Paracelsiana
 Paracelsiana | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ba(Al₂Si₂O₈) |
| Epònim | Celsiana i para- |
| Localitat tipus | Pedreres de marbre de Candoglia, Candoglia, Mergozzo, Província de Verbano-Cusio-Ossola, Piemont, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.04 |
| Dana | 76.1.5.1 |
| Heys | 16.12.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,07 Å; b = 9,58 Å; c = 8,57 Å; β = 90,01° |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/a |
| Color | incolor a blanc, groc clar |
| Macles | sí |
| Exfoliació | pobre {110} |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,570 nβ = 1,582 nγ = 1,587 |
| Birefringència | δ = 0,017 |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Fe, Mg, Ca, Na, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pcls |
| Referències | [1] |
La paracelsiana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del feldespat. Rep el nom del terme grec para, "proper", i celsiana, en al·lusió a la seva relació amb aquesta espècie mineral.
Característiques
[modifica]La paracelsiana és un silicat de fórmula química Ba(Al₂Si₂O₈). Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paracelsiana pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a les pedreres de marbre de Candoglia, al terme municipal de Mergozzo, dins la província de Verbano-Cusio-Ossola (Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Benallt, a la localitat de Rhiw (comtat de Gwynedd, Gal·les), i a la mina Arschitza, a Iacobeni (Província de Suceava, Romania). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
[modifica]
- ↑ «Paracelsian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2020].
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
