Premi Nacional a la Millor Traducció

Tipus	premi
← Premio de traducción Fray Luis de León →
Estat	Espanya
Conferit per	Ministeri de Cultura d'Espanya

El Premi Nacional a la Millor Traducció (castellà: Premio Nacional a la Mejor Traducción) és un premi convocat des de 1984 pel Ministeri de Cultura d'Espanya, hereu del Premio de traducción Fray Luis de León, creat el 1956. En el seu format actual, premia la millor traducció d'una obra estrangera, duta a terme per traductors espanyols en qualsevol de les llengües de l'Estat espanyol.^[1]

• 2016 - Ana Bejarano, Gran Cabaret, de David Grossman, traduït de l'hebreu al castellà.

• 2015 - Arnau Pons, Cristall d'alè/Atemkristall, de Paul Celan, traduït de l'alemany al català.
• 2014 - Eva Almazán, María Alonso Seisdedos, Xavier Queipo, Antón Vialle, Ulises. Traducció al gallec de l'Ulysses, de James Joyce.
• 2013 - Carmen Montes Cano, Kallocaína, de Karin Boye, al castellà.
• 2012 - Luz Gómez García, En presencia de la ausencia, de Mahmud Darwix, al castellà.
• 2011 - Olivia de Miguel, Poesía completa de Marianne Moore, al castellà.
• 2010 - Mauro Armiño, Historia de mi vida de Giacomo Casanova, al castellà.

• 2009 - José Luis Moralejo, Sátiras. Epístolas. Arte poética, d'Horaci, al castellà.
• 2008 - Miguel Martínez-Lage, La vida de Samuel Johnson, de James Boswell, al castellà.
• 2007 - Baldomero Macías Rosendo i Fernando Navarro Antolín, Libro de José o sobre el lenguaje arcano, de Benito Arias Montano, al castellà.
• 2006 - José María Micó, Orlando Furioso, de Ludovico Ariosto, al castellà.
• 2005 - Luisa Fernanda Garrido, El Kapo, de Aleksandar Tisma, al castellà.
• 2004 - Mario Merlino, Auto de los condenados, de António Lobo Antunes, al castellà.
• 2003 - Vicente Fernández González, Verbos para la rosa, de Zanasis Jatsópulos, del grec modern al castellà.
• 2002 - Mikel de Epalza, L'Alcorà de l'àrab al català..
• 2001 - Joan F. Mira, La Divina Comèdia, de Dante, al català.
• 2000 - José Luis Reina Palazón, Obras completas de Paul Celan.

• 1999 - Lucía Rodríguez-Noriega Guillén, Banquete de los eruditos, d'Ateneu de Nàucratis, al castellà.
• 1998 - Ángel-Luis Pujante, La tempestad, de Shakespeare, al castellà.
• 1997 - Antonio Melero Bellido, Sofistas: testimonios y fragmentos, de diversos autors, al castellà.
• 1996 - José Antonio Fernández Romero i Francisco J. Uriz, Antología de la poesía nórdica, al castellà.
• 1995 - Juan José del Solar Bardelli, Historia del Doctor Johann Fausto, anònim del segle xvi.
• 1994 - Pedro Bádenas de la Peña, Barlaam y Josafat, anònim romà d'Orient.
• 1993 - María Luisa Balseiro Fernández-Campoamor, Posesión, de A. S. Byatt.
• 1993 - Ramón Sánchez Lizarralde, El concierto, d'Ismail Kadare, al castellà.
• 1992 - Vicente Fernández González, Seis noches en la Acrópolis, de Iorgos Seferis, del grec modern al castellà; i Laureano Ramírez Bellerín, Los mandarines (Historia del Bosque de los Letrados), de Wu Jingzi, al castellà.
• 1991 - Antonio Alvar Ezquerra, Obras, de Dècim Magne Ausoni, al castellà.
• 1991 - Basilio Losada Castro, Memorial do convento, José Saramago, al gallec.
• 1990 - José Fernández Lago i Andrés Torres Queiruga, La Bíblia.

• 1989 - María Luisa Balseiro Fernández-Campoamor, El avance del saber, de Francis Bacon, al castellà.
• 1988 - Federico Arbós Ayuso, Epitafio para Nueva York, d'Ali Ahmad Said, "Adonis", al castellà.
• 1988 - Natividad Gálvez García, La tercera boda, de Costas Taktsís, al castellà.
• 1987 - Miquel Dolç, De la natura, de Lucreci, al català.
• 1987 - Juan Eduardo Zúñiga Amaro i José Antonio Llardent,Prosas, de Antero de Quental, al castellà.
• 1986 - Carmelo Elorduy, Romancero chino, al castellà.
• 1985 - Antonio Holgado Redondo, La Farsàlia, de Lucà, al castellà.
• 1984 - Ángel Crespo, Cancionero, Francesco Petrarca, al castellà.