Michel Debré

Biografia
Naixement	15 gener 1912 París
Mort	2 agost 1996 (84 anys) Montlouis-sur-Loire (França)
Causa de mort	malaltia de Parkinson
Sepultura	Amboise Cemetery (en)
17è Seient 1 de l'Acadèmia Francesa
24 març 1988 – 2 agost 1996 ← Louis de Broglie – François Furet →
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Reagrupament per la República 17 juliol 1979 – 30 setembre 1980 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Ministre d'Afers Exteriors de França
10 juliol 1968 – 20 juny 1969 ← Michel Debré – Maurice Schumann → Membre del gabinet: Couve de Murville cabinet (en)
Ministre d'Afers Exteriors de França
31 maig 1968 – 10 juliol 1968 ← Maurice Couve de Murville – Michel Debré → Membre del gabinet: Pompidou IV Cabinet (en)
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
7 abril 1967 – 31 maig 1968 ← Michel Debré – Maurice Couve de Murville → Membre del gabinet: Pompidou IV Cabinet (en)
Ministre d'Economia, Finances i Indústria de França
8 gener 1966 – 7 abril 1967 ← Valéry Giscard d'Estaing – Michel Debré → Membre del gabinet: Pompidou III cabinet (en)
Primer ministre de França
8 gener 1959 – 14 abril 1962 ← Charles de Gaulle – Georges Pompidou →
Ministre de Justícia de França
1r juny 1958 – 8 gener 1959 ← Robert Lecourt – Edmond Michelet → Membre del gabinet: Charles de Gaulle III cabinet (en)
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: França 15 setembre 1953 – 21 abril 1959
Prefect of Maine-et-Loire (en)
1944 – 1945
Senador de la Quarta República Francesa
Member of the Regional Council of Réunion (en)
Diputat a l'Assemblea Nacional
Dades personals
Religió	Judaisme
Formació	Liceu Louis-le-Grand Institut d'Estudis Polítics de París Lycée Montaigne
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	polític, advocat, diplomàtic, alt càrrec
Ocupador	Universitat de París
Partit	Reagrupament per la República Unió per la Nova República Partit Republicà Radical i Radical-Socialista Unió de Demòcrates per la República Reagrupament del Poble Francès
Membre de	Acadèmia Francesa (1988–1996) Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Carrera militar
Rang militar	tinent
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Departmental archives of Indre-et-Loire (en) [ 168J] Arxius Nacionals de França [ 98AJ] Centre d'Història de Sciences Po
Família
Cònjuge	Anne-Marie Debré
Fills	Jean-Louis Debré, Bernard Debré, François Debré
Pares	Robert Debré   i Jeanne Debat-Panson
Germans	Olivier Debré
Premis (1969)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica  Comandant de la Legió d'Honor  Gran Creu 1a classe de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya  Medalla de la Resistència  Creu de Guerra 1939-1945  gran oficial de l'Orde Nacional de Benín
Signatura

Michel Debré (París, 15 de gener de 1912 - Montlouis-sur-Loire, 2 d'agost de 1996)^[1] fou un polític francès.

Michel Debré era fill del professor Robert Debré (1882-1978), considerat el fundador de la pediatria moderna a França, i de Jeanne Debat-Ponsan, associada en medicina. Era net del rabí Simon Debré (1854-1939) i del pintor Édouard Debat-Ponsan. Val a dir que la família Debré a donat diverses grans personalitats, sobretot metges.

Debré va estudiar a París, a l'institut Montaigne i després a l'institut Louis-le-Grand. Llicenciat a l’Escola Lliure de Ciències Polítiques, es va doctorar en Dret a la Facultat de Dret de París i també es va incorporar a l’Escola d’Oficials de Reserva de Cavalleria de Saumur. Als 22 anys va ser admès a l'examen d'auditor al Consell d'Estat.

Lluità en la Resistència, i el 1942 es convertí en adjunt delegat del general Charles de Gaulle. Fou Senador per l'Indre i Loira (1948-1958) i diputat gaullista fins a la seva mort a l'Assemblea Nacional per La Reunió (1963-88) i al Parlament Europeu (1979-80).^[2] Entre 1959 i 1962 fou Primer Ministre de França. Ocupà també els ministeris de Justícia (1958-59), Economia i Finances (1966-68), Afers Estrangers (1968-69) i Defensa (1969-73) i també de manera interina els de Reconstrucció i Habitació (1958), Veterans i Víctimes de Guerra (1958) i Educació (1959-60).

Va ser alcalde d'Amboise de 1966 a 1989. Formulà la idea de l'Europa de les pàtries. Enfrontat a Jacques Chirac, el 1981 es presentà com a candidat dissident a les presidencials.^[3]

• Lluita del Larzac.

• Cotta, Michèle. Cahiers secrets de la Ve République (en francès). vol. II: 1977-1986. Fayard, 2008. ISBN 978-2213637228. 

Precedit per: Charles de Gaulle	Primer Ministre de França 1959-1962	Succeït per: Georges Pompidou
Precedit per: André Boulloche	Ministre de l'Educació Nacional 1959-1960	Succeït per: Louis Joxe

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Debré