Piemontita-(Sr)
Fórmula química	CaSr(Al₂Mn3+)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH)
Epònim	piemontita i estronci
Localitat tipus	mina Cassagana, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia mina Molinello, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.05a
Dana	58.2.1a.12
Heys	16.16.25
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,86Å; b = 5,68Å; c = 10,19Å; β = 114,7°
Grup espacial	grup espacial P2₁/m
Color	vermell fosc
Duresa	6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	marró porpra
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (+)
Dispersió òptica	molt forta
Impureses comunes	Fe, Ti, Mg, H
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i aprovat
Codi IMA	IMA1989-031
Any d'aprovació	1989
Símbol	Pmt-Sr
Referències	[1]

La piemontita-(Sr) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la clinozoïsita. Originalment anomenada estronciopiemontita l'any 1990, va ser reanomenada l'any 2006 pel subcomitè d'epidota de la CNMMN. El sou nom honora la regió italiana del Piemont. El sufix "-(Sr)" fa referència al fet que és l'anàleg mineral amb estronci de la piemontita.^[1]

La piemontita-(Sr) és un sorosilicat de fórmula química CaSr(Al₂Mn³⁺)[Si₂O₇][SiO₄]O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la piemontita-(Sr) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

La piemontita-(Sr) va ser descoberta a partir de mostres trobades a dues mines diferents de Ne (Ligúria, Itàlia): la mina Cassagna i la mina Molinello. També ha estat descrita a la Vall d'Aosta (Itàlia), el Japó, Sud-àfrica i el Regne Unit.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piemontita-(Sr)