Una especialitat mèdica són els estudis cursats per un graduat o llicenciat en el seu període de postgrau, que doten d'un conjunt de coneixements mèdics especialitzats relatius a una àrea específica del cos humà, a tècniques quirúrgiques específiques o a un mètode diagnòstic determinat.^[1]

Segons cada país, pot variar tant el nombre com la denominació de les especialitats mèdiques, tot i que la tendència és a unificar-les. Inclús algunes especialitats mèdiques, fonamentalment les de laboratori, també són accessibles a graduats o llicenciatures en biologia, farmàcia o química en determinats països.

No són especialitats mèdiques, sinó altres professionals sanitaris: infermers, òptics, terapeutes ocupacionals, fisioterapeutes, psicòlegs, podòlegs, radiofísics hospitalaris i odontòlegs. Algunes d'aquestes altres professions tenen les seves pròpies especialitats.^[2]

• Hospital: els metges que treballen en hospitals, centres d'especialitats o ambulatoris. Generalment se'ls anomena metges especialistes.
• Atenció primària: els metges que exerceixen en centres de salut o consultoris. Generalment se'ls anomena metges de capçalera.

Les especialitats mèdiques se centren en:

• grups d'edat (pediatria, geriatria).
• aparells o sistemes del cos humà (pneumologia, cirurgia vascular).
• òrgans (oftalmologia, otorrinolaringologia).
• tècniques diagnòstiques (radiologia, microbiologia).
• tècniques terapèutiques i rehabilitadores (farmacologia, cirurgia, ortopèdia i traumatologia, rehabilitació, hidrologia).
• malalties concretes (infectologia, al·lergologia, psiquiatria).
• activitats humanes (medicina del treball, medicina de l'esport, medicina legal, medicina preventiva).

L'especialitat que inclou tots els apartats anteriors des d'una visió integral del pacient és la medicina familiar i comunitària.

Tradicionalment es divideixen en clíniques, quirúrgiques i de laboratori. Tot i que amb els avenços continus de la medicina aquests límits no són molt precisos.

Les especialitats mèdiques corresponen amb la figura tradicional de "metge": atenen personalment al pacient amb activitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques, generalment sense utilitzar tècniques quirúrgiques.

• Al·lergologia
• Anestèsia
• Aparell digestiu o Gastroenterologia
• Cardiologia
• Endocrinologia
• Geriatria
• Hematologia
• Hidroteràpia
• Infectologia
• Medicina esportiva
• Medicina del treball
• Medicina familiar i comunitària
• Medicina intensiva
• Medicina interna
• Medicina legal i forense
• Prevenció de la malaltia
• Nefrologia
• Pneumologia
• Neurologia
• Nutrició
• Oncologia Mèdica
• Oncologia Radioteràpica
• Pediatria
• Psiquiatria
• Medicina física i rehabilitació
• Reumatologia

Les especialitats quirúrgiques es corresponen amb la figura del cirurgià, i utilitzen medis invasius per tractar, modificar o extirpar físicament l'estructura patològica. Es divideixen per sistemes.

• Cirurgia Cardiovascular
• Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu
• Cirurgia Oral i Maxilofacial
• Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
• Cirurgia Pediàtrica
• Cirurgia Plàstica, Estètica i Reparadora
• Cirurgia Toràcica
• Neurocirurgia

Són les que habitualment utilitzen tant tècniques invasives (quirúrgiques) com no invasives (farmacològiques, etc.).

• Angiologia i cirurgia vascular
• Dermatologia
• Odontologia
• Ginecologia i Obstetrícia
• Oftalmologia
• Otorrinolaringologia
• Urologia i andrologia

D'ajuda als altres metges, realitzen diagnòstics i suggereixen tractaments als metges. La relació que tenen amb el pacient és reduïda.

• Anàlisis clíniques
• Anatomia patològica
• Bioquímica clínica
• Farmacologia
• Immunologia
• Medicina nuclear
• Microbiologia i Parasitologia
• Neurofisiologia Clínica
• Radiologia

A Espanya el programa de formació dels metges especialistes és el Médico Interno Residente (MIR), que sol tenir una duració de 2 a 5 anys. Es desenvolupa en hospitals o centres de salut acreditats per impartir formació especialitzada. Per l'accés a la formació especialitzada, els metges han de realitzar l'anomenat examen MIR, un examen d'oposició estatal en el que són examinats de les assignatures dels sis anys del graduat. A Espanya existeixen un total de 47 especialitats mèdiques, la majoria d'aquestes especialitats estan reconegudes pels països de la Unió Europea, tot i que alguna és pròpia del sistema sanitari espanyol.^[3][4][5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Especialitat mèdica