o displàsia) de la classe mieloide de les cèl·lules de la sang. La SMD s'ha trobat en humans, gats i gossos.

Els pacients amb SMD sovint desenvolupen anèmia severa i requereixen transfusions de sang freqüents. En la majoria dels casos, la malaltia empitjora i el pacient desenvolupa citopènies (recomptes baixos de cèl·lules sanguínies), a causa del deteriorament progressiu de la medul·la òssia. En al voltant d'un terç dels pacients amb SMD, la malaltia es transforma en la leucèmia mieloide aguda (LMA), en general en qüestió de mesos a uns anys.

Les síndromes mielodisplàstiques són trastorns de les cèl·lules mare en la medul·la òssia. En la SMD, l'hematopoesi (producció de sang) és desordenada i ineficaç. El nombre i la qualitat de les cèl·lules formadores de sang disminueixen, reduint encara més la producció de sang.

A Catalunya, té una taxa de supervivència a cinc anys per a homes al voltant del 44% i per a dones al voltant del 37%.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Síndrome mielodisplàstica