For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Eleccions al Parlament Europeu de 1979.

Eleccions al Parlament Europeu de 1979

Eleccions al Parlament Europeu de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1979
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataComunitats Europees Modifica el valor a Wikidata 1984 Modifica el valor a Wikidata  → 
Datajuny 1979 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir410 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat184.430.869 Modifica el valor a Wikidata
113.604.619
   61.6٪
Nombre de vots vàlids109.768.080    Nombre de vots en blanc 494.064   Nombre de vots nuls 3.342.475
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
UPSCE
0   
Diputat 111
PPE
0   
Diputat 106
LDE
0   
Diputat 34

Modifica el valor a Wikidata
Bandera del Parlament Europeu del 1973 al 1983.

Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 van ser una sèrie d'eleccions parlamentàries celebrades en els estats membres de la Comunitat Econòmica Europea entre el 7 i el 10 de juny. Van ser les primeres eleccions europees que es van celebrar, permetent als ciutadans elegir 410 diputats al Parlament Europeu, i també les primeres eleccions internacionals de la història.[1][2]

Antecedents

[modifica]

El Tractat de Roma, que va establir les Comunitats Europees, especificava que el Parlament Europeu havia de ser triat per sufragi universal mitjançant un sistema de votació comuna. El Consell de la Unió Europea era responsable de la creació de les eleccions, però es va ajornar. Com a mesura provisional, els membres van ser nomenats al Parlament pels estats membres dels seus propis parlaments nacionals, com ho havien fet des de l'Assemblea Comuna.[2][3]

El Parlament no estava satisfet amb això i va amenaçar de portar el Consell al Tribunal de Justícia Europeu. El Consell finalment va acceptar les eleccions i les primera convocatòria es va celebrar el 1979 després que es presentessin propostes a mitjan anys setanta. La qüestió d'un mètode de votació comuna es va deixar indefinida i els mètodes de votació van variar d'un estat membre a un altre.[1][2][3]

Aspectes rellevants

[modifica]
Helmut Schmidt en la ruta de campanya el 1979.

Les campanyes van variar segons l'estat i la família política dels candidats. L'excanceller alemany, el socialdemòcrata Willy Brandt, va fer una campanya internacional a França, Itàlia, Luxemburg i els Països Baixos per impulsar la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea. D'altra banda, l'exprimer ministre de França Jacques Chirac va utilitzar les eleccions per mesurar la seva popularitat contra el llavors president de França Valéry Giscard d'Estaing, en anticipació d'una candidatura presidencial el 1981.[4]

En aquells moments no existia cap normativa que reconegués els partits polítics a la Comunitat Econòmica Europea, però si existien tres grans faccions organitzades, la Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea, agrupant els partits socialdemòcrates, el Partit Popular Europeu, que agrupava partits conservadors i demòcrates-cristians, i la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa, que agrupava partits liberals i centristes. La resta de partits, si bé s'agrupaven en grups parlamentaris, com els partits comunistes, no tenien una coordinació estable més enllà de la dinàmica parlamentària.[5]

Posteriorment, es van desclassificar documents de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units que marcaven que el paper del Parlament Europeu en aquestes primeres eleccions continuava sent limitat i inferior al que es deia que era. A més, aquestes eleccions estaven fragmentades per una lògica política nacional en absència d'un partit polític europeu i d'un govern europeu.[6]

Sistema electoral

[modifica]

En aquell moment no hi havia normes sobre el sistema d'elecció a utilitzar. El Regne Unit va fer servir un sistema de votació plural per a múltiples circumscripcions petites a la Gran Bretanya i el vot únic transferible a Irlanda del Nord, mateix sistema que la República d'Irlanda, però els altres estats membres van emprar la representació proporcional per a circumscripcions menys grans (normalment l'estat membre en si mateix com a circumscripció única), encara que amb diferents mètodes d'assignació d'escons.

Nombre d'escons

[modifica]

El nombre d'escons dels nou estats membre de la Comunitat Econòmica Europea al Parlament es van assignar segons la població, i en alguns casos es van dividir en circumscripcions.[1]

Distribució d'escons en les eleccions al Parlament Europeu de 1979
Estat membre Escons Estat membre Escons Estat membre Escons
França França 81 Regne Unit Regne Unit 81 Dinamarca Dinamarca 16
RFA RFA 81 Països Baixos Països Baixos 25 Irlanda Irlanda 15
Itàlia Itàlia 81 Bèlgica Bèlgica 24 Luxemburg Luxemburg 6
Total: 410

Dates de les eleccions

[modifica]

Les eleccions es van celebrar en dues dates en els diversos estats membres de les Comunitats Europees, sempre dins del rang de quatre dies acordat, i que en aquesta ocasió van ser del dijous 7 de juny al diumenge 10 de juny.[1]

7 de juny 10 de juny
Dinamarca, Irlanda, Països Baixos i Regne Unit Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia i Luxemburg

Resultats

[modifica]

Els partits socialdemòcrates agrupats a la Confederació Europea de Partits Socialistes van guanyar la majoria d'escons amb 111 eurodiputats per davant dels partits conservadors i demòcrates-cristians del Partit Popular Europeu que van aconseguir 106 escons. Els partits liberals i centristes de la Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa van sumar un total de 34 diputats europeus.[7]

Si bé, aquests resultats no van ser oficials fins el 22 d'octubre de 1979, moment en què el Consell Constitucional francès va modificar el resultat de les eleccions europees a l'estat, concedint una acta parlamentària al Partit Socialista (Edgard Pisani) en detriment de la Unió per a la Democràcia Francesa (Michel Debatisse).[8]

