Rauchita
Fórmula química	Ni(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O
Epònim	Luděk Rauch (en)
Localitat tipus	dipòsit de Belorechensk, Districte de Maykopsky, Adiguèsia, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.EB.05
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,100(3) Å; b = 7,125(3) Å; c = 10,751(4) Å; α = 106,855(7)°; β = 104,366(7)°; γ = 90,420(6)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	verd groguenc clar, verd clar
Exfoliació	perfecta en {001}
Fractura	micàcia
Tenacitat	fràgil
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	3,427 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,550(3) nβ = 1,578(1) nγ = 1,581(1)
Birefringència	δ = 0,031
Angle 2V	mesurat: 40° (5), calculat: 36°
Dispersió òptica	no observada
Impureses comunes	Mg, Co, Zn, P
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-037
Any d'aprovació	2010
Símbol	Rau
Referències	[1]

La rauchita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de l'autunita. Rep el nom d'acord amb les regles de denominació acceptades per als components del grup de l'autunita, al tractar-se de l'anàleg hidratat de metarauchita, la qual va ser nomenada primer.

La rauchita és un arsenat de fórmula química Ni(UO₂)₂(AsO₄)₂·10H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2010, sent publicada per primera vegada el 2012. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rauchita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita. heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, metalodevita, abernathyita, chernikovita, metaankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 3997/1.

Va ser descoberta al dipòsit de Belorechensk, que es troba al districte de Maykopsky (Adiguèsia, Rússia), sent l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.