Ragenfrid
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VII  |
| Mort | 731 |
| Majordom de palau Nèustria | |
| 715 – 717 ← Teodebald – Carles Martell → | |
| Comte d'Anjou | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Batalla de Vincy, batalla de Compiègne, batalla de Colònia, batalla d'Amel i batalla de Soissons |
Ragenfrid (Ragenfred, Raganfrid, o Ragamfred) (+ 731) fou majordom de palau de Nèustria i Borgonya del 715, quan va cobrir el buit de poder a Nèustria causat per la mort de Pipí d'Héristal, fins a 718, quan finalment s'establia el control de Carles Martell sobre els regnes Francs.
El seu centre original de poder era el Vexin. Dagobert III el va designar majordom en oposició a Teodebald, net i hereu de Pipí, i la seva àvia i regent Plectruda, però fou ignorat tant per Plectruda com per Carles.
En 716, Ragenfrid i el successor de Dagobert III, Khilperic II, van lluitar al cor de poder dels arnúlfides: el Maas (Mosa) i les Ardennes. Ragenfrid es va aliar amb el vell enemic vell de Dagobert, el duc Radbod de Frísia, i va derrotar el seu rival Carles prop de Colònia, en la qual havia estat assetjant a Plectruda i Teodebald. Ragenfrid i Khilperic es van apoderar del tresor de Plectruda (el tresor d'Austràsia); Teodebald va haver de reunciar a la majordomia i ambdós van haver de reconèixer a Khilperic com a rei.
En aquesta situació, Carles va establir el seu propi rei merovingi, Clotari IV, ja que el successor de Dagobert, Khilperic II, que era un incondicional aliat de Ragenfrid i de l'estat de Nèustria. Ragenfrid i el seu rei, es van aliar amb Eudes I, duc d'Aquitània independent des de 715, però foren derrotats a Amel (francès Amblève) (al nord de Sankt-Vith) en 716, i el març de 717 a Vincy, prop de Cambrai, i finalment el 718 a Néry (Oise) i a Soissons. Ragenfrid fou apartat decisivament del poder i va fugir a Angers; tanmateix, no es va rendir encara. Quan París i la Vall del Loira foren ocupades i Eudes abandonava a Khilperic, al qual Carles finalment va acceptar (sota el seu polze) el 719, Ragenfrid llavors es va entregar (720) i fou privat del seu càrrec, deixant-li només les seves terres a l'Anjou.
En 724, els neustris es van rebel·lar dirigits per Ragenfrid, però foren derrotats fàcilment. Ragenfrid va deixar els seus fills com a ostatges a canvi de conservar el seu comtat. Va morir el 731.
Referències
[modifica]- Wikipèdia en anglès.
| Austràsia | Gundulf (596-600) · Radó (613-616) · Hug (616-618) · Pipí de Landen (l'Antic) (abans de 624-632) · Adalgisel (632-639) · Pipí de Landen (l'Antic) (639-640) · Otó (640-643) · Grimoald I (643-657) · Wulfoald (662-676) · Pipí d'Héristal (el Jove) (676-714) · Teodebald (714-717) · Carles Martell (717-741) · Carloman (741-747) · Drogó (747-753) |
|---|---|
| Nèustria | Landeric (604-613) · Gundolald (613-després de 630) · Aega (abans de 635-642) · Erquinoald (642-658) · Ebroí (658-675) · Leudesi (675-676) · Ebroí (676-681) · Warattó (681-684) · Gislemar (684-685) · Warattó (685-686) · Bercari (686-687) · Nordebert (687-695) · Grimoald II (695-714) · Teodebald (714-715) · Ragenfred (715-717) · Carles Martell (717-741) · Pipí I el Breu (741-751) |
| Borgonya | Warnacari I (596-600) · Bertoald (600-603) · Protadi (603-607) · Claudi (607-vers 610) · Warnacari II (vers 610-627) · Flacoald (642-643) · Drogó de Xampanya, «duc» (690-708) · Grimoald II «duc» (708-714) |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