Facció Europea MEP % MEP %
Confederació dels Partits Socialistes de la Comunitat Europea (UPSCE) 111 27,07%
Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) 35 8,54%
França Partit Socialista [en coalició amb el Partit Radical d'Esquerra] 20 4,87%
Regne Unit Partit Laborista 17 4,15%
Itàlia Partit Socialista Italià 9 2,20%
Països Baixos Partit del Treball (P.v.d.A) 9 2,20%
Bèlgica Partit Socialista 4 0,98%
Dinamarca Socialdemòcrates 4 0,98%
Irlanda Partit Laborista (Lab) 4 0,98%
Itàlia Partit Socialista Democràtic Italià 4 0,98%
Bèlgica Partit Socialista Flamenc 3 0,73%
Luxemburg Partit Socialista dels Treballadors (LSAP) 1 0,24%
Regne Unit Partit Socialdemòcrata i Laborista 1 0,24%
Partit Popular Europeu (PPE) 106 25,85%
Alemanya Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (CDU) 34 8,29%
Itàlia Democràcia Cristiana 29 7,07%
Països Baixos Crida Demòcrata Cristiana (CDA) 10 2,44%
Alemanya Unió Social Cristiana de Baviera (CSU) 8 1,95%
Bèlgica Partit Cristià Popular 7 1,71%
França Centre dels Demòcrates Socials (CDS) [en la candidatura de la UDF] 7 1,71%
Irlanda Fine Gael (FG) 4 0,98%
Bèlgica Partit Cristià Social 3 0,73%
Luxemburg Partit Popular Social Cristià (CSV) 3 0,73%
Itàlia Partit Popular del Tirol del Sud 1 0,24%
Federació de Partits Liberals i Demòcrates a Europa (LDE) 34 8,29%
França Partit Republicà (PR) [en la candidatura de la UDF] 8 1,95%
Alemanya Partit Liberal Demòcrata 4 0,98%
França Partit Radical (PRAD) [en la candidatura de la UDF] 4 0,98%
Països Baixos Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) 4 0,98%
Dinamarca Esquerra 3 0,73%
Itàlia Partit Liberal Italià 3 0,73%
Bèlgica Partit de la Llibertat i el Progrès 2 0,49%
Bèlgica Partit Reformista Liberal 2 0,49%
Itàlia Partit Reformista Italià 2 0,49%
Luxemburg Partit Democràtic (DP) 2 0,49%
Candidatures sense facció europea 159 38,78%
Regne Unit Partit Conservador 60 14,63%
Itàlia Partit Comunista Italià 24 5,85%
França Partit Comunista Francès+Partit Comunista Reunionès+UP 19 4,63%
França Reagrupament per la República 15 3,67%
Irlanda Fianna Fáil (FF) 5 1,22%
Dinamarca Moviment Popular Contra la UE 4 0,98%
Itàlia Moviment Social Italià 4 0,98%
França Unió per a la Democràcia Francesa (UDF) 3 0,98%
Itàlia Partit Radical 3 0,73%
Bèlgica Front Democràtic dels Francòfons - Ral·li Való 2 0,49%
Dinamarca Partit Popular Conservador 2 0,49%
França Partit Radical d'Esquerra [en coalició amb el Partit Socialista] 2 0,49%
Països Baixos Demòcrates 66 (D66) 2 0,49%
Bèlgica Unió del Poble 1 0,24%
Dinamarca Demòcrates de Centre 1 0,24%
Dinamarca Partit Popular Socialista 1 0,24%
Dinamarca Partit del Progrés 1 0,24%
França Centre Nacional d'Independents i Agraris [en la candidatura de la UDF] 1 0,24%
França Federació Nacional de Clubs Perspectives i Realitats [en la candidatura de la UDF] 1 0,24%
França Moviment Socialista Democràtic de França [en la candidatura de la UDF] 1 0,24%
Irlanda Independent Fianna Fáil 1 0,24%
Itàlia Democràcia Proletària 1 0,24%
Itàlia Partit d'Unitat Proletària 1 0,24%
Regne Unit Partit Nacional Escocès 1 0,24%
Regne Unit Partit Unionista de l'Ulster 1 0,24%
Regne Unit Partit Unionista Democràtic 1 0,24%
Irlanda Independent: Thomas Joseph Maher 1 0,24%

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Decissió 76/787» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 08-10-1976. [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 Muñoz, Susana; Sangaletti, Cédric. «L'elecció dels diputats al Parlament Europeu» (en anglès). CVCE, 07-08-2016. [Consulta: 21 agost 2024].
  3. 3,0 3,1 Hoskyns, Catherine; Newman, Michael. Democratitzar la Unió Europea: Qüestions per al segle XXI (en anglès). Manchester University Press, 2000-08-05. ISBN 978-0-7190-5665-9. 
  4. «Europa: Elegir un nou Parlament» (en anglès). The Time, 11-06-1979. Arxivat de l'original el 15-10-2010. [Consulta: 17 març 2024].
  5. Claeys, Paul‐H.; Loeb‐Mayer, Nicole. Govern i oposició: una trimestral de política comparativa | "Grups de Partits Transeuropeus: Emergència de les noves i velles aliances a l'inici de les eleccions directes al Parlament Europeu" (en anglès). Londres: London School of Economics and Political Science, 1965, p. 455-478. ISBN 0017-257X. 
  6. «Importància de les eleccions europees» (en anglès). Agència Central d'Intel·ligència, 19-10-1978. [Consulta: 17 juliol 2024].
  7. «Resultats de les eleccions europees de 1979» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 17 març 2024].
  8. «Grup del Partit Popular Europeu - Demòcrates Cristians (PPE)» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 21 agost 2024].

Enllaços externs

[modifica]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Eleccions al Parlament Europeu de 1979
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?