Drogó de Xampanya
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 670 (Gregorià) |
| Mort | 708 (Gregorià) (37/38 anys) |
| Majordom de palau Regne de Borgonya | |
| 697 – 708 ← Flacoald – Grimoald II → | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Altres | |
| Títol | Duc dels Burgundis (697–708) Duc de la Xampanya (690–708) |
| Família | Arnulfians |
| Cònjuge | Adaltruda |
| Fills | Arnulf (pipínida), Godofreu, Hug de Xampanya, Pepin |
| Pares | Pipí d'Héristal i Plectruda |
| Germans | Carles Martell Grimoald II Khildebrand I |
Drogó o Drocus.[1] († 708), noms actualment sovint afrancesat com a Drogon o Dreux, duc de Xampanya, fou el fill gran de Pipí d'Héristal (vers 645 † 714), majordom de palau d'Austràsia, de Nèustria i de Borgonya, i de Plectruda.
Biografia
[modifica]Fou nomenat duc de Xampanya el 690; després del 697 fou duc dels borgonyons. Va morir a la primavera de l'any 708 i el seu pare el va fer inhumar a l'abadia de Saint-Arnoul de Metz.[2][3]
Matrimoni i fills
[modifica]Amb l'objectiu de conciliar la noblesa de Nèustria, el seu pare el va casar amb Adaltruda, filla de Bercari, antic majordom de palau de Nèustria de 686 a 687, i d'Anstruda, ella mateixa filla de Warattó, igualment alcalde del palau de Nèustria de 680 a 686.[4][5] la qual estava probablement emparentada amb Ebroí, majordom del palau de Nèustria de 658 a 680.[6]
D'aquest matrimoni van néixer quatre fills:[7]
- Hug († 730) abat de Saint-Denis, de Fontenelle i de Jumièges, arquebisbe de Rouen el 719, bisbe de París i de Bayeux el 723.
- Pipí († 723), citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es va revoltar contra Carles Martell.
- Godefreu o Godofreu, citat amb els seus germans en una carta de 715 i el 723 quan es revolta contra Carles Martell.
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, París, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3).
- Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4).
| Austràsia | Gundulf (596-600) · Radó (613-616) · Hug (616-618) · Pipí de Landen (l'Antic) (abans de 624-632) · Adalgisel (632-639) · Pipí de Landen (l'Antic) (639-640) · Otó (640-643) · Grimoald I (643-657) · Wulfoald (662-676) · Pipí d'Héristal (el Jove) (676-714) · Teodebald (714-717) · Carles Martell (717-741) · Carloman (741-747) · Drogó (747-753) |
|---|---|
| Nèustria | Landeric (604-613) · Gundolald (613-després de 630) · Aega (abans de 635-642) · Erquinoald (642-658) · Ebroí (658-675) · Leudesi (675-676) · Ebroí (676-681) · Warattó (681-684) · Gislemar (684-685) · Warattó (685-686) · Bercari (686-687) · Nordebert (687-695) · Grimoald II (695-714) · Teodebald (714-715) · Ragenfred (715-717) · Carles Martell (717-741) · Pipí I el Breu (741-751) |
| Borgonya | Warnacari I (596-600) · Bertoald (600-603) · Protadi (603-607) · Claudi (607-vers 610) · Warnacari II (vers 610-627) · Flacoald (642-643) · Drogó de Xampanya, «duc» (690-708) · Grimoald II «duc» (708-714) |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
